Aún no tienes productos en tu cesta
LIBROS RECOMENDADOS DE FRANCESC TORRALBA
La mentalidad rigurosa y analítica de Edith Stein serefleja, nítidamente, en la arquitectura de sus obrasque poseen una gran sistematicidad. A pesar de ello,el foco de atención, lo que realmente se pretende, con este libro, es abordar su filosofía de la educación y, particularmente, su noción de formación (Bildung) y esta temática está esparcida por distintas obrasde carácter antropológico y pedagógico. No existe unaúnica obra dedicada a ello. Por lo tanto, en este trabajo se trata de atravesar el corpus steiniano a partir de la Bildung como constructo hermeneutico.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El camí cap a la felicitat personal no és un camí solitari, una espècie de lluita individual contra un munt de contrarietats. És un camí en diàleg, que exigeix necessàriament l'obertura als altres, la vinculació afectiva i efectiva, la relació confident i íntima que no amaga cap secret i que cerca, per sobre de tot, el bé de l'altre. L'amistat és relació, però, en cap cas, un obstacle a la llibertat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Compadir-se és posar-se en la pell de l'altre, patir amb el seu patiment, però això no és possible fer-ho sense imaginació. Cal representar-se, mentalment, el seu dolor per a poder capir la gravetat d'aquell moment. En aquest punt, té molta rellevància la sensibilitat, la visió, l'audició, el que captem de l'altre, però la representació física encara no activa la compassió, sinó que és la imaginació.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La paraula entusiasme, d’origen grec, significa emoció des de les entranyes, agitació interior, possessió dels déus. És un bé interior que traspassa tots els estrats de la persona. És densitat emocional que afecta el cos, la vida mental, la imaginació, el pla de les relacions socials i la mateixa vida sexual. És una mena d’energia que empeny a establir vincles, a sortir de nosaltres mateixos per crear ponts d’empatia i de complicitat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aspirem a tenir més followers, lluitem contra el pas del temps i pensem que la nostra vida és plena perquè estem constantment ocupats. Els valors tradicionals es descomponen, el món polític, social, econ.mic, religiós i cultural es desfà i ens sentim vulnerables i frustrats, perquè tot canvia vertiginosament i ens preguntem què és el que es manté s.lid en un món en transformació. Amb el seu to divulgatiu, el fil.sof Francesc Torralba fa un diagn.stic de la societat actual i de com l'individu s'ha d'adaptar per viure en un món dominat per la incertesa, la hiperacceleració i l'excés d'informació.«Necessitem mapes, cartografies culturals, plànols per orientar-nos, per saber on som, cap a on anem, què és el que està passant, perquè només si coneixem mínimament l'escenari, podrem determinar i comprendre quin és el nostre lloc en el món i el nostre rol en la societat».Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Potser no podem respondre-les de manera concloent, per. afloren en el nostre esperit quan, de tant en tant, ens aturem. A El sentit de la vida, el prestigiós te.leg i fil. Sof Francesc Torralba ens omple d'arguments lúcids i entenedors per trobar respostes a totes les preguntes que ens sorgeixen en la nostra incertesa de viure. Perquè, com diu l'autor: «La nostra cursa, en aquest món, és limitada per dos misteris que ens transcendeixen: el naixement i la mort. No sabem quan haurem de baixar del tren. No sabem en quina estació pararem. No sabem, tampoc, quant de temps viuran les persones que estimem. No sabem res de tot aix., per. creiem que, si hem cercat, a través de la vida, la bellesa, la bondat, la veritat i la unitat, l'esforç no haurà estat debades. O, si més no, així ho esperem.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Valent-se d'un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i una d'agnòstica. I encara que el creient sigui l'alter ego de l'autor, el seu discurs no adopta mai un to apologètic o acrític, de la mateixa manera que la figura de l'agnòstic no és la de l'infidel a convertir sinó la de l'interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa a prova, aportant també la seva pròpia lectura del text. ¿Per què s'ha de vincular la benaurança amb la pobresa? ¿Ens hem de sentir culpables per haver passat una vida alegre? ¿Afirmar el Regne en el més-enllà no és una manera de menystenir aquesta vida amb tots els seus dons i plaers? El pensament es desenvolupa, doncs, a través del diàleg, el contrast i la discrepància, cosa que afina les idees i les creences perquè les sotmet a l'escrutini de qui no en comparteix els pressupòsits.