Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La publicació de Les Aventures de Tintín, reporter del Petit Vingtième, al país dels soviets, es va iniciar el 10 de gener del 1929 al suplement per a nens del diari belga Le Vingtième Siècle. En aquest llibre, que es va anar creant a mida que es publicava en forma de pàgines soltes en el diari i sense més intenció que la d'interessar i entretenir al lector, Hergé mostra el que en el futur serà la seva manera de fer, tant pel que fa als dibuixos com als guions i gags, que anirà perfeccionant a les següents aventures. Aquesta edició, en blanc i negre, és igual que l'edició original
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Tintín compra al mercat de vell la maqueta d'un galió antic, que resulta ser una rèplica del navili comandat per l'avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Hadoke, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, qui transportava al seu vaixell un gran tresor, que ha estat i segueix estant amagat durant segles. Aquesta història es va començar a publicar a Le Soir l'11 de juny del 1942, en plena època de l'ocupació de Bèlgica pels alemanys, i fou un dels àlbums preferits d'Hergé. Per realitzar el disseny de l'Unicorni, Hergé es va basar en una documentació molt precisa de navilis del segle XVII, al Museu de la Marina, de París.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Uns anys després de la publicació de Tintín i els Pícaros, i poc abans del cinquanta aniversari del seu heroi, Hergé tria com a marc del seu següent àlbum el món de l'art contemporani que coneix especialment bé. Hi llança Tintín sense saber molt bé «on el portarà aquesta història». Hergé treballa esporàdicament, desitjant no decebre els seus lectors, però la malaltia l'acapara i aviat el convenç que aquesta aventura mai serà acabada i es convertirà en l'última aventura de Tintín Quan el març de 1983, Hergé abandona definitivament Tintín a la seva sort, confiant a la seva esposa Fanny la cura de guiar el seu petit reporter amb dinamisme però sense concessions, deixa a la seva taula de treball molt més que un projecte però molt menys que un àlbum acabat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Tintín va de viatge en un creuer cap a l'Extrem Orient. A bord coneix un estrany egiptòleg, en Filemó Sicló, el qual viatja per cercar la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. En Tintín l'acompanyarà fins a la tomba, i un cop allí descobreix els misteriosos cigars que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és quan és segrestat i abandonat a la mar, però es salva i desembarca a l'Aràbia. Després de passar per nombroses peripècies va a parar a l'Índia, on s'allotja a casa del Maharajà de Rawhapurtalàh. Aquí apareixeran personatges que després trobarem en altres aventures, com els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira da Figueira. Els cigars del Faraó començaren a publicar-se a Le Petit Vingtième el 8 de desembre del 1932. Era l'època en la qual corria la noticia sobre la maledicció de la tomba de Tutankamon, que omplia moltes pàgines dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé fins el punt de que uns anys més tard, el va tornar a plantejar en el llibre Les set boles de cristall.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest àlbum marca el retorn a l'aventura. Va començar a sortir al setmanari Tintín, el setembre del 1966, quatre anys després d'acabar-se Les joies de la Castafiore. Aquí retrobarem en Rastatopoulos, qui crèiem que s'havia ofegat al final de Stock de coc, i al seu amic Allan. Sorgeix una nova figura: el molt riquíssim Laszlo Carreidas, l'home que mai no riu. Aquest home és un milionari, propietari d'avions i companyies petrolieres, i de la beguda Sani-Cola. Aquest personatge fou inspirat per Marcel Dassault. És un tipus paradoxal: pertany als bons, però sota l'efecte del sèrum de la veritat, apareix com un ésser sense massa escrúpols a l'hora d'amassar la seva fortuna. Cap al final de la història, trobarem a Mike Ezdaditoff, personatge inspirat en Jacques Berger, autor del llibre Le Matin des Magiciens i animador de la revista Planète. Aquí veiem la fascinació que sentia l'Hergé pels fenòmens paranormals i extraterrestres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s'assabenta d'una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d'envair-los. La trama està clarament influïda per l'època. La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d'agost de 1938 al 10 d'agost de l'any següent Els signes que aleshores anunciaven l'esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L'Alemanya de Hitler preparava la invasió d'Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d'Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l'ajut d'un tal Mussler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d'infiltració a Sildàvia. L'any 1947 va ser reeditada en color.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un aeròlit avança cap a la terra i molts presagien la fi del món. En Tintín va a l'observatori astronòmic on hi coneix el professor Càlix. Per sort, els presagis no s'acompleixen i només arriba a la terra un fragment del meteorit que cau a l'oceà Àrtic. En adonar-se que en aquest fragment hi ha un element desconegut, el professor Càlix organitza una expedició amb el vaixell Aurora, en la qual hi formaran part en Tintín, i el capità Haddock. L'estel misteriós serà el primer àlbum dissenyat directament a color, i va ser publicat l'any 1942.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta és una obra mestra del còmic. Des de bon començament, els fets s'encadenen en un ritme trepidant: se sent l'esclat d'una explosió, esclata una tempesta, hi ha objectes que es fan a trossos, hi ha un tall de corrent i en Serafí Llantió apareix a la sèrie per primera vegada. Al llarg de tota la història no hi haurà pràcticament ni un punt mort. L'Hergé va voler fer els decorats el més precís possible. La història, que transcorre la major part a Suïssa, reflecteix també la guerra freda que en aquell temps tenia lloc entre els dos blocs estatals, representats en la rivalitat entre Bordúria i Sildàvia. L'Afer Tornassol fou publicat el 1956.