Aún no tienes productos en tu cesta
En Tintín i el capità Haddocck, acompanyats per l'inseparable Milú han viatjat fins el Perú a la recerca del professor Tornassol, que ha estat segrestat per haver-se atrevit a posar-se la polsera de la mòmia de l'inca Rascar Capac. En Tintín descobreix que el professor està pres al vaixell de càrrega Pachamac, però no aconsegueix alliberar-lo. Les pistes que van trobant els portaran a fer un llarg viatge, acompanyats d'en Zorrino, un noi indi, a través de les muntanyes dels Andes i la selva cap a un temple inca secret.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aprofita l'ocasió per redescobrir aquesta obra atemporal amb aquest estoig de 8 volums.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El tràfic d'esclaus i d'armes són l'eix de l'argument d'aquesta aventura en la qual, com gairebé sempre, en Tintín i el capità Haddock s'hi veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l'or negre, i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges que havien sortit en episodis anteriors. L'Emir Ben Kalishn Ezab, amb grans dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdallah, cap a Moulinsart. Tintín i el capità fugen de les seves bretolades, deixant-lo en mans del sofert Nèstor i s'en van cap a Khemed, per tractar d'ajudar l'Emir.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta aventura de Tintín trata de la lucha entre las grandes compañías petrolíferas. Todo empieza cuando la gasolina adulterada invade el mercado. Tintín viaja al país de Khemed, donde una lucha de poderes enfrenta al Emir Ben Kalish Ezab contra Bab El Ehr, cada uno financiado por una compañía de petróleo diferente. Entra en escena el terrible Abdalah, el hijo del emir. Hergé se inspiró en una fotografía del verdadero rey Faisal II de cuando era niño. Este álbum ha pasado por numerosas versiones antes de conocer su forma definitiva. Empezó a aparecer el 25 de septiembre de 1939 en Le Petit Vingtième, a continuación de El cetro de Ottokar, pero estalló la guerra. El 9 de mayo de 1940, las fuerzas alemanas entran el Bruselas y se interrumpe la publicación de Le Petit Vingtième, y con el, Tintín en el país del Oro Negro. La historia, se para en la actual página 26 del álbum, y no será continuada hasta 6 años mas tarde en la revista Tintín.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Después de leer la noticia de un accidente aéreo en el Himalaya, Tintín tiene un sueño donde su joven amigo Tchang herido le pide ayuda medio enterrado en la nieve. Al día siguiente se entera por el diario de que Tchang viajaba en el avión siniestrado, y que no han encontrado supervivientes. Pero Tintín cree que Tchang está vivo y parte hacia Katmandú con el objetivo de organizar una expedición de rescate. Tintín en el Tíbet coincide con una época de graves turbulencias en la vida de Hergé, y su creación constituyó una verdadera terapia para él que le ayudó verdaderamente a salir adelante. Según nos cuenta el propio Hergé en aquella época, (año 1958), atravesaba una verdadera una crisis y sus sueños y pesadillas eran casi siempre blancos. Estos sueños se repetían siempre y el autor se vio en la necesidad de acudir a un psiquiatra que le aconsejó que abandonara este trabajo porque nunca lo acabaría. Cosa que por suerte Hergé no hizo. No solo acabó Tintín en el Tibet, sino que, en la opinión de muchos, es una de sus obras maestras. El color blanco reina también en casi toda la obra, pero esta vez no como una pesadilla sino como una depuración. Vemos aquí a Tintín en su vertiente más humana, muy preocupado por su amigo desaparecido y que emprende un larguísimo y peligroso viaje siguiendo un sueño donde lo ha visto con vida. Hergé da rienda suelta a su fascinación por Oriente y por los fenómenos paranormales: sueños premonitorios, telepatías, levitación... Hergé se documentó bien a fondo para realizar esta obra. Para el yeti, según nos cuenta él mismo, tenía la lista de todas las personas dignas de crédito que lo habían visto, una descripción muy precisa de su forma de vida y fotografía de sus huellas. Hergé conoció al vencedor del Anapurna, Maurice Herzog, quien también había visto las huellas y se las describió, señalando que no eran las de ningun oso, sino las de alguien bípedo, que se detenían al pié de una montaña rocosa.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La publicació de Les Aventures de Tintín, reporter del Petit Vingtième, al país dels soviets, es va iniciar el 10 de gener del 1929 al suplement per a nens del diari belga Le Vingtième Siècle. En aquest llibre, que es va anar creant a mida que es publicava en forma de pàgines soltes en el diari i sense més intenció que la d'interessar i entretenir al lector, Hergé mostra el que en el futur serà la seva manera de fer, tant pel que fa als dibuixos com als guions i gags, que anirà perfeccionant a les següents aventures. Aquesta edició, en blanc i negre, és igual que l'edició original