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé que puguem vendre o comprar. És una vivència de l’ànima, una experiència per la qual podem passar. L’ésser humà no és tan sols l’animal social que teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i per ajudar-se mútuament. També es retira, pren distància, s’allunya de la comunitat, no per despit, ni per odi, senzillament perquè en sent la necessitat i creu que li fa bé. Un home que freqüenta la solitud es converteix en un home diferent del que era, canvia de to i de registre, adopta noves formes de vida i la seriositat i la gravetat embolcallen la seva personalitat. Aquest llibre no és un manifest contra la solitud. Tampoc és una defensa de la vida solitària. És una apologia de la soledat, d’aquest bell estat tan necessari per al desenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hem de reconèixer, d’entrada, que l'esforç no sedueix. Tendim a evitar-lo si podem aconseguir els nostres objectius sense desgastar-nos. Però, l'esforç és necessari, continua sent imprescindible. Molts cops sol·licitem ajuda als altres abans de fer un esforç personal., i això ens fa dependents, immadurs i sense autonomia personal. L'esforç és sempre una tensió, un desgast, un treball físic o psíquic que esgota, però que deixa pòsit en l'ànima.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La filosofia emergeix de les profunditats quan se li ofereix la possibilitat. No es tracta d'un exercici artificiós, ni d'una operació accidental que s'incrusta en l'ésser humà de manera aparatosa per via de l'educació. La pregunta pel sentit de l'existència, pel que realment dota de valor la vida humana està, en germen, en tot ésser humà. No és un luxe per a ociosos, ni tampoc una activitat estèril pel que fa al seus resultats i beneficis. Dóna resposta a una necessitat fonamental de l'ésser humà.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La filosofía emerge de las profundidades cuando se le ofrece la posibilidad. No se trata de un ejercicio artificioso, ni de una operación accidental que se incrusta en el ser humano de manera aparatosa por vía de la educación. La pregunta por el sentido de la existencia, por lo que realmente dota de valor la vida humana está, en germen, en todo ser humano. No es un lujo para ociosos, ni tampoco una actividad estéril en cuanto a sus resultados y beneficios. Da respuesta a una necesidad fundamental del ser humano.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tot ésser humà disposa d'un temps i d'un espai per materialitzar la seva vida, per edificar l'obra d'art més important: la seva pròpia existència. Cada persona pot viure desperta o adormida. La decisió és única, personal i intransferible. Cada itinerari és diferent i profundament incert. En néixer no sabem què ens espera. La vida és una aventura. Però arribar a ser un mateix demana decisió i valentia. Adonar-se de la pròpia naturalesa i viure conforme a ella exigeix coratge. D'aquest coratge parla el llibre que teniu a les mans. Cal un procés de treball interior amb set etapes: l'autoconsciència, l'autoconeixement, l'autopossessió, l'autodeterminació, l'autogovern, l'autodonació i l'autorealització.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Todo ser humano dispone de un tiempo y un espacio para materializar su vida, para edificar la obra de arte más importante: su propia existencia. Cada persona puede vivir despierta o dormida. La decisión es única, personal e intransferible. Cada itinerario es diferente y profundamente incierto. Al nacer no sabemos qué nos espera. La vida es una aventura. Pero llegar a ser uno mismo requiere decisión y valentía. Descubrir la propia naturaleza y vivir conforme a ella exige valor. De este valor habla el presente libro. Exige un proceso de trabajo interior en siete etapas: la autoconciencia, el autoconocimiento, la autoposesión, la autodeterminación, el autogobierno, la autodonación y la autorrealización.