Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Top vendes ficció en català
La nova novel·la de Regina Rodríguez Sirvent:
«Buscaves un lloc on pertànyer, buscaves gent que, potser com tu, també tenia un somni.»
La Rita vol escriure una novel·la. O potser vol deixar de mentir quan diu que ho està fent. Han passat vuit anys des que va descobrir la seva vocació a Atlanta, envoltada d'una família peculiar, i des d'aleshores encadena feines precàries i entrepans de llonganissa, i viu amb la sensació persistent de no acabar d'encaixar enlloc. Tot canvia quan, en una Barcelona vibrant i de nits que no s'acaben mai, coneix altres persones que també empaiten allò que les fa sentir vives, i descobreix amistats indestructibles i amors que arriben desafiant el destí.
Amb humor i lucidesa, Crispetes de matinada explora el coratge de voler ser un mateix i mostra la bellesa dels camins que no havíem previst recórrer. Perquè potser no tots els somnis es compleixen, però algunes persones no deixen de perseguir-los mai amb l'esperança que es facin realitat.
Regina Rodríguez Sirvent, amb una veu fresca, divertida i profundament honesta, obre de nou les portes de l'univers que va convertir Les calces al sol en un gran fenomen de la narrativa catalana i que ara ens descobreix una Rita Racons que ha crescut sense perdre l'humor ni la capacitat de transformar la vida quotidiana en una aventura èpica. En una vida de la qual és impossible no escriure una cançó.
Hi ha moments a la vida en què sembla que tothom té el mapa de la seva existència ben traçat, menys tu. A Crispetes de matinada, ens retrobem amb l'univers inconfusible de Regina Rodríguez Sirvent per descobrir que créixer no sempre és sinònim de tenir les coses clares. La història ens connecta amb aquesta sensació tan humana de caminar per la corda fluixa, intentant fer equilibris entre el que el món espera de nosaltres i allò que realment ens fa bategar el cor.
A través d'una Barcelona que respira al ritme de confessions nocturnes i trobades inesperades, la trama ens convida a perdre la por al fracàs. És un relat que se sent com una conversa a cau d'orella amb una millor amiga: és honest, és imperfecte i està ple d'aquella ironia que només apareix quan decideixes deixar de mentir-te. La prosa de l'autora aconsegueix que cada petita derrota quotidiana es transformi en una victòria compartida, recordant-nos que els camins que no havíem previst són, sovint, els que més val la pena recórrer.
A qui va dirigit el llibre 'Crispetes de matinada'?
Aquesta novel·la és el regal perfecte per a qualsevol que hagi sentit mai que va a contrapeu, especialment per a aquells lectors que busquen una veu honesta, divertida i propera que parli sense filtres sobre la recerca de la vocació. És una lectura ideal per a la generació que encadena feines precàries mentre intenta mantenir vius els seus somnis, però també per a tots els seguidors de l'univers de la Rita Racons que volen veure com ha evolucionat aquell personatge tan estimat. Si t'agraden les històries on l'humor serveix per canalitzar les emocions més profundes, aquest llibre t'enamorarà.
Temes que tracta el llibre
L'obra explora amb una lucidesa sorprenent la recerca de la identitat i la pertinença, mostrant com la lluita per encaixar en un entorn sovint resulta aliena mentre s'intenta ser fidel a la pròpia veu interior. Un altre eix fonamental és la precarietat laboral i la desmitificació de l'èxit, tractant amb un humor àcid la distància que hi ha entre els somnis de joventut i la crua realitat de les feines de supervivència. També és central la celebració de l'amistat com a xarxa de salvació, descrivint com els vincles que creem a la ciutat esdevenen la nostra veritable família quan el futur sembla incert. Finalment, el text és una oda a la perseverança creativa, plantejant el dilema de crear no només per l'objectiu final, sinó com una necessitat vital per donar sentit al caos del dia a dia.
Una novel·la addictiva i aterridora a parts iguals que enganxarà el lector fins a l’última pàgina.
El 15 de juny de l'any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d'aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d'assenyalar-los directament, i els obligarà a confessar fins a l'últim secret que s'han estat ocultant.
Amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant, aquesta història s'endinsa en les profunditats de l'amor i el desig a través d'una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.
