Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Carmen Laforet (Barcelona, 1921 - Majadahonda, 2004) va ser una escriptora espanyola, famosa per la seva novel·la Nada, amb la qual va guanyar el Premi Nadal 1944.
Filla primogènita d'un arquitecte barceloní i una professora toledana, Laforet va viure dels dos als divuit anys a Las Palmas de Gran Canaria. El 1939 va tornar a la seva ciutat natal per a estudiar Filosofia i Lletres. Tres anys després es va instal·lar a Madrid, on va escriure Nada, basada en la seva experiència com a estudiant a Barcelona. Amb Nada, Laforet es va convertir en la revelació de la narrativa espanyola de postguerra. Va ser un èxit de crítica i públic. Un any després, es va casar amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, amb el qual va tenir cinc fills, Marta, Cristina, Silvia, Manuel i Agustín. Es va separar el 1970.
El 1965, viatja convidada als Estats Units, on coneix al novel·lista Ramón J. Sender, amb qui intercanvia una interessant relació epistolar, que es publica el 2003 a Puedo contar contigo. A les cartes, Laforet parla del seu silenci literari, la seva inseguretat, la fòbia social, el clima polític i social i el masclisme imperant. També lamenta la grisor del món literari, que veia replet d'enveges, enemistats i picabaralles. Sender l'animava constantment a què escrivís.
En els anys cinquanta va publicar nombrosos articles, contes i novel·les curtes, a més de La isla y los demonios (1952) i ...
