Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE RAIMON PANIKKAR
La Tierra no es una simple suministradora de materias primas para la humanidad. Es nuestro cuerpo externo, nuestro espacio vital, nuestro hogar. Unos de los mayores retos del siglo XXI es aprender a convivir en la biosfera. Este es el propósito de la ecosofía. ¿Resulta suficiente estudiar la Tierra como un objeto, con las herramientas de la ecología y de las ciencias naturales? Hace cerca de medio siglo, tres pensadores eminentes, procedentes de mundos filosóficos distintos, llegaron a la misma conclusión: necesitamos ecología, sí, pero necesitamos aún más, ecosofía. Panikkar fue el primero en llegar a esta idea y quien la exploró más a fondo. La ecosofía es al mismo tiempo nuestro conocimiento sobre la Tierra y la sabiduría de la Tierra misma, que hemos de intentar escuchar. La ecosofía quiere honrar la conciencia ecológica y a la vez ampliarla desde una perspectiva intercultural. Se distingue de una ecología que, mediante el llamado desarrollo sostenible, busca prolongar el actual status quo. Plantea un cambio radical de percepción tanto del hombre como de la Tierra. Trata a la Tierra misma como a un ser vivo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Terra no és una simple subministradora de matèries primeres per a la humanitat. És el nostre cos extern, el nostre espai vital, la nostra llar. Un dels reptes més grans del segle xxi és aprendre a integrar-nos dins la biosfera. Aquest és el propòsit de l'ecosofia. ¿N'hi ha prou amb estudiar la Terra com un objecte, amb les eines de l'ecologia i de les ciències naturals? Fa prop de mig segle, tres grans pensadors, procedents de mons filosòfics ben diferents, van arribar a la mateixa conclusió: ens cal ecologia, sí, però encara més ens cal ecosofia. Panikkar va ser el primer a arribar a aquesta idea i qui la va explorar més a fons.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¿Què entenem avui i aquí per hinduisme? Bona part de la teorització sobre l'hinduisme feta des d'Occident parteix del concepte de religió. Després de presentar els principals textos vèdics a L'experiència vèdica (2014), Panikkar rebutja en aquest volum l'aproximació a l'hinduisme des de la perspectiva de la religió occidental, per tal com el món de l'hinduisme abraça una experiència humana que va molt més enllà del sentiment religiós. L'autor, doncs, parteix del concepte de Dharma, que defineix com un ordenament extrínsec de la natura de les coses i alhora com la seva estructura òntica més fonamental. Així, ens ajuda a entendre l'hinduisme com una experiència humana completa i planteja una sèrie de reptes a què s'enfronta la contemporaneïtat davant d'una societat cada cop més deslligada de la tradició.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els Veda són un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, i constitueixen, a més, un dels primers documents literaris de l’Índia (entre el 2000 i el 1000 aC). Es tracta d’una de les manifestacions més fascinants de l’Esperit, segons el parer de Raimon Panikkar. L’epifania vèdica forma part del patrimoni de la humanitat. Per això, la millor manera de posar-se al servei de la seva funció més profunda és compartir-la amb un esperit de fraternitat amb el conjunt de la humanitat. És el que fa Panikkar amb aquesta magna antologia dels Veda: compartir amb els lectors els millors textos de les escriptures vèdiques, degudament contextualitzats i comentats. Aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la Vida plena en nosaltres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Terra no és una simple subministradora de matèries primeres per a la humanitat. És el nostre cos extern, el nostre espai vital, la nostra llar. Un dels reptes més grans del segle xxi és aprendre a integrar-nos dins la biosfera. Aquest és el propòsit de l'ecosofia. ¿N'hi ha prou amb estudiar la Terra com un objecte, amb les eines de l'ecologia i de les ciències naturals? Fa prop de mig segle, tres grans pensadors, procedents de mons filosòfics ben diferents, van arribar a la mateixa conclusió: ens cal ecologia, sí, però encara més ens cal ecosofia. Panikkar va ser el primer a arribar a aquesta idea i qui la va explorar més a fons.