El joc del silenci és una invitació a submergir-se en un thriller psicològic que prioritza l'atmosfera i la tensió interna per sobre de l'acció trepidant. La seva estructura narrativa, marcada per salts temporals i canvis de perspectiva, construeix un trencaclosques emocional complex. Aquesta novel·la no busca donar respostes fàcils, sinó que explora les zones grises de les relacions humanes quan són dutes al límit. És una lectura que ressona temps després d'haver passat l'última pàgina, deixant una sensació inquietant i reflexiva.
A qui va dirigit "El joc del silenci"?
Aquesta obra captivarà els lectors que gaudeixen dels thrillers domèstics i el domestic noir, on el suspens neix de la psicologia dels personatges i dels secrets que s'amaguen darrere d'una aparença de normalitat. És ideal per a qui busca una experiència immersiva i exigent, que convida a participar activament en la reconstrucció dels fets. Aquells que aprecien les narracions on la tensió creix a poc a poc i els girs argumentals impacten profundament en la percepció de la història, hi trobaran una proposta fascinant i addictiva.
Temes que tracta
La novel·la aprofundeix en la fragilitat de la confiança i en com les omissions i els silencis poden erosionar els vincles més íntims. Un altre eix central és la construcció de la identitat, explorant les múltiples caretes que les persones adopten en els seus cercles socials i familiars. A més, l'obra planteja una reflexió sobre la memòria i la naturalesa subjectiva del passat, qüestionant fins a quin punt els records defineixen el present. Finalment, aborda la dualitat entre l'amor i el desig, i les decisions morals ambigües que sorgeixen en situacions extremes.
La recepció inicial descriu El joc del silenci com una de les sorpreses literàries de l'any, destacant-ne una trama addictiva plena de girs sorprenents que manté el lector atrapat.
Premi Nadal 2026
De l’autor de La península de las casas vacías
La llum se’n va a Barcelona un dia sencer, la solar i l’artificial. Només hi sobreviuen una claredat subtil que ningú sap d’on ve i la resplendor del foc. Les Barcelones que han existit convergeixen i se superposen al mateix lloc: reapareixen edificis desapareguts i en sorgeixen altres del futur. En aquest territori on conviuen temps i mirades que mai no havien de coincidir, la ciutat queda desbordada per totes les seves èpoques.
L’esdeveniment provocarà que una colla d’escriptors i artistes tornin a la vida i s’encreuïn en trobades improbables. Així, Picasso farà plorar Simone Weil, i Cortázar retratarà Laforet, Gaudí envernissarà els vianants, Bolaño s’avançarà a la seva mort, García Márquez fugirà en un vaixell i George Orwell protegirà Montserrat Caballé, Núria Espert i Jordi Savall dels projectils de la guerra. Enmig d’aquesta ruptura del temps, un fotògraf capaç de revelar amb la seva càmera el que encara no ha passat i molts altres personatges uniran les seves arts per mirar de comprendre què ha passat i com es pot recuperar la llum perduda.
A la seva nova novel·la, David Uclés construeix un relat en què la paraula, la pintura, la música i l’escena actuen com la consciència profunda de la societat, elles són les que poden il·luminar-la quan sembla que tot es perd.
Una història enlluernadora, d’un autor tan innovador com únic, que recorda que la llum torna quan algú s’atreveix a imaginar-la.
Imagineu-vos una Barcelona on, de sobte, la realitat tal com la coneixem s'apaga per deixar pas a una penombra absoluta. A La ciutat de les llums mortes, David Uclés ens transporta a un escenari on l'apagada no és només elèctrica, sinó una esquerda en el teixit mateix del temps. És una premissa que et remou per dins: què passaria si totes les Barcelones del passat, el present i el futur es fusionessin en un sol instant? El resultat és una atmosfera onírica, gairebé hipnòtica, que ens obliga a mirar la ciutat amb uns ulls completament nous, buscant respostes entre les ombres de carrers que ja no reconeixem.
