Natalia Ginzburg

null

Natalia Ginzburg (Palerm, 1916 − Roma, 1991) és una de les veus més singulars de la literatura italiana del segle XX. Va publicar el 1934 la seva primera narració, a la qual van seguir obres teatrals com Em vaig casar per alegria, assajos com Les petites virtuts i novel·les i col·leccions de relats com El camí que porta a ciutat o Ha anat així.

Va néixer en una família acomodada de Trieste, filla de Giuseppe Levi i Lídia Tanzi, que li van donar una formació laica. Bona part de la seva vida la va passar a Torí, on el seu pare, professor universitari d'anatomia, va ser traslladat el 1919, quan ella tenia tres anys. El seu pare i els seus oncles van ser capturats i processats per les seves idees antifeixistes.

Es va casar amb Leone Ginzburg, un intel·lectual antifeixista d'origen rus i professor de literatura russa que havia estat a la presó per les seves idees. Van tenir tres fills. Es van relacionar amb els intel·lectuals antifeixistes torinesos, especialment amb els vinculats amb l'editorial Einaudi. A causa del desterrament al qual el govern de Mussolini va sotmetre al marit, el matrimoni es va traslladar el 1940 a Pizzoli, un poble dels Abruços, on va romandre fins a 1943. Després del començament de la deportació sistemàtica dels jueus, el seu marit va ser detingut i torturat fins a la mort en la presó romana de Regina Coeli, el 1944.

El 1950 Natalia es va casar amb el professor universitari Gabriele Baldini, especialista en literatura anglesa que va ser director de l'Institut Italià de Cultura a Londres, i van tenir dos fills. El 1969 va morir el seu segon marit. Natalia Ginzburg va començar a participar cada vegada més en política i el 1983 va ser elegida diputada del Parlament pel Partit Comunista Italià.

TOTS ELS LLIBRES DE NATALIA GINZBURG

Ginzburg, Natalia

Un meravellós i subtil retrat del genial Anton Txékhov escrit per Natalia Ginzburg: una joia que explora la joventut de l&#39 escriptor a Taganrog, els seus inicis literaris i la seva feina de metge rural, els seus primers èxits teatrals fins a la ma
9,90€ 9,40€
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.

Ginzburg, Natalia

Deu anys després de la publicació de Vocabulari familar (1963), Natalia Ginzburg reprèn el tema de les relacions familiars amb la novel·la gairebé del tot epistolar que ara presentem en català, Estimat Michele. Una família, en aquest cas, allunyada per la distància, per les ruptures, per les dificultats de comunicació, per la solitud de cadascun dels personatges que, tanmateix, malden per trobar la seva pròpia felicitat. La malenconia, l'enyor, o la tendència a habituar-se a tot només quan ja no queda res més, marquen el rerefons d'una narració construïda al voltant de Michele, que ha marxat del país fugint d'un conflicte causat per la seva militància política. Potser també fugint de la mare, Adriana, que vanament intenta acostar-s'hi. Situada en l'ambient d'una burgesia intel·lectualitzada a la Roma d'inicis dels setanta, Estimat Michele supera la localització temporal i espacial en presentar, amb el rigorós estil d'una Natalia Ginzburg madura i sàvia, uns conflictes del tot universals.
18,20€ 17,29€
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.