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta obra mestra del còmic, publicada l'any 1944, és la continuació d'El secret de l'Unicorni, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l'entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d'en Tintín, de qui es farà un bon amic.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest àlbum està basat en la pel·lícula de dibuixos animats de Raymond Leblanc. El guió fou escrit per Greg, i l'adaptació dels dibuixos i dels diàlegs del film fou realitzada pels estudis Hergé.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d'Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja , pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d'Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l'espoliació del indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s'hi va trobar petroli. Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s'editaria al llarg de tot un any. Igual que en el cas de Tintín al Congo, la versió en color de l'àlbum fou realitzada el 1945, sortint beneficiada pels progressos que la pràctica i l'experiència d'aquests anys li havien donat a Hergé, el qual ja havia adquirit una gran mestria i domini del llenguatge del relat visual, en el qual les imatges narren per elles mateixes, sense esperar que ho faci el text.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aprofita l'ocasió per redescobrir aquesta obra atemporal amb aquest estoig de 8 volums.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Siguiendo la pista de una misteriosa lata de cangrejo, Tintín acaba prisionero en un barco de una banda de traficantes de opio. Allí encuentra al malvado Allan y por primera vez al capitán Haddock, entonces un patético esclavo de su adicción al alcohol, vicio que le acarrea innumerables problemas a él y a Tintín que intenta ayudarle. La rehabilitación del capitán vendrá tras su forzada desintoxicación en su travesía del desierto. El 10 de mayo las tropas alemanas entran en Bélgica, interrumpiendo la publicación de Tintín en el país del oro negro. El desastre se cierne sobre todo el país. Hergé, con su hija y su cuñada, marchó a París el 15 de Mayo y de ahí marcharon a casa de unos amigos en la región de Aubergne, a la espera de los acontecimientos.El 30 de junio volvieron a Bruselas y allí se encontró Hergé que Le Vingtième Siecle había muerto, y con el había desaparecido también Le Petit Vingtième.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Després de llegir als diaris la notícia d'un accident aeri a l'Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l'endemà s'assabenta pel diari que Tchang viatjava en l'avió sinistrat i que no s'han trobat supervivents. Però en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se'n va cap a Katmandú, amb l'objectiu d'organitzar una expedició de rescat. Aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d'Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l'autor va haver d'anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d'acabar. Per sort, l'Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que -segons l'opinió de molts- és una de les seves obres mestres. El color blanc també regna en gairebé tota l'obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l'ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l'Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc. L'Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del yeti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l'havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l'Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d'algun bípede que s'aturava al peu d'una muntanya rocosa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tintín viaja a América del Norte, donde se enfrenta al temible sindicato de gángsteres de Chicago, entre ellos el famosísimo Al Capone. La idea inicial de Hergé era construir su relato alrededor del pueblo indio Piel Roja que siempre le había fascinado, pero luego quiso también mostrar lo máximo posible de América: los desiertos y las praderas, las industrias modernas y las grandes ciudades, la prohibición del alcohol, los gángsteres, los cow-boys y la expoliación de los indios pieles rojas, denunciando cómo fueron expulsados de sus tierras al encontrarse allí petróleo. Tintín en América empezó a publicarse el 3 de septiembre de 1931 en Le Petit Vingtième, a razón de dos planchas por semana, donde se editaría durante un año. Como en el caso de Tintín en el Congo, la versión en color del álbum fue realizada en 1945, beneficiándose de los progresos que la práctica y la experiencia de estos años habían dado a Hergé, alcanzando ya una gran maestría y dominio en el lenguaje del relato visual, donde las imágenes narran por sí mismas, sin esperar a que el texto se encargue de hacerlo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Esta obra maestra del cómic, publicada en 1944, es la continuación de El secreto del Unicornio'' y relata la búsqueda del tesoro del pirata Rackham el Rojo. Entra en escena el profesor Tornasol, el entrañable científico inventor sabio y despistado, al que luego volveremos a encontrar en las siguientes aventuras de Tintín, y que pasará a ser uno de sus buenos amigos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En aquesta aventura, en Tintín ha de realitzar un reportatge al centre de l'Àfrica. Allí viurà perilloses aventures, ja que els seus enemics el volen matar. En tornar el Tintín del seu viatge a Rússia, com està relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé va rebre l'encàrrec de fer viatjar en Tintín cap el Congo, que llavors era una colònia belga. Aquest àlbum és excel·lent per veure de quina manera s' imaginaven l'Àfrica i els africans els europeus de l'època. La història es va començar