La màgia d'aquesta obra recau en la seva capacitat per fer confluir personatges que mai s'haurien d'haver trobat, creant escenes que semblen pintades amb els colors de la història i la literatura. Mentre la foscor ho impregna tot, ens convertim en testimonis d'un caos bell i perillós on l'art esdevé l'única brúixola possible. Amb una prosa que se sent com un tust al cor, Uclés ens convida a acompanyar personatges inoblidables en una cerca desesperada de la claredat perduda. És una lectura valenta i profundament inspiradora que ens recorda que, fins i tot en la nit més negra, la imaginació humana té el poder d'encendre de nou el món.
A qui va dirigit el llibre 'La ciutat de les llums mortes'?
Aquesta novel·la és una delícia per als lectors que busquen propostes innovadores i que no tenen por de submergir-se en el realisme màgic més pur. És ideal per a aquells amants de Barcelona que vulguin redescobrir la seva ciutat des d'una vessant fantàstica i històrica, així com per a apassionats de la literatura, l'art i la música que gaudeixin veient grans icones culturals interactuar en situacions impossibles. Si t'agraden les històries que repten la lògica temporal i que utilitzen la bellesa narrativa per fer crítica social i filosòfica, aquest Premi Nadal 2026 es convertirà en el teu llibre de capçalera.
Temes que tracta el llibre
L'obra aprofundeix en la superposició del temps i la memòria històrica, utilitzant la fusió d'èpoques per demostrar que el passat de la ciutat mai mor del tot, sinó que conviu sota la pell de la metròpoli actual. Un altre tema clau és el paper de l'art com a salvació social, on la paraula, la música i la pintura actuen com l'única llum capaç de guiar una societat que s'ha quedat a les fosques i ha perdut el rumb. També explora la identitat col·lectiva i la fragilitat del progrés, plantejant com una simple apagada pot fer caure les estructures modernes i obligar-nos a mirar cap a les nostres arrels culturals. Finalment, el text és una reflexió sobre la creativitat com a eina de resistència, mostrant que la capacitat d'imaginar nous escenaris és el que realment permet a l'ésser humà recuperar l'esperança davant de qualsevol catàstrofe.
La crítica i els primers lectors coincideixen a qualificar l'obra com un trencament magistral de la narrativa convencional, destacant la seva capacitat per emocionar a través d'una Barcelona mística, gegantina i absolutament inoblidable.
Un thriller emocional ple d'esperança i de passió per la vida.
En Guido és un influencer de disset anys que, en aparença, ho té tot: èxit, seguidors i joventut. Però, rere aquesta façana, se sent buit i ha perdut la il·lusió de viure.En el seu moment de màxima desesperació, rep un missatge del metge que el va curar quan era petit: l'home està sol, malalt i necessita ajuda. En Guido viatja a Mallorca, impulsat per la necessitat d'acompanyar algú que va estar al seu costat en els seus anys més difícils. Tanmateix, el viatge també té un altre objectiu: enfrontar-se a un dubte que el persegueix des de la infantesa: és el doctor realment culpable de la terrible acusació que van llançar sobre ell?
Aquesta és una història bonica i intrigant que ens parla de les pors, la soledat i la capacitat de superació dels éssers humans. Una lliçó sobre com, fins i tot en els pitjors moments, només cal mirar bé al voltant per descobrir que sempre hi ha algú al teu costat.
L'última novel·la d'Albert Espinosa, No has estat mai sol, és una immersió en un univers on la tendresa i la cruesa de la vida es donen la mà. Més que una simple història, és una experiència lectora que actua com un bàlsam, recordant-nos la importància dels vincles que ens sostenen en els moments més foscos. Amb el seu estil inconfusible, l'autor teixeix un relat que combina el misteri amb una profunda reflexió sobre la fragilitat humana, deixant una empremta d'esperança i optimisme que perdura molt després de tancar el llibre.
La narrativa flueix amb una sensibilitat que convida a mirar cap a dins i a valorar les connexions que, sovint, donem per descomptades. És una lectura que abraça la vulnerabilitat no com una debilitat, sinó com el punt de partida per a la superació i el retrobament amb un mateix. A través d'un viatge emocional intens, l'obra ens ensenya que, fins i tot en la més absoluta solitud, sempre hi ha una llum que ens guia de tornada a casa.
A qui va dirigit 'No has estat mai sol'?