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En aquesta aventura, en Tintín ha de realitzar un reportatge al centre de l'Àfrica. Allí viurà perilloses aventures, ja que els seus enemics el volen matar. En tornar el Tintín del seu viatge a Rússia, com està relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé va rebre l'encàrrec de fer viatjar en Tintín cap el Congo, que llavors era una colònia belga. Aquest àlbum és excel·lent per veure de quina manera s' imaginaven l'Àfrica i els africans els europeus de l'època. La història es va començar a publicar el 5 de juny del 1930 a Le Petit Vingtième. (Vegeu la biografia d'Hergé.) El 1946, Hergé va tornar a dibuixar totalment l'àlbum per passar-lo a color i reduir les 110 planxes que tenia a l'origen en les 62 pàgines que tindrien els àlbums a partir d'aleshores. En aquesta nova versió en color va introduir-hi moltes modificacions, suavitzant especialment una mica el caire colonialista. Malgrat això, Tintín al Congo va caure en desgràcia d'ençà dels anys 50 i era força difícil de trobar. De fet, eren els temps difícils del moment de la descolonització i l'àlbum no resultava particularment oportú. Amb tot, curiosament, fou una revista del Zaire la que per primera vegada va fer reaparèixer la història i així es va acabar la quarantena de Tintín al Congo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta aventura d'en Tintín tracta de la guerra entre les grans companyies petrolieres. Tot comença quan la gasolina adulterada envaeix el mercat. En Tintín viatja cap el país de Khemed, en el qual hi ha una lluita de poders, que enfronta l'emir Ben Kalish Ezab contra Bab El Ehr, cadascun d'ells finançat per una companyia de petroli diferent. Entra a l'escena el terrible Abdalah, fill de l'emir. Hergé va inspirar-se per aquesta figura amb una fotografia del rei Faisal II, quan era un infant. Aquest àlbum ha passat per nombroses versions abans de trobar la seva forma definitiva. Va començar a aparèixer el 25 de setembre del 1939 a Le Petit Vingtième, després d'El ceptre d¿Ottokar, però va esclatar la guerra. El 9 de maig de 1940 les tropes alemanyes entren a Brussel·les i la publicació de Le Petit Vingtième es va interrompre acabant-se així la de Tintín al país de l'or negre. La història s'atura a la pàgina actual 26 de l'àlbum, que no serà continuada fins sis anys més tard en la revista Tintín.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l'origen d'un poderós verí que fa embogir. Allí s'enfronta a una banda terrible de traficants d'opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s'acaba mantenen el lector en suspens. Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtième que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l'Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l'aconsellava que s'informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinès Txang-Txong-Jen, estudiant d'art a l'Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconèixer el jove Txang en el noi xinès amic de Tintín.) Gràcies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tòpics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L'amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real. Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria del tot, i a partir del qual sempre es va documentar profundament sobre els països on en Tintín havia de viatjar
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintín, a partir del 30 de març de l'any 1950, dinou anys abans de l'arribada de l'home a la lluna. No es tracta d'una obra de ciència-ficció, sinó d'una anticipació tan precisa com li fou possible a l'autor. Hergé va entrar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, que havia escrit el llibre L'homme parmi les étoiles (L'home entre les estrelles), que era un especialista en el tema i que va col·laborar amb l'equip. Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que fou sotmesa a l'aprovació de l'autor del llibre L'astronàutica, doctor Anamolf. Aquesta maqueta era completament desmuntable, la qual cosa li permetia al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber exactament a quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges de la història. Hergé té una gràcia especial per donar un to humorístic a totes les escenes on hi ha explicacions científiques, que podrien resultar avorrides per algun lector. Per exemple, quan en Wolf i en Tornassol expliquen elements més o menys complicats, surt el capità Haddock per fer somriure el lector, amb algun acudit.