Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
.png?sw=770 "Acceptes el repte de llegir més?")
Dulce Chacón Gutiérrez (Zafra, Badajoz, 1954 - Brunete, Madrid, 2003) va ser una escriptora i poeta espanyola. El tema central de la seva obra és la repressió franquista, i de manera especial la situació de les dones. La voz dormida és potser la seva obra més emblemàtica, una novel·la basada en testimonis reals sobre el valor i la dignitat de les dones en els temps més difícils de la nostra història recent, la postguerra durant la dictadura franquista. Autora d'Algún amor que no mate, Blanca vuela mañana o Háblame, musa, de aquel varón. També va publicar poesia i teatre.
Va néixer en una família rica i conservadora de Zafra, «aristòcrata, de dretes i del bàndol nacional» segons les seves pròpies paraules. El seu pare, Antonio Chacón, va ser alcalde de Zafra durant la dictadura de Franco i també persona il·lustrada amb inquietuds literàries, ja que escrivia (amb el pseudònim «Hache») i llegia poesia a la seva família, la qual cosa va despertar la vocació literària de la jove Dulce Chacón.
Compromesa socialment, va pertànyer a l'Associació de Dones contra la Violència de Gènere. També a l'Associació de Dones Contra la Guerra i a la Plataforma de Cultura contra la Guerra, totes dues en relació amb la Invasió de l'Iraq el 2003. Diversos col·legis i instituts, així com premis literaris, porten el seu nom com a homenatge a la seva figura. Era germana bessona de la també escriptora Inma Chacón. La carrera de ...