a publicar el 5 de juny del 1930 a Le Petit Vingtième. (Vegeu la biografia d'Hergé.) El 1946, Hergé va tornar a dibuixar totalment l'àlbum per passar-lo a color i reduir les 110 planxes que tenia a l'origen en les 62 pàgines que tindrien els àlbums a partir d'aleshores. En aquesta nova versió en color va introduir-hi moltes modificacions, suavitzant especialment una mica el caire colonialista. Malgrat això, Tintín al Congo va caure en desgràcia d'ençà dels anys 50 i era força difícil de trobar. De fet, eren els temps difícils del moment de la descolonització i l'àlbum no resultava particularment oportú. Amb tot, curiosament, fou una revista del Zaire la que per primera vegada va fer reaparèixer la història i així es va acabar la quarantena de Tintín al Congo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La diva Castafiore anuncia la seva arribada a Moulinsart i el capità Haddock vol fugir d'allí i anar-se'n de viatge, però en baixar l'escala, ensopega amb un graó espatllat, que encara no han vingut a arreglar, i cau trencant-se els lligaments de la cama. Llavors comença a circular el rumor que hi ha una relació sentimental entre la cantant i el vell ''llop de mar'' i comencen a arribar paparazzis. I les joies de la diva desapareixen... En aquest àlbum no hi ha viatges ni grans aventures, i aquí veurem la gràcia que té l'Hergé per fer interessant la intriga. Tota l'acció passa a Moulinsart, dins el castell, pels seus jardins i voltants. Segons el mateix Hergé ens explica: ''En començar aquest àlbum, la meva intenció també era la de simplificar les coses, la d'entrenar-me a narrar, aquesta vegada, una història en la qual no passés res, sense haver de recórrer a l'exotisme. Simplement, volia veure si era capaç de mantenir el lector en suspens fins a la fi de la història''.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta segona part de l'aventura d'en Tintín a la lluna fou publicada el 1954. Com vàrem fer en la primera part Objectiu: la lluna, no explicarem tampoc l'argument d'aquesta obra perquè no perdin el plaer de la lectura directa d'aquests àlbums.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquesta obra mestra del còmic, publicada l'any 1944, és la continuació d'El secret de l'Unicorni, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l'entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d'en Tintín, de qui es farà un bon amic.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En esta aventura, Tintín parte al centro de África, para realizar un reportaje. Allí le esperan peligrosas aventuras, pues sus enemigos le persiguen para matarle. Al volver Tintín de su viaje a Rusia relatado en Tintín en el país de los Soviets, Hergé recibe el encargo de hacer viajar a Tintín al Congo, entonces colonia de Bélgica. Este álbum es un documento excelente para ver cómo imaginaban los europeos de la época a África y a los africanos. La historia comenzó a publicarse el 5 de junio de 1930 en Le Petit Vingtième (Ver Biografía de Hergé). En 1946, Hergé redibujó totalmente el álbum para pasarlo a color y reducir sus 110 planchas de origen a las 62 páginas que tendrían los álbumes en lo sucesivo. En esta nueva versión a color introdujo numerosas modificaciones, suavizando un poco los tintes colonialistas. A pesar de ello, Tintín en el Congo cayó en desgracia a partir de los años 50, y se hizo bastante difícil de encontrar. Era el conflictivo momento de la descolonización, y el álbum no era particularmente muy oportuno. Pero curiosamente fue en una revista del Zaire donde reapareció por primera vez la historia, acabando con la cuarentena de Tintín en el Congo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un meteorito se dirige hacia la tierra y muchos presagian el fin del mundo. Tintín acude al observatorio astronómico donde conoce al profesor Calys. Por suerte los presagios no se cumplen y solo llega a la tierra un fragmento del meteorito, que cae en el océano Ártico. Al advertir la presencia de un elemento desconocido, el profesor Calys organiza una expedición en el navío Aurora, de la que forman parte Tintín y el capitán Haddock. La estrella misteriosa será en primer álbum diseñado ya directamente a color y fue publicado en el año 1942.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tot seguint la pista d'una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d'un vaixell d'una banda de malfactors traficants d'opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l'alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert El 10 de maig de l'any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l'or negre. El desastre bèlic s'estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d'allí van cap a l'Auvergne, a casa d'uns amics, a l'expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel·les, i un cop allí, Hergé s'assabenta que Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtième també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir -periòdic llavors controlat per l'invasor- amb la tasca de crear un suplement infantil a l'estil de Le Petit Vingtième. El 17 d'octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 pàgines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Però les restriccions de paper li anirien robant pàgines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d'or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrà doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconèixer que en veure's obligat a fer aquestes tires diàries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la pàgina, sinó que ara calia retenir-li l'atenció al final de cada línia, pràcticament a cada moment. L'obra es va publicar com un volum, l'any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este álbum està basado en la película de dibujos animados de Raymond Leblanc. El guión fué escrito por Greg, y la adaptación de los dibujos y de los diálogos del film fué realizada por los estudios Hergé.
Has afegit la quantitat màxima disponible.