Charles Baudelaire

Xerris Baudelaire (París, 1821 - París, 1867) va ser un poeta, assagista, crític d'art i traductor francès. Considerat el més gran poeta de la civilització moderna. Inspirador del moviment simbolista, la seva obra va donar un nou gir al desenvolupament històric de la poesia occidental. Als vint-i-quatre anys publicava assíduament poemes, articles i crítica artística en diverses revistes d'avantguarda.

El 1847 va aparèixer la seva única novel·la, autobiogràfica, La Fanfarlo. De 1852 a 1865 es consagra a la traducció de les obres del seu admirat Edgar Allan Poe. El seu gran llibre de poemes, Els Fleurs du mal (Les flors del mal) (1857), va ser objecte d'un procés judicial per obscenitat i blasfèmia.

Paul Verlaine el va incloure entre els poetes maleïts de França del segle XIX. Barbey d'Aurevilly, periodista i escriptor francès, va dir d'ell que va ser «el Dante d'una època decadent».

Les seves influències més importants van ser Théophile Gautier, Joseph de Maistre —de qui va dir que li havia ensenyat a pensar— i Edgar Allan Poe.

Sovint se li acredita d'haver encunyat el terme «modernitat» (modernité) per a designar l'experiència fluctuant i efímera de la vida a la metròpoli urbana i la responsabilitat que té l'art de capturar aquesta experiència.