Aquest llibre està especialment indicat per a aquells lectors que busquen històries que inspiren i sanen, capaces de tocar les fibres més sensibles. Ressonarà profundament amb qui gaudeix de les narratives sobre segones oportunitats, la força de la gratitud i la recerca de la veritat personal. Qualsevol persona que s'hagi sentit perduda o desconnectada trobarà un missatge reconfortant i poderós en les seves pàgines, ja que posa en valor la importància de la connexió humana en moments de crisi. És una lectura ideal per als seguidors de viatges emocionals que combinen el suspens amb lliçons vitals profundes.
Temes que tracta
L'obra explora la complexitat de la soledat en un món hiperconnectat, posant de manifest el contrast entre la imatge pública d'èxit i la vulnerabilitat interior. Un altre tema central és la lleialtat i la gratitud cap a aquells que ens han ajudat en el passat, mostrant com aquests vincles poden esdevenir una autèntica font de salvació. A més, No has estat mai sol aprofundeix en la resiliència i la capacitat de superació humana davant l'adversitat, i en la recerca de la veritat com un camí necessari per alliberar-se de les càrregues que ens impedeixen avançar.
L’obra que tanca el cercle que va obrir Victus. Una novel·la d’aventures sobre llibertat i obsessió que es pot llegir com una faula dels últims vint anys de la política catalana. Pots llegir el primer capítol aquí.
«Em dic Ismael, Ismael Coficofin, i crec que vaig sobreviure només per explicar-vos aquesta història.»
Aquesta novel·la comença on acaba Moby Dick. Després que el vaixell Pequod s’hagi enfonsat per l’envestida de la gran i cruel balena blanca, Ismael és rescatat pel Lònia, una nau sotmesa a la dissort, un rumb erràtic i una capitania temerària.
Si a Moby Dick, Ahab, un individu ambiciós més enllà de tota raó, entabana uns homes assenyats fins dur-los a l’abisme, al Lònia, una tripulació posseïda per una Idea desborda els límits de l’autoritat i porta la nau a un destí fatal.
El que no havien calculat era la naturalesa despietada i la força terrible del monstre blanc.
A mig camí entre les obres de Salgari, Stevenson i les novel·les clàssiques d’aventures, Després del naufragi és un relat fascinant que també es pot llegir com a faula política i mostra, de forma universal, les passions i els dilemes de l’ànima humana.
«Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable.»
Amb Il·lustracions de Franc Aleu.
Després del naufragi ens submergeix en una odissea on la supervivència és només el principi del malson. Albert Sánchez Piñol, amb el seu pols narratiu habitual, ens puja a bord del Lònia per demostrar-nos que, de vegades, el rescat pot ser l'inici d'una deriva encara més perillosa que el mateix oceà. És un relat que vibra amb la tensió de qui se sent atrapat entre la fúria de la natura i la fragilitat de la raó.
Aquesta obra captiva per la seva capacitat de transformar l'aventura clàssica en un mirall incòmode de la nostra realitat. Mentre l'Ismael intenta trobar el seu lloc en una tripulació al límit, el lector s'endinsa en una atmosfera asfixiant on les obsessions pesen més que l'àncora. És una lectura elèctrica, plena de girs i emocions a flor de pell, que ens recorda que els monstres més temibles no sempre viuen sota l'aigua.
A qui va dirigit Després del naufragi?
Aquesta obra és ideal per als amants de les novel·les d’aventures marítimes que busquen alguna cosa més que entreteniment pur. Sedueix tant els lectors nostàlgics dels clàssics de Stevenson o Salgari com aquells que gaudeixen de les faules polítiques modernes. Si t'agraden les històries que et fan reflexionar sobre el poder, la llibertat i els límits de l'ambició humana mentre sents la sal de la mar a la cara, aquest llibre està fet per a tu.
Temes que tracta
L'obra aprofundeix en conceptes universals a través d'una experiència marítima extrema. Un dels temes centrals és la dinàmica de les idees col·lectives, explorant com el seguiment d'un objectiu comú pot arribar a transformar el rumb d'una comunitat i posar a prova el sentit de la realitat. Un altre eix fonamental és el conflicte entre l'individu i el grup, on la convivència al vaixell serveix per analitzar els dilemes ètics i les passions que sorgeixen quan les estructures tradicionals es qüestionen. Finalment, el llibre reflexiona sobre la naturalesa indomable, utilitzant la figura de la gran balena com un símbol de les forces que escapen al control humà, malgrat els nostres esforços per dominar-les.
