Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
.png?sw=770 "Acceptes el repte de llegir més?")
Émile Zola (París, França, 1840 - 1902) va ser un novel·lista francès, teòric i el màxim representant del naturalisme. La influència de les seves idees i de la seva praxi narrativa va marcar la literatura europea durant almenys les dues darreres dècades del segle XIX. Connectant al principi amb el Romanticisme, les seves primeres obres van ser relats que es van publicar sota el títol de Contes a Ninon (1864), i una novel·la autobiogràfica de tints romàntics anomenada La confessió de Claude (1865). Com a col·laborador del diari L'Evénement, va realitzar crítica pictòrica i va publicar Els meus odis (1866) i El meu saló (1866), on defensava enèrgicament Manet, qüestionat en aquesta època pels sectors acadèmics. S'interessà per l'obra de Balzac i les teories de Taine, i desenvolupà un concepte de novel·la diferent, on reflectia en gran detall la vida d'una família al llarg de diverses generacions. A partir d'aquell moment es va dedicar completament a escriure, allunyant-se del romanticisme i apropant-se al moviment realista i al positivisme. Va portar aquest concepte a la pràctica amb la sèrie Els Rougon-Macquart, que es va estendre al llarg de vint novel·les, i en diverses altres obres com L'obra i Nana. Altres obres destacables de l'autor són Germinal, El ventre de París, La taverna i La bèstia humana.
Va començar a implicar-se en política amb el polèmic article < ...
Va començar a implicar-se en política amb el polèmic article < ...