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Com sol passar amb altres escrits d’aquest autor prolífic, també aquesta edició catalana de l’original alemany Der Weisheit eine Wohnung Bereiten (1991) pot considerar-se quelcom nou, tot i no haver canviat substancialment la lectura de la saviesa com a “símbol de la plenitud de vida que comporta una certa pau interior i felicitat, en conjunt és una visió madura i profunda de la vida”.És un llibre per llegir, rellegir, meditar, en la consciència de què el savi “és aquell que té accés al tot, (que no és la suma de les parts), és un llibre escrit amb una obertura mental i una disponibilitat al diàleg del que pocs són capaços, recorrent al lèxic cristià, però també a l’hindú i al budista, un llibre en la lectura del qual s’evidencia que l’home no ha de buscar inútilment on es troba la “morada de la saviesa”, sinó que més aviat ha mirar de convertir-se ell mateix en el lloc on la saviesa pugui fer estada. Per això, cal prendre consciència sobretot que el contrari de la saviesa no és, com podria semblar, la incapacitat, ni la ignorància, ni l’estupidesa, sinó l’erudició, i que ”voler saber-ho tot és la veritable absència de la saviesa”.En aquest llibre preciós i no gaire extens, és freqüent el recurs a una mena de capgirell de als llocs comuns que caracteritze molts escrits d’aquest gran filòsof, teòleg i místic del nostre temps. En aquest llibre, admirable en molts aspectes, ell mira de transmetre al lector la consciència que, pel que fa a la vida espiritual, no es tracta tant de fer conquestes com d’esdevenir disponibles i oberts per acceptar i acollir.En aquest món en què es fan guerres i es mata en nom d’una presumpta possessió de la veritat, Panikkar, evocant els ensenyaments de Sant Tomàs d’Aquino, ens recorda que, lluny de “posseir” la veritat, hem d’aprendre més aviat a deixar-nos posseir per la veritat, després d’haver tret els molts vels que poden amagar-la, i conclou que la saviesa s’origina en el silenci, que és la veritable font de l’ésser i de la paraula.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En este volumen, Raimon Pannikar reflexiona acerca dela Epifanía védica que, en palabras del autor, «forma parte del patrimonio de la humanidad». La mejor forma de vivirla profundamente es compartirla con el conjunto de la humanidad con un espíritu de fraternidad.Este compartir debería ser una comunicación viva, prácticamente una comunión, libre de cualquier matiz depropaganda o proselitismo. El autor presenta los Veda como una experiencia humana todavía válida, capaz de enriquecer y estimular al hombre moderno y de causar un movimiento de respuesta en aquella parte de nosotros que las fuertes presiones de la vida moderna haninsensibilizado.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una de les manifestacions més belles de l'Esperit és sens dubte la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l'Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia és un compendi de la revelació vèdica, entesa com el desvelament de les profunditats que continuen ressonant en el cor de l'home modern, per tal que pugui adquirir més consciència del propi patrimoni humà, de les fonts del seu ésser personal, i que pugui servir com a litúrgia còsmica més enllà de fronteres artificials. A partir d'una selecció d'himnes vèdics, aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. L'obra és una selecció de L'experiència vèdica (Fragmenta, 2014), la magna antologia dels Veda a la qual Panikkar va consagrar deu anys de la seva vida.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Tierra no es una simple suministradora de materias primas para la humanidad. Es nuestro cuerpo externo, nuestro espacio vital, nuestro hogar. Unos de los mayores retos del siglo XXI es aprender a convivir en la biosfera. Este es el propósito de la ecosofía. ¿Resulta suficiente estudiar la Tierra como un objeto, con las herramientas de la ecología y de las ciencias naturales? Hace cerca de medio siglo, tres pensadores eminentes, procedentes de mundos filosóficos distintos, llegaron a la misma conclusión: necesitamos ecología, sí, pero necesitamos aún más, ecosofía. Panikkar fue el primero en llegar a esta idea y quien la exploró más a fondo. La ecosofía es al mismo tiempo nuestro conocimiento sobre la Tierra y la sabiduría de la Tierra misma, que hemos de intentar escuchar. La ecosofía quiere honrar la conciencia ecológica y a la vez ampliarla desde una perspectiva intercultural. Se distingue de una ecología que, mediante