Premi Sant Jordi 2026 Pots llegir el primer capítol aquí.
Prometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s’ha capgirat després de conèixer, en un lloc nocturn de piques, el jove Carles. D’aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.
«Jo no em prenc seriosament la feina. Això no és la meva feina. Aquí sóc obedient, verinós, callat, més atractiu fins i tot que la imatge del mirall. Però no m’interessa que la gent hi estiga bé, al Cafè. Me’n fot, tant me fa si em diuen “Gràcies, molt amable”. Sóc en Prometeu Dolors, jo, ningú altre.»
Prometeu de mil maneres és una novel·la coral que amalgama el desig, la desesperació, la mentida, la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d’amor en una ciutat, Palma, que no se sap regenerar sense destruir-se, com els protagonistes d’aquest llibre. Com un Prometeu encadenat.
«El vaig veure passar amb la bicicleta. Era dijous, me’n recordo. I me’n recordo sobretot perquè el vespre era càlid i sec, i hi havia molta llum dins la fosca. Acabava d’arribar.»
«L’estat anímic de l’home que era jo? Tenir consciència de la vergonya que era, a la meva edat, parlar de coses com “la meva vida”.»
Submergir-se en Prometeu de mil maneres és una experiència literària intensa i sense concessions. La prosa de Carles Rebassa és directa, gairebé visceral, i arrossega el lector a un món on la bellesa i la sordidesa conviuen en un equilibri fràgil. L'atmosfera de Palma esdevé un personatge més, una ciutat que palpita amb una energia tan seductora com destructiva. No és una lectura còmoda, sinó una que sacseja i obliga a mirar de cara les contradiccions de l'ànima humana, deixant una empremta profunda i duradora.
A qui va dirigit 'Prometeu de mil maneres'?
Aquesta novel·la interpel·la directament els lectors que busquen una literatura valenta, allunyada de convencionalismes i disposada a explorar els racons més foscos de la condició humana. És una obra ideal per a qui gaudeix de les narracions psicològiques complexes, on els personatges lluiten per trobar el seu lloc en un entorn hostil. Si valores un estil poètic però alhora cru i sense filtres, que retrata la marginalitat amb una honestedat brutal, aquest llibre et captivarà. És una lectura imprescindible per a aquells que no tenen por d'enfrontar-se a històries que remouen i provoquen una reflexió profunda.
Temes que tracta
L'obra aprofundeix en la recerca desesperada de la identitat en un món que imposa etiquetes i expectatives. Un dels eixos centrals és el desig, explorat en totes les seves formes, des de la passió irrefrenable fins a la necessitat d'afecte com a única via de salvació. També aborda amb contundència la lluita de classes i la marginalitat, mostrant com l'entorn urbà de Palma pot ser un escenari d'opressió i, alhora, de resistència. La tensió entre l'amor i la violència, i la fina línia que separa l'autodestrucció de la supervivència, són fils conductors que teixeixen aquesta potent trama.
Reconeguda amb el prestigiós Premi Sant Jordi, aquesta obra s'ha consolidat com una de les veus més singulars i necessàries de la literatura catalana contemporània.
Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona 2026
La novel·la del passeig de Gràcia. Una biografia del poder
Per més llums que hi brillin, per més luxe que concentri, per més postals que el reprodueixin, un carrer el fan les vides que hi passen. En l'aventura de tres nissagues catalanes descobrirem l'essència d'un gran estendard de Barcelona, escenari de tensions històriques entre bellesa, riquesa i desigualtat social. Nobles, burgesos i obrers s'entrellacen en un relat marcat per amors impossibles, ascensos fulgurants i caigudes estrepitoses. Amb ells recorrem els primers anys del passeig de Gràcia, quan acollia un extraordinari parc d'atraccions, i les seves metamorfosis: del camí d'esbarjo als palauets enjardinats de l'aristocràcia i la burgesia enriquida a les Amèriques, de camp de batalla del geni modernista a catifa vermella del bon gust, d'aparador de l'elegància a passarel·la del poder polític i del consumisme més radical. L'esplendor de la ciutat i també les seves ombres.