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La espiritualidad es un rasgo esencial en nuestra personalidad. Todos los seres humanos hemos tenido alguna vez la necesidad de buscar respuestas a nuestras inquietudes y de relacionar nuestros sentimientos con ella. Los niños no son ajenos a ello. Los valores personales que la espiritualidad aporta son un elemento positivo que potencia un mejor desarrollo de las aptitudes emocionales de los niños. Por ello, una educación basada en la inteligencia espiritual es enriquecedora y estimulante para los más pequeños de la casa.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La paraula solidaritat s’ha convertit, llastimosament, en una paraula de moda, en una estratègia de màrqueting. S’utilitza abusivament. La sentim en boca de polítics, d’empresaris, d’esportistes, d’actrius i de presentadors de televisió. Ens la recorden quan hi ha un col·lectiu que pateix una desgràcia, quan és víctima d’una hecatombe, d’una guerra o d’un moviment sísmic. S’exigeix a tothom ser solidari, però sense saber exactament què comporta la pràctica ni l’experiència de la solidaritat. En aquest assaig ens proposem repensar la solidaritat i investigar-ne els fonaments.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Després d’escriure sobre la mort i la llibertat (Planta cara a la mort i La llibertat que necessites), Francesc Torralba culmina el seu projecte amb Ara Llibres amb un llibre sobre el tema més universal de tots: l’amor. L’amor, però, en totes les seves dimensions, i en totes les seves vessants. Un amor explicat des de l’erudisme i el coneixement, i també, des de la pròpia experiència personal. Francesc Torralba poseeix el do de convertir en frases senzilles i clares els sentiments més complexos. L’amor que ve (de dins) és alhora una obra máxima simplicitat i de màxima profunditat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La mentalidad rigurosa y analítica de Edith Stein serefleja, nítidamente, en la arquitectura de sus obrasque poseen una gran sistematicidad. A pesar de ello,el foco de atención, lo que realmente se pretende, con este libro, es abordar su filosofía de la educación y, particularmente, su noción de formación (Bildung) y esta temática está esparcida por distintas obrasde carácter antropológico y pedagógico. No existe unaúnica obra dedicada a ello. Por lo tanto, en este trabajo se trata de atravesar el corpus steiniano a partir de la Bildung como constructo hermeneutico.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Edith tiene treinta y nueve años y es una de esas personas que tiene ganas de sentir, vivir y conocer. Siempre ha tenido una relación muy estrecha con su tío Agustín, un venerable anciano que ve pasar los últimos días de su vida desde una residencia. No puede ir a verlo muy a menudo porque vive la vida a contrarreloj, pero se escriben y comparten anhelos, miedos y dudas. Francesc Torralba (Barcelona, 1967) es filósofo y teólogo y le apasiona escribir. Se dedica a la docencia universitaria y dirige la Cátedra de ética aplicada Ethos de la Universitat Ramon Llull. Su obra, que comprende más de ochenta títulos, ha sido traducida al francés, al inglés, al alemán, al italiano, al portugués y al rumano. Las cartas que se escriben Edith y Agustín nos acercan a dos personajes que se encuentran en momentos vitales muy diferentes: mientras ella vive la incertidumbre de la edad adulta, él contempla la vida desde la experiencia. Los momentos compartidos salen de muy adentro y se convierten en una reflexión vital sobre el tiempo, el miedo y las preocupaciones de la vida de hoy.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La seducció és la fascinació o l'atracció causada per una cosa o una persona que provoca el desig o el seu afecte. És la possibilitat d'encantar i captivar algú. Aquesta capacitat va molt lligada al domini de certes facultats comunicatives. No tot acte comunicatiu és seductor, però tota bona comunicació exigeix, necessàriament, una bona dosi de seducció. L'emissor ha de tenir la capacitat de despertar l'interès del receptor, de fer que presti atenció al seu missatge però això solament és possible si posa en funcionament les armes de la seducció.