el llamado desarrollo sostenible, busca prolongar el actual status quo. Plantea un cambio radical de percepción tanto del hombre como de la Tierra. Trata a la Tierra misma como a un ser vivo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«M’han demanat en nombroses ocasions elaborar una síntesi del meu pensament, és a dir, publicar un text que pogués titular-se La meva obra. M’he adonat que, en efecte, la feina ja l’havia fet, atès que aquests últims anys he preparat les introduccions als diversos volums de l’Opera Omnia (obra completa): són, en alguns casos, versions noves i, en altres, textos reeditats i adaptats per introduir la nova organització dels meus escrits en el marc de l’Opera Omnia.» «Els meus escrits comprenen un lapse de prop de setanta anys en els quals m’he dedicat a aprofundir el sentit d’una vida humana més justa i plena. No he viscut per escriure, però he escrit per viure d’una manera més conscient i per ajudar els meus germans amb pensaments sorgits no tant de la meva ment, sinó d’una Font superior que bé pot anomenar-se Esperit —tot i que no pretenc que els meus escrits siguin “inspirats”. No crec que siguem mònades isolades, sinó que cadascú de nosaltres és un microcosmos que reflecteix i influeix sobre el macrocosmos de tota la realitat —tal com han cregut la major part de les cultures parlant del Cos de ?iva, de la comunió dels sants, del Cos místic, del karman, etcètera.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lo que habitualmente se conoce como filosofía, la nacida en las riberas mediterráneas, ha reducido la llamada «filosofía de la India» a lo que podía encajar en los parámetros occidentales. Desde la atalaya de la cultura sánscrita clásica, este libro pretende presentar otro panorama que acaso pueda liberar a la filosofía del reducto monocultural que tiene en Occidente. Partiendo de la dicotomía postrenacentista entre filosofía y teología como la responsable de que una buena parte del quehacer intelectual de la India se haya considerado como «teología», Raimon Panikkar reflexiona, primero, desde una perspectiva occidental, y luego, desde la perspectiva índica, sobre las semejanzas y diferencias entre lo que viene llamándose filosofía. Incluso un estudio superficial de la civilización índica muestra su apasionada búsqueda de una sabiduría última que, al mismo tiempo, no mutile otros aspectos reales de la vida. Se encuentra un esfuerzo similar en la aventura occidental. Sin embargo, en ambas tradiciones se halla la doble tentación, por una parte, de descuidar los derechos de las esferas más inmediatas de la experiencia y, por otra, la reacción opuesta de marginar lo metafísico para dedicarse a lo físico. En conjunto, la primera tentación ha sido más poderosa en la tradición índica y la segunda en la occidental. Una filosofía para el tiempo presente no puede ser ni fuga mundi (un intimismo espiritualista y un enajenamiento de la condición humana) ni una adoratio mundi (una obsesión temporalista y un sofocamiento en la misma finitud humana). Un reto actual para ambas tradiciones consiste en dejar espacio para lo concreto sin descuidar lo último, en descubrir la ontonomía de las ontologías regionales sin olvidar la no-dualidad de la realidad, e incluso del conocimiento.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Raimon Panikkar ha estat «el primer català, el primer espanyol i el primer indi» a impartir les prestigioses Gifford Lectures, l'encàrrec de les quals constitueix una mena de «Premi Nobel del pensament». Pronunciades els anys 1988-1989, el text de les lliçons va ser reelaborat durant vint anys, fins a la seva publicació en anglès pocs dies abans de la mort de l'autor. Es tracta, per tant, de l'últim gran text de Panikkar, probablement el seu llibre més important en el camp filosòfic. Raimon Panikkar convida a superar l'escissió entre teologia i filosofia, entre mythos i logos, entre Orient i Occident, i formula amb precisió i gosadia les seves objeccions al relat científic dominant i, sobretot, a la manera com el llegeix habitualment l'actual societat tecnocientífica. Panikkar aprofundeix en les seves intuïcions sobre l'estructura triàdica o trinitària de la realitat —que comprèn el diví, l'humà i el còsmic—, cosa que el condueix a qüestionar obertament el monoteisme i a veure en l'harmonia la via oberta vers l'experiència integral del tot.