Submergir-se en Premi Santa Eulàlia 2026 és com passejar per aquesta emblemàtica avinguda de Barcelona amb uns ulls nous, capaços de veure més enllà de les botigues de luxe i l'arquitectura modernista. La narració de Roger Bastida Sabido no és només un relat històric, sinó una experiència immersiva que ens transporta a les vides, ambicions i secrets que s'amaguen darrere de cada balcó i cada pedra. És una lectura que evoca l'olor del passat i el murmuri de les generacions que van construir, van viure i van somiar en aquest escenari urbà.
L'autor teixeix amb delicadesa un tapís humà on el carrer mateix es converteix en un personatge central, testimoni silenciós de les transformacions socials i personals. La prosa és elegant i propera, aconseguint que el lector se senti part de la història, connectant emocionalment amb les alegries i les tragèdies que van donar forma no només a una família, sinó a tota una ciutat.
A qui va dirigit 'Premi Santa Eulàlia 2026'?
Aquesta novel·la captivarà especialment els lectors apassionats per la ficció històrica i les sagues familiars que s'estenen al llarg de diverses generacions. És una obra ideal per a aquells que gaudeixen descobrint la intrahistòria de les ciutats, especialment els enamorats de Barcelona que vulguin aprofundir en l'evolució social i arquitectònica d'un dels seus carrers més icònics. També agradarà a qui busca una narrativa rica en detalls, amb personatges complexos i trames entrellaçades que reflecteixen les tensions i aspiracions d'una societat en constant canvi.
Temes que tracta
L'obra explora profundament la lluita de classes i l'ambició social, mostrant l'ascens i la caiguda de nissagues en el context de la burgesia catalana. Un altre tema central és la dualitat entre l'esplendor públic i els secrets privats, on les façanes modernistes del passeig amaguen conflictes familiars, amors prohibits i traïcions. A més, el llibre reflexiona sobre la transformació urbana com a mirall del canvi social i el poder, utilitzant l'evolució del carrer per narrar la història de Barcelona des de la seva expansió fins a l'actualitat.
Amb lucidesa, però també amb ironia, tendresa i elegància, Natza Farré dissecciona les seves vivències com a germana petita d'un drogoaddicte. Ho fa en primera persona, en un relat honest i valent que no esquiva ni ensucra la incomoditat. Com tantes altres famílies que ho van patir, la seva era una família de classe mitjana als vuitanta que es va trobar per primera vegada amb l'heroïna i totes les seves conseqüències. A partir dels records i de la correspondència familiar dibuixa una època i fa, alhora, un retrat molt personal d'una vida plena d'esperances petites, victòries efímeres i recaigudes. Amb una precisió brutal narra el silenci com a pacte col·lectiu i el pes de la culpa com a presó emocional. «Quan he tornat a posar els dits al piano de casa els pares, hi he vist els seus dits passejant-s'hi. Crec que quan més l'estimava era quan tocàvem junts.» «Han hagut de passar molts anys fins que he sigut capaç d'escriure aquest llibre. Tenir un germà enganxat a l'heroïna m'ha marcat tota la vida. Fins i tot molt temps després de la seva mort. Per això aquest llibre parla de mi. Al mateix temps, és el testimoni d'una època, amb records bons i dolents, en la qual no sabíem res de les drogues ni dels germans.» - Natza Farré
L'última vegada que et dic adeu no és només un relat, sinó una immersió profunda en la memòria i les emocions que la conformen. Amb una prosa que combina la tendresa amb una honestedat colpidora, Natza Farré construeix un testimoni que ressona molt més enllà de les seves pàgines, deixant una empremta duradora en el lector. La lectura es converteix en un exercici d'introspecció, on el silenci i les paraules no dites tenen tant de pes com les confessions més directes, creant una atmosfera íntima i alhora universal.
Aquesta obra despulla els sentiments sense artificis, oferint una mirada lúcida i valenta a les ferides que perduren en el temps. És una exploració de com el passat modela la nostra identitat i de la dificultat de tancar etapes que ens han marcat per sempre. La seva força no rau en l'acció, sinó en la capacitat de transformar una vivència personal en un mirall on molts lectors poden veure reflectides les seves pròpies lluites internes i familiars.
A qui va dirigit 'L'última vegada que et dic adeu'?