Ginzburg, Natalia

El libro más fascinante de Natalia Ginzburg, por cuyas páginas autobiográficas se pasea en bata la historia de la Italia antifascista y donde brilla todo el talento de la autora. «Aunque esté basado en hechos reales, me gusta pensar que Léxico familiar va a leerse como una novela, pidiéndole a este libro todo lo que solemos pedir ala ficción.» Así se expresaba Natalia Ginzburg hablando de este magnífico texto que cuenta su infancia ysu juventud, y donde aparecen los nombres reales de parientes y amigos, entre ellos Cesare Pavese y Elio Vittorini. Léxico familiar habla de losLevi, una familia judía y antifascista que vivió en Turín, en el norte de Italia, desde 1930 hasta 1950. Natalia era una de las hijas del profesor Levi y fue testigo privilegiado de los momentos íntimos de la familia, de ese parloteo entre padres y hermanos que seconvierte en un idioma secreto. A través de este léxico tan peculiar vamos conociendo al padre y a la madre de Natalia, unas personas que inundan de vitalidadel libro, veremos también a los hermanos de la autora, a su primer esposo, a políticos de gran valía y a muchos de los intelectuales que animaban las tertuliasen estas décadas tan importantes del siglo XX. La crítica ha dicho...«Ginzburg recrea los sentimientos y las relaciones, las simpatías y antipatías, los amores y odios de todas las familias, tan predecibles y caprichosos, pero también, una generación tras otra, la singularidad de los hijos.»Italo Calvino «Llegué a Natalia Ginzburg vestidacon los trapos sucios del desarraigo. Ella se revelóante mí como una mujer que vivía en mi cabeza sin saberlo. Ella me enseñó a lavar mi propia ropa, llorando.»Karina Sainz Borgo «Distante, divertiday melancólica. ¿De dónde viene su estilo? ¿Está conscientemente construido o inconscientemente ocultado? ¿Inventado o heredado? El sello de Ginzburg es inconfundible. [...] Ella nos dio un nuevo modelo para la voz femenina.»Rachel Cusk «Su obra cumbre. Autobiografía de infancia y juventud, se lee como novela. Por sus páginas pasea en bata la historia de la Italia antifascista de la mano de los Levy, su propiafamilia. Anécdotas cotidianas se mezclan con precisasy profundas reflexiones, rescatando los secretos y sucesos que se esconden en la intimidad de los que larodean.»Miguel Polo, Gentleman «Léxico familiar son todas esas expresiones únicasque funcionan tanto como chistes privados como elementos de enorme capaz evocadora, capaces de volvernosniños en un momento sentados otra vez en el comedor familiar. Son las pequeñas historias que transcurren en la intimidad de la familia y que tanto significan para nosotros aunque las creamos olvidadas.»Cuchitril Literario «Una de las escritoras más influyentes del siglo XX. La sencillez de su estiloy la claridad de su prosa siguen seduciendo.»Aloma Rodríguez, Ahora «Natalia Ginzburg es una autora que hay que leer.»Luis Soravilla«Un libro fascinante y autobiográfico, por las páginas del cual se pasea en bata la historia de la Italia antifascista. Con su discreción y su sutileza habituales, Ginzburg siempre consigue hablar de nosotroscuando parece que en realidad habla solo de sí misma. Una escritora imprescindible en nuestra era.»Gentleman «No soy ella, pero aquí -en esta lectura, ante este libro-, por arte de literatura,me siento Natalia Ginzburg, quizá porque haya dicho algo de mí que yo no sospechaba, y espero que, al cerrar la última página de Léxico familiar, todos sus lectores nos reconozcamos en ella.»Elena Medel «Hay algo de Beckett en la prosa de Ginzburg, de Chéjov, que ella admiraba profundamente, y de las últimas obras de Shakespeare, donde la tragedia suele ocurrir entre bambalinas. Una de las ironías de la vida es que lo que convierte en soportable la tragedia es lo mismo que la hace insoportable: que la vida continúa.»Cynthia Zarin «La belleza cruda de la prosa de Ginzburg no nos deja apartar la mirada. Primero constatamos con emoción la calidad de su escrituray luego, inevitablemente, reconocemos el mundo que evoca, siempre con una claridad inquebrantable.»Hilma Wolitzer
16,90€ 16,05€
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.

Ginzburg, Natalia

Onze textos entre l'autobiografia i l'assaig. Onze formes de «sentir» fets, coses, gestos, veus Què és l'amistat? Què significa la virtut? Quin valor tenen parlar i callar? Quin és el sentit d'una vida? Natalia Ginzburg compon un autoretrat extraordinari, un mosaic dels seus pensaments on hi desvetlla el món viscut. En aquest llibre hi trobem el retrat de la vida a la regió dels Abruços amb el seu marit, Leone Ginzburg, la guerra i la por i la pobresa consegüents, el record estremidor i sostingut de Cesare Pavese, l'experiència de ser dona i mare, o estampes entranyables de la vida conjugal. La narració de Natalia Ginzburg commou, endinsant el lector en un calidoscopi literari de petites joies que converteixen aquest llibre en un tresor essencial i fonamental.
15,00€ 14,25€
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.

Ginzburg, Natalia

Escrita el 1961, aquesta última novel·la breu de Natalia Ginzburg evoca les esperances i desil·lusions dedues generacions familiars que viuen l?abans i el després de la irrupció del feixisme a Itàlia. Els gransfets polítics, però, apareixen només de passada, comel context dins el qual es desenvolupen les vides d?uns personatges magistralment perfilats en la seva quotidianitat aparentment insignificant però que, com éshabitual en Ginzburg, acaben prenent un caire universal i categòric. Després d?El camí que porta a ciutat, Ha anat així, Valentino i Sagitari (totes quatre publicades per Edicions de la Ela Geminada per primeravegada en català) aquesta obra tanca el cicle de cincnovel·les breus que converteixen Natalia Ginzburg enun punt de referència ineludible de la narrativa europea del segle xx.
14,95€ 14,20€
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.