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum no pretén ser un tractat sobre el buddhisme històric ni sobre les seves escoles, sinó que se centra en el missatge principal del Buddha. S'hi inclou El silenci del Buddha, un dels llibres més celebrats de Raimon Panikkar, en aquesta obra, l'autor indaga sobre l'a-teisme religiós tot posant en relació el missatge del Buddha amb la situació de l'home modern, en diàleg, també, amb l'hinduisme i el cristianisme. Es tracta d'un llibre que s'inscriu en sentit ampli en les teologies de l'alliberament, atès que, fet i fet, l'alliberament va ser la preocupació central del Buddha.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Durante los últimos cuatro siglos, la cultura occidental ha invadido lentamente a las otras culturas del planeta elevando la ciencia y la tecnología al rango de criterios últimos de verdad. Sin embargo, ningún conocimiento particular es independiente de una visión más explícita de la totalidad y el conocimiento de este todo no se obtiene por la suma de los conocimientos particulares. La única manera de adquirirlo es abriendo los tres cierres de la puerta de la sabiduría: con los sentidos se toca un aspecto de la realidad, con la razón se “descubre” lo que nos rodea y con la fe se es “consciente” de que hay algo más. Sólo integrando estas tres dimensiones es posible conocer la relación ininterrumpida de armonía entre el hombre, el mundo y el infinito. Pero la puerta del conocimiento es estrecha y requiere de una pureza de corazón que no es fácil de lograr: es la experiencia plena de la vida, la experiencia mística, que es un don ofrecido a todos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una de les manifestacions més belles de l’Esperit és sens dubte la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l’Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia és un compendi de la revelació vèdica, entesa com el desvelament de les profunditats que continuen ressonant en el cor de l’home modern, per tal que pugui adquirir més consciència del propi patrimoni humà, de les fonts del seu ésser personal, i que pugui servir com a litúrgia còsmica més enllà de fronteres artificials. A partir d’una selecció d’himnes vèdics, aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. La selecció del text —un compendi de la magna antologia The Vedic Experience— és de Milena Carrara, estudiosa de l'obra panikkariana. La traducció és de Laia Villegas, que també ha traduït Les estrofes del Samkhya, el segon volum de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una de les manifestacions més belles de l'Esperit és la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l'Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. En l'edició que en presentem, el llibre ve acompanyat pels textos relacionats amb l'espectacle «Panikkar, poeta i fangador», de Lídia Pujol, inspirat en l'obra de Panikkar. A «Panikkar, poeta i fangador», Lídia Pujol mira d'establir un lligam entre un Orient que identifiquem amb l'espiritualitat, l'orientació i la transcendència, i un Occident que relacionem amb la matèria, la funció i el límit.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una de las manifestaciones más bellas del Espíritu es, sin duda, la que nos ha llegado bajo el nombre de los Veda, uno de los corpus de literatura religiosa más antiguos de la humanidad, aparecido en el norte de la India entre el 2000 y el 1000 a. C., como resultado de un extraordinario encuentro intercultural entre los arios y la población indígena. Esta antología es un compendio de la revelación védica, entendida como el desvelamiento de las profundidades que siguen resonando en el corazón del hombre moderno, para que pueda adquirir mayor conciencia del propio patrimonio humano, de las fuentes de su ser personal, y para que pueda servir como liturgia cósmica más allá de fronteras artificiales. A partir de una selección de himnos védicos, este libro propone un auténtico camino iniciático que, siguiendo el ritmo de la vida del cosmos, nos lleve al nacimiento de la vida plena en nosotros.