Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Gustave Flaubert (1821-1880) va ser un dels grans escriptors francesos i es troba entre els millors novel·listes occidentals del segle XIX. La seva obra mestra és la popular novel·la «Madame Bovary» i és autor d'altres grans obres com «Salambó» o «La educación sentimental».
Flaubert pertanyia a una família acomodada i això li va permetre viure de rendes. Va iniciar els estudis de Dret, que mai va concloure. Es va relacionar en la seva joventut amb Víctor Hugo i més endavant amb George Sand, amistat aquesta última que va deixar un bon nombre de cartes interessants des del punt de vista artístic. Va tenir contacte també amb autors com Émile Zola, Alphonse Daudet, Turgueniev, Edmond Rostand i Jules Goncourt.
L'alt nivell d'exigència que s'imposava a si mateix a l'hora d'escriure la portava a dedicar moltes hores a trobar la paraula exacta, la qual cosa convertia l'escriptura en un procés molt lent i costós que requeria d'una gran dedicació per part seva. Per a aquest escriptor era essencial l'estil. Solia sotmetre a les seves obres a la prova de la lectura en veu alta, donant per bo el text només quan considerava que les paraules fluïen amb naturalitat. Flaubert va aconseguir revolucionar la novel·la i va mostrar maneres de narrar innovadores, en les quals l'autor desapareixia després de la història deixant tot el protagonisme als seus personatges sense decantar-se ni moralitzar, encara que la seva presència era consta ...
Flaubert pertanyia a una família acomodada i això li va permetre viure de rendes. Va iniciar els estudis de Dret, que mai va concloure. Es va relacionar en la seva joventut amb Víctor Hugo i més endavant amb George Sand, amistat aquesta última que va deixar un bon nombre de cartes interessants des del punt de vista artístic. Va tenir contacte també amb autors com Émile Zola, Alphonse Daudet, Turgueniev, Edmond Rostand i Jules Goncourt.
L'alt nivell d'exigència que s'imposava a si mateix a l'hora d'escriure la portava a dedicar moltes hores a trobar la paraula exacta, la qual cosa convertia l'escriptura en un procés molt lent i costós que requeria d'una gran dedicació per part seva. Per a aquest escriptor era essencial l'estil. Solia sotmetre a les seves obres a la prova de la lectura en veu alta, donant per bo el text només quan considerava que les paraules fluïen amb naturalitat. Flaubert va aconseguir revolucionar la novel·la i va mostrar maneres de narrar innovadores, en les quals l'autor desapareixia després de la història deixant tot el protagonisme als seus personatges sense decantar-se ni moralitzar, encara que la seva presència era consta ...