Aquesta obra interpel·la directament aquells lectors que busquen una narrativa valenta i sense filtres sobre les dinàmiques familiars complexes i el pes del silenci. És un llibre especialment recomanat per a qui ha viscut de prop l'impacte d'una addicció o ha hagut de gestionar un dol llarg i complicat, trobant-hi un espai de comprensió i reconeixement. També connectarà profundament amb aquells que valoren els testimonis personals que, partint d'una experiència íntima, aconsegueixen dibuixar el retrat social d'una generació i una època concreta, en aquest cas, la dels anys vuitanta.
Temes que tracta
El llibre explora amb una precisió quirúrgica temes universals com el dol, la culpa i la complexitat de la memòria familiar. A través del relat, s'analitza l'impacte de l'addicció a l'heroïna no només en l'individu, sinó en tot el seu entorn, posant el focus en la figura del 'germà supervivent' i les seves cicatrius emocionals. També aborda el silenci com a mecanisme de protecció i alhora com a presó, i reflexiona sobre la dificultat de dir adeu definitivament i la necessitat de reconstruir la pròpia identitat després d'una pèrdua traumàtica.
PREMI RAMON LLULL 2026 Quan l'amor posa a prova la veritat
Quan un diari local de Texas publica un anunci insòlit en què una dona felicita el seu marit i l'amant pel fill que esperen, la periodista en hores baixes Ginebra Vern rep a Barcelona l'encàrrec d'escriure'n un article viral. El que havia de ser una peça de consum ràpid es converteix en el detonant d'una transformació inesperada que l'obligarà a replantejar-se la manera de mirar el món i la pròpia vida.
Amb una prosa intensa i precisa, La segona vida de Ginebra Vern és una novel·la poderosa sobre els límits entre els secrets i la veritat, la necessitat de construir relats per sobreviure i la força dels vincles que anomenem amor.
«Una novel·la que m'ha trasbalsat, que m'ha tocat i que pot arribar a tots els públics». Estel Solé
«Un llibre que es transforma en un artefacte molt potent». Gerard Quintana
La prosa d'Agnès Marquès és intensa i precisa, creant una atmosfera que atrapa des de la primera línia i que no deixa anar el lector. La segona vida de Ginebra Vern no és només una història, sinó una experiència literària que convida a una introspecció profunda, fent que el lector es connecti amb les emocions i els dilemes dels personatges d'una manera molt personal. És una d'aquelles lectures que ressonen molt de temps després d'haver-la acabat, deixant una empremta subtil però persistent que convida a la reflexió sobre la pròpia vida.
A qui va dirigit 'La segona vida de Ginebra Vern'?
Aquest llibre interpel·larà especialment aquells lectors que busquen una narrativa intel·ligent i emocionalment complexa, allunyada de trames previsibles. És una obra perfecta per a qui no es conforma amb respostes fàcils i valora les novel·les que plantegen preguntes incòmodes sobre la vida, l'amor i la identitat. Aquells que busquen una connexió genuïna amb els personatges i les seves lluites internes trobaran en aquesta història un mirall on reflexionar, convertint-la en una elecció excel·lent per a clubs de lectura que vulguin generar debats rics i significatius.
Temes que tracta
Un dels eixos centrals és la tensió constant entre la veritat objectiva i les mentides necessàries que ens expliquem per sobreviure, explorant els fràgils límits de la sinceritat en les relacions humanes. La novel·la també indaga en la identitat i la capacitat de reinventar-se, mostrant com un esdeveniment inesperat pot desmuntar una vida i obligar a construir-ne una de nova des de les cendres. A més, tracta la força dels vincles afectius, anant més enllà de les definicions tradicionals per mostrar la complexitat, la resiliència i les contradiccions de l'amor.
La novel·la en català més divertida i esbojarrada del moment.
Una història per riure, plorar i reconciliar-se amb la vida.
La Rita Racons se'n va als Estats Units a fer d'au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l'ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l'estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.
Els Bookland són l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Insuportablement intel·lectuals, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I, tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'endinsar-se en un barri ple de secrets, d'expandir la ment, i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.
Les calces al sol és una novel·la alegre i divertida, amb una arrencada a tot gas i un desenvolupament al mateix ritme, que parla sobre els canvis vitals que ens fan créixer.