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L’experiència mística és l’experiència integral de la realitat. Si la realitat s’identifica amb Déu, serà l’experiència de Déu, si aquesta realitat es veu com a trinitària, serà l’experiència cosmoteàndrica, si se la veu buida, serà l’experiència de la vacuïtat… —però, en qualsevol cas, és l’experiència del «Tot». Desapareix així l’estigma d’una mística perduda en les altures, desencarnada i aliena als gaudis i als dolors del món, sense que això signifiqui ofegar-la en la pura terrenalitat o sufocar-la en l’activisme, ja que experimenta la realitat de la condició humana en la seva totalitat i, per tant, no perd la serenitat ni la pau i elimina la por de participar en l’esforç humà en pro de la justícia.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Los Veda son uno de los corpus de literatura religiosa más antiguos de la humanidad, además de constituir uno de los primeros documentos literarios de la India (entre el 2000 y el 1000 a. C.). Se trata de una de las manifestaciones más bellas del Espíritu, al decir de Raimon Panikkar, que dedicó diez años de su vida a traducirlos y comentarlos. Esta antología es un compendio de la revelación védica entendida como el desvelar de las profundidades que siguen resonando entre nosotros. La revelación védica abre el proceso de quien se hace consciente y se descubre a sí mismo. No es el mensaje de otro ser, sino la manifestación progresiva de la realidad misma a la consciencia humana. A partir de una selección de himnos védicos, este libro propone un auténtico camino iniciático que, siguiendo el ritmo de la vida del cosmos, nos lleve al nacimiento de la verdadera Vida en nosotros.
n/a
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El mite és una veritat que no resulta necessàriament «clara i distinta» a la raó i que, tot i això, es percep com a òbvia. És l’horitzó acceptat dins el qual se situa la nostra experiència de la veritat. Si el logos té la prioritat en les discussions dins una mateixa cultura, el mythos té la primacia en el diàleg entre diferents cultures. mite és una veritat que no resulta necessàriament «clara i distinta» a la raó i que, tot i això, es percep com a òbvia. És l’horitzó acceptat dins el qual se situa la nostra experiència de la veritat. Si el logos té la prioritat en les discussions dins una mateixa cultura, el mythos té la primacia en el diàleg entre diferents cultures. El símbol és el mitjà més potent que té l’home per apropar-se a la realitat i als seus semblants. Però el símbol necessita el ritu, entès no com a cerimònia sinó com a expressió de l’homo religiosus, no com a funció sinó com a activitat que l’home realitza en comunió amb el cosmos per al sosteniment de l’univers. Un mite sense ritu és només una freda ortodòxia. Però un ritu sense mite és pura superstició.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Hi ha una màxima rabínica molt antiga segons la qual cada controvèrsia té, si es mira amb profunditat, tres cares: la teva, la meva i la cara correcta. Fent-se seva aquesta sentència, Pinchas Lapide, jueu, i Raimon Panikkar, cristià, hindú i buddhista, dialoguen en profunditat sobre Déu, però també sobre l’ateisme, el fonamentalisme, el mal, la Bíblia, les escriptures vèdiques o la mística. «Tot el que podem dir sobre Déu no és més que un balbuceig impotent que en el millor dels casos surt al seu encontre, però que no pot assolir-lo. ¿De quin Déu estem parlant, doncs?», es pregunta Pinchas Lapide. Raimon Panikkar adverteix: preguntar-se si les diverses religionsparlen del mateix Déu pot donar a entendre que Déu és una cosa en si de la qual es pot parlaren tercera persona. Recollint el pensament de Martin Buber, el filòsof català defensa parlar de Déu en segona persona: Déu és un tu, mai un jo o un ell. En el pròleg de l’obra, Lapide reflexiona sobre la prohibició bíblica de les imatges de Déu isobre la necessitat que les religions dialoguin entre elles des del convenciment que aquest món no és ni sa ni insà, sinó sanable. En l’epíleg, Panikkar ressegueix l’evolució de la seva imatge de Déu a través d’un saborós i estimulant relat autobiogràfic.