Premi Nadal 2026
De l’autor de La península de las casas vacías
La llum se’n va a Barcelona un dia sencer, la solar i l’artificial. Només hi sobreviuen una claredat subtil que ningú sap d’on ve i la resplendor del foc. Les Barcelones que han existit convergeixen i se superposen al mateix lloc: reapareixen edificis desapareguts i en sorgeixen altres del futur. En aquest territori on conviuen temps i mirades que mai no havien de coincidir, la ciutat queda desbordada per totes les seves èpoques.
L’esdeveniment provocarà que una colla d’escriptors i artistes tornin a la vida i s’encreuïn en trobades improbables. Així, Picasso farà plorar Simone Weil, i Cortázar retratarà Laforet, Gaudí envernissarà els vianants, Bolaño s’avançarà a la seva mort, García Márquez fugirà en un vaixell i George Orwell protegirà Montserrat Caballé, Núria Espert i Jordi Savall dels projectils de la guerra. Enmig d’aquesta ruptura del temps, un fotògraf capaç de revelar amb la seva càmera el que encara no ha passat i molts altres personatges uniran les seves arts per mirar de comprendre què ha passat i com es pot recuperar la llum perduda.
A la seva nova novel·la, David Uclés construeix un relat en què la paraula, la pintura, la música i l’escena actuen com la consciència profunda de la societat, elles són les que poden il·luminar-la quan sembla que tot es perd.
Una història enlluernadora, d’un autor tan innovador com únic, que recorda que la llum torna quan algú s’atreveix a imaginar-la.
Imagineu-vos una Barcelona on, de sobte, la realitat tal com la coneixem s'apaga per deixar pas a una penombra absoluta. A La ciutat de les llums mortes, David Uclés ens transporta a un escenari on l'apagada no és només elèctrica, sinó una esquerda en el teixit mateix del temps. És una premissa que et remou per dins: què passaria si totes les Barcelones del passat, el present i el futur es fusionessin en un sol instant? El resultat és una atmosfera onírica, gairebé hipnòtica, que ens obliga a mirar la ciutat amb uns ulls completament nous, buscant respostes entre les ombres de carrers que ja no reconeixem.
La màgia d'aquesta obra recau en la seva capacitat per fer confluir personatges que mai s'haurien d'haver trobat, creant escenes que semblen pintades amb els colors de la història i la literatura. Mentre la foscor ho impregna tot, ens convertim en testimonis d'un caos bell i perillós on l'art esdevé l'única brúixola possible. Amb una prosa que se sent com un tust al cor, Uclés ens convida a acompanyar personatges inoblidables en una cerca desesperada de la claredat perduda. És una lectura valenta i profundament inspiradora que ens recorda que, fins i tot en la nit més negra, la imaginació humana té el poder d'encendre de nou el món.
A qui va dirigit el llibre 'La ciutat de les llums mortes'?
Aquesta novel·la és una delícia per als lectors que busquen propostes innovadores i que no tenen por de submergir-se en el realisme màgic més pur. És ideal per a aquells amants de Barcelona que vulguin redescobrir la seva ciutat des d'una vessant fantàstica i històrica, així com per a apassionats de la literatura, l'art i la música que gaudeixin veient grans icones culturals interactuar en situacions impossibles. Si t'agraden les històries que repten la lògica temporal i que utilitzen la bellesa narrativa per fer crítica social i filosòfica, aquest Premi Nadal 2026 es convertirà en el teu llibre de capçalera.
Temes que tracta el llibre
L'obra aprofundeix en la superposició del temps i la memòria històrica, utilitzant la fusió d'èpoques per demostrar que el passat de la ciutat mai mor del tot, sinó que conviu sota la pell de la metròpoli actual. Un altre tema clau és el paper de l'art com a salvació social, on la paraula, la música i la pintura actuen com l'única llum capaç de guiar una societat que s'ha quedat a les fosques i ha perdut el rumb. També explora la identitat col·lectiva i la fragilitat del progrés, plantejant com una simple apagada pot fer caure les estructures modernes i obligar-nos a mirar cap a les nostres arrels culturals. Finalment, el text és una reflexió sobre la creativitat com a eina de resistència, mostrant que la capacitat d'imaginar nous escenaris és el que realment permet a l'ésser humà recuperar l'esperança davant de qualsevol catàstrofe.
La crítica i els primers lectors coincideixen a qualificar l'obra com un trencament magistral de la narrativa convencional, destacant la seva capacitat per emocionar a través d'una Barcelona mística, gegantina i absolutament inoblidable.
