Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d’alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cadascú envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat de la Terra. Aquesta perspectiva creativa de l’espiritualitat és possible i, fins i tot, urgent. Aquest llibre aporta algunes reflexions a propòsit de la necessà- ria, luxosa i enriquidora recerca de l’espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d’aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l’espiritualitat són dos instruments excel·lents per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algunes de les controvèrsies contemporànies que l’ètica de la vida suscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan es pot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre el moment de la mort? El debat ètic es produeix a partir d’uns amplíssims principis generals, però es concreta en un gran desplegament de principis secundaris que, a més a més, es diversifiquen i s’apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i el significat ètic de les accions. L’associació Cristianisme al Segle XXI va dedicar un dels seus congressos —el cinquè, celebrat a Barcelona l’1 i el 2 de desembre del 2007— a les qüestions esmentades. Aquest llibre recull les ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, i es clou amb uns suggeriments en previsió de possible incapacitat.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Prendre’s seriosament la religió —se sigui o no religiós— és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió —com totes les més grans experiències humanes— és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perquè una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l’eterna i difícil besllum de Déu. Ramon M. Nogués exposa —amb claredat, agilitat i saviesa— temes tan diversos com ara el paper del cervell en l’experiència religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l’estatut científic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona, i la institucionalització del sagrat. Sense exigir coneixements previs als lectors, l’obra ofereix un panorama molt complet de les darreres aportacions de la ciència a l’esclariment dels fenòmens religiosos. Destaquen especialment els capítols dedicats al cervell i a la neuroreligió. Tot i que la relació ciència-religió sigui un tema clàssic, existeixen poques obres en català que hi estiguin dedicades. A més a més, és infreqüent que adoptin una postura allunyada al mateix temps de posicions apologètiques en un o altre sentit. El llibre polemitza directament amb determinades concrecions històriques de la religió, i és especialment incisiu a l’hora de jutjar el tractament de la dona per part de les religions, tema al qual dedica el capítol «Sexe, gènere i religió».
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tomarse seriamente la religión —se sea religioso o no— es un signo de respeto a la realidad. Más aún teniendo en cuenta que la religión, como todas las grandes experiencias humanas, es capaz de lo más eminente y de lo más deficiente. Este libro quiere ser un homenaje a la religión bien constituida y un antídoto contra la religión degradada. Porque una manifestación religiosa digna, culturalmente compatible e intelectualmente cualificada, puede ser un referente interesante y sugerente del eterno y difícil vislumbre de Dios. Ramon Maria Nogués expone —con claridad, agilidad y sabiduría— temas tan variopintos como el papel del cerebro en la experiencia religiosa, las situaciones fronterizas entre mística y patología, el estatuto científico de la religión, la crítica excesiva a la religión, el valor evolutivo de las creencias, las aportaciones más recientes de la neurorreligión, el desafío del pluralismo religioso, el contraste entre espiritualidad y religión, la religión y el sexo, la discriminación religiosa de la mujer y la institucionalización de lo sagrado.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Prendre's seriosament la religió -se sigui o no religiós- és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió -com totes les més grans experiències humanes- és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perquè una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l'eterna i difícil besllum de Déu. Ramon M. Nogués exposa -amb claredat, agilitat i saviesa- temes tan diversos com ara el paper del cervell en l'experiència religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l'estatut científic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona i la institucionalització del sagrat.
n/a
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'ésser humà, a diferència dels primats del seu entorn evolutiu, disposa d'un cervell i una ment amb unes capacitats que van molt més enllà dels estereotips de supervivència. Els humans presentem obsessivament activitats de luxe: la cerca de la bellesa, l'interès per l'ètica, l'organització d'activitats de lleure, el desplegament d'accions simbòliques... Ramon M. Nogués anomena amb el terme transcendència aquesta mena d'activitats no orientades a la supervivència. La transcendència no és, doncs, solament religiosa, sinó que impregna tota la vida humana i discorre per l'estètica, l'ètica, la religió, el nacionalisme, la passió amorosa, la paraula i el símbol. A Cervell i transcendència, l'autor estudia detalladament —i, sovint, polèmicament— qüestions com ara la singularitat humana, l'emergència del jo, el brodat del món mental, la trama fina de la transcendència, les seves modalitats i configuracions (religions, savieses i espiritualitats)... La transcendència és analitzada no com un fenomen del món mental que només s'expressaria descompensadament en el món religiós, sinó com una constant de la ment humana que necessita precisament ser atesa en marcs d'orientació ben conreats a fi de mantenir adequadament l'estabilitat de l'original psiquisme humà.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El ser humano, a diferencia de los primates de su entorno evolutivo, dispone de un cerebro y de una mente con unas capacidades que van mucho más allá de los estereotipos de supervivencia. Los humanos presentamos obsesivamente actividades de lujo: la búsqueda de la belleza, el interés por la ética, la organización de actividades de ocio, el despliegue de acciones simbólicas... Ramon Maria Nogués denomina con el término trascendencia este tipo de actividades no orientadas a la supervivencia. La trascendencia no es únicamente religiosa, sino que impregna toda la vida humana y discurre por la estética, la ética, la religión, el nacionalismo, la pasión amorosa, la palabra y el símbolo. En Cerebro y trascendencia, el autor estudia al detalle —y, a menudo, con polémica— cuestiones como la singularidad humana, la emergencia del yo, el bordado del mundo mental, la trama fina de la trascendencia, sus modalidades y configuraciones (religión, creencias y espiritualidad)... La trascendencia no es analizada como un fenómeno del mundo mental que solo se expresaría de manera descompensada en el mundo religioso, sino como una constante de la mente humana que necesita, precisamente, ser atendida en un marco orientativo bien delimitado con el fin de mantener adecuadamente la estabilidad del original psiquismo humano.
Has afegit la quantitat màxima disponible.