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La madurez como plenitud déla vida, como resultado de un proceso- infancia, adolescencia y juventud- por el cual todos pasamos y es imprescindible. Francesc Torralba nos recuerda quéla madurez es un proceso déla vida para dar, sembrar y enseñar y que solo puede sembrar quien tiene fuerza y solo puede enseñar quien tiene conocimiento y experiencia.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Sense saber per quina raó, volem estar al seu costat. Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior ens impulsa a cridar més. D’aquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Escoltar és acollir l’altre i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, l’amistat i l’amor. Atendre allò que diuen els nens, els amics, els avis, els malalts o els savis significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de l’altre. El llibre del doctor Francesc Torralba és una guia precisa i exacta per desenvolupar l’art d’escoltar en profunditat, més enllà de qualsevol interès estrictament personal.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Las crisis son ocasiones para auditar nuestra forma de vida, explorar las causas que la activaron y abordar el futuro desde una nueva mentalidad. Esta crisis global nos ha permitido redescubrir valores como el cuidado, la gratitud, la humildad, la solidaridad, la paciencia, la perseverancia, la generosidad y la entrega, valores que extrañamente ocupan un lugar relevante en nuestra sociedad. Todo ello nos exige repensar cómo vivimos, nos relacionamos, producimos y consumimos, pero, a su vez, nos invita a imaginar un futuro distinto, a soñar otro mundo posible para nosotros y para las generaciones venideras.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El món tecnològic en què vivim està canviant radicalment les formes de viure, de relacionar-nos, de pensar, de crear, d'estimar, de treballar, i ens planteja grans qüestions respecte a la nostra identitat i la nostra societat. La robòtica, l'algoritme i la Intel·ligència Artificial no són visions de ciència-ficció, sinó una realitat tangible i existent, amb unes conseqüències observables des de punts de vista ben radicals: l'optimisme o el pessimisme, el fetitxisme tecnològic o la repulsa antitecnològica. Per això l'autor, amb un domini exemplar de la qüestió i dels referents filosòfics, proposa endinsar-se en aquest món, marcat per les xarxes socials, la virtualitat, la robòtica i la maquinització i el poder de les dades i la informació, des del punt de vista ètic. Perquè com a creació humana, aquesta ha de poder ser ordenada, interpretada comptant amb l'ètica. En paraules de l'autor: ''El desenvolupament exponencial de la robòtica aplicat en tots els camps de la vida exigeix, per part de la ciutadania, criteris clars, un diàleg públic interdisciplinari, un debat al bell mig de l'àgora a fi de determinar com volem que sigui la societat del demà. La tecnologia desbocada ens pot conduir al pitjor dels mons possibles. Necessitem consolidar un humanisme tecnològic de base àmplia...'' Per un debat sobre els canvis que el món tecnològic genera en la nostra societat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La festa, de vegades, es concep com una pèrdua de temps, com una manera de malbaratar l'existència. Probablement per això, se la redueix a la mínima expressió i, fins i tot, està mal vist festejar amb freqüència. Igualment, cal una pedagogia de la festa i del joc, perquè cada vegada hi ha més professionals en el mercat laboral que no saben jugar ni festejar. Ens cal una pedagogia del diàleg i de l'admiració, perquè hi ha greus dificultats per admirar el que ens envolta.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Vivir es alternar responsablemente afirmaciones y negaciones, porque continuamente nos vemos obligados a escoger entre un objeto u otro, entre diferentes opciones de ocio, o entre una ruta vital u otra. Vivir implica elegir. Escoger implica elegir, discernir es un acto distinto de escoger. A lo largo de nuestras vidas, más que elegir, separamos. Las opciones que se nos presentan no son nítidas ni diáfanas cual sustancias químicas aisladas en sus respectivos frascos de cristal. Hacer buenas elecciones, saber separar bien, es un signo de inteligencia y una manera de retroalimentar a esta última. Francesc Torralba nos facilita las claves imprescindibles para saber elegir entre el bien y el mal en nuestra vida cotidiana.
Has añadido la cantidad máxima disponible.