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Existe una máxima rabínica según la cual cada controversia tiene, si se mira en profundidad, tres caras: la tuya, la mía y la cara correcta. Haciéndose suya esa sentencia, Pinchas Lapide, judío, y Raimon Panikkar, cristiano, hindú, buddhista y secular, dialogan en profundidad sobre Dios, pero también sobre el ateísmo, el fundamentalismo, el mal, la Biblia, las escrituras védicas o la mística. «Todo lo que podemos decir sobre Dios no es más que un balbuceo impotente que en el mejor de los casos sale a su encuentro, pero que no puede alcanzarlo. ¿De qué Dios estamos hablando, pues?», se pregunta Pinchas Lapide. Raimon Panikkar advierte: preguntarse si las distintas religiones hablan del mismo Dios puede dar a entender que Dios es una cosa en sí de la cual se puede hablar en tercera persona. Recogiendo el pensamiento de Martin Buber, el filósofo catalán defiende hablar de Dios en segunda persona: Dios es un tú, nunca un yo o un él. En el prólogo de la obra, Lapide reflexiona sobre la prohibición bíblica de las imágenes de Dios y sobre la necesidad de que las religiones dialoguen entre ellas desde el convencimiento de que este mundo no es ni sano ni insano, sino sanable. En el epílogo, Panikkar repasa la evolución de su imagen de Dios a través de un estimulante relato autobiográfico.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La fe permet l’obertura a l’impensat, al mite, però alhora inicia el camí vers l’impensable, un horitzó de consciència cada cop més ampli que apunta a l’experiència mística del silenci. L’hermenèutica és l’art i la ciència de la interpretació, de produir un sentit, de donar significat, de tornar la vida als símbols i, finalment, de deixar que n’emergeixin de nous. I en la paraula prenen cos el silenci i el sentit, s’encarnen, en ella es cultiven i es realitzen creativament. Cada llengua, cada cultura, és una manera de veure el món, de ser en el món i fins i tot de fer món amb tota paraula viva.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La trobada entre les religions i entre les cultures és avui un fet ineludible. Afirmar satisfets que hauríem de poder trobar en la nostra tradició tot el que estem cercant no és ni convincent ni suficient. En primer lloc, molt sovint només descobrim el significat profund del nostre món després d'haver tastat quelcom exòticament diferent. En segon lloc, considerar-nos, fins i tot col·lectivament, autosuficients implica una certa condemna dels altres. L'obertura és part de l'essència mateixa del diàleg. El diàleg intercultural i interreligiós, pel fet d'ajudar-nos a descobrir l'«altre» en nosaltres mateixos, contribueix a la realització personal i a la fecundació mútua de les tradicions humanes, que ja no poden permetre's viure en un estat d'isolació o de guerra.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¿Quina mena d'espiritualitat és la pròpia del nostre temps? Raimon Panikkar considera que ha de ser una espiritualitat integral, és a dir, que ha d'implicar l'home en la seva totalitat, sense deixar de banda cap aspecte de la realitat. Panikkar convida a recuperar la consciència de la unitat que constituïm en pensar-nos com a cos, com a ànima, com a polis i com a kosmos. L'home no té un cos, sinó que és cos (una espiritualitat que fes abstracció del cos humà seria incompleta). Però l'home també és psyché, ànima conscient de si mateixa. Com també és polis (l'home no és un individu: és societat). I, finalment, l'home és kosmos, univers, món: la terra no és «l'altre», sinó que és part constitutiva de l'home. Viscuda d'aquesta manera, la interioritat deixa de trobar-se en oposició dialèctica amb l'exterioritat, i permet descobrir el sentit de la vida en la joia, en les sofrences, en les passions, en tots i cadascun dels instants del present.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El títol d’aquest volum pretén subratllar l’ambigüitat del terme religió, que en singular evoca l’obertura constitutiva de l’home al misteri de la vida, mentre que en plural indica les diverses tradicions religioses que tracten de vehicular aquesta obertura. Raimon Panikkar invita les religions a una profunda revisió crítica que les faci conscients que cap d’elles no té el monopoli de la religió: «El fi al qual tendim no és pas la unitat de les religions, sinó llur harmonia.» Tot el volum constitueix una meditació sobre la religió del futur. Religió i religions inclou, a més del pioner llibre homònim publicat l’any 1964, nombrosos articles que aborden la temàtica des de diverses perspectives (per exemple, des de la loso a comparada de la religió). Sobresurten especialment els dos textos dedicats a la relació de la religió amb el cos i amb la medicina, així com l’epíleg titulat «Les religions cridades a la conversió», que pot ser llegit com el testament espiritual de l’autor.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.