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Després de llegir als diaris la notícia d'un accident aeri a l'Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l'endemà s'assabenta pel diari que Tchang viatjava en l'avió sinistrat i que no s'han trobat supervivents. Però en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se'n va cap a Katmandú, amb l'objectiu d'organitzar una expedició de rescat. Aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d'Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l'autor va haver d'anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d'acabar. Per sort, l'Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que -segons l'opinió de molts- és una de les seves obres mestres. El color blanc també regna en gairebé tota l'obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l'ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l'Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc. L'Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del yeti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l'havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l'Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d'algun bípede que s'aturava al peu d'una muntanya rocosa.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta obra mestra del còmic, publicada l'any 1944, és la continuació d'El secret de l'Unicorni, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l'entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d'en Tintín, de qui es farà un bon amic.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El robatori d'un fetitxe arumbaya del Museu Etnogràfic, farà que en Tintín vagi a la República de Sant Teodoro. Allí es veurà ficat en la guerra que té aquest país amb el seu veí Nuevo Rico, i es converteix en l'ajudant del general Alcázar. personatge molt controvertit, a qui tornarem a trobar més endavant en altres aventures. Tintín s'endinsa cap a la selva fins a trobar la tribu arumbaya i descobrir el misteri del fetitxe robat. Aquesta aventura d'en Tintín es va començar a publicar a Le Petit Vingtième a la darreria del 1935, i com a volum sencer, el 1937. Va sortir en color l'any 1943. Una vegada més, en aquesta obra Hergé inclou al·lusions a l'actualitat mundial. El conflicte entre San Teodoro i Nuevo Rico per causa del petroli, està fonamentat en la sanguinària guerra del Gran Chaco, que va enfrontar el Paraguai i Bolívia cap els anys trenta, al llarg de tres anys amb més de 100.000 morts. Hergé, en aquesta obra, és gairebé fidel a la realitat. Transforma el Gran Chaco amb el Gran Chapo i canvia els noms de dues companyies petrolíferes, però tota la resta és d'una escrupulosa exactitud. En aquest àlbum, l'autor Hergé ens descriu el primer dels seus països imaginaris, dels quals en farà posteriorment una de les seves especialitats.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s'assabenta d'una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d'envair-los. La trama està clarament influïda per l'època. La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d'agost de 1938 al 10 d'agost de l'any següent Els signes que aleshores anunciaven l'esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L'Alemanya de Hitler preparava la invasió d'Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d'Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l'ajut d'un tal Mussler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d'infiltració a Sildàvia. L'any 1947 va ser reeditada en color.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta segona part de l'aventura d'en Tintín a la lluna fou publicada el 1954. Com vàrem fer en la primera part Objectiu: la lluna, no explicarem tampoc l'argument d'aquesta obra perquè no perdin el plaer de la lectura directa d'aquests àlbums.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Als aficionats a les aventures d'en Tintín els calgué esperar vuit anys després de llegir Vol 714 a Sidney , per poder seguir llegint-les a Tintín i els Pícaros, que començà a aparèixer l'any 1976. Hergé ara només treballava per gust i no tenia cap pressa de fer-ho. La idea per al llibre va tardar a prendre forma. Ell tenia clar l'entorn: Amèrica del Sud. Per a la història va inspirar-se una mica en l'assumpte de Regis Debré i els Tupamaros. Però aquests fets només són el marc de l'aventura. Tornem a anar a la imaginària república de Sant Teodoro (vegeu L'orella escapçada) en la qual dos generals aspirants a dictadors es fan una guerra contínua per aconseguir el poder. Retrobem l'inefable general Alcázar (vegeu L'orella escapçada, Les set boles de cristall). També al coronel Spönz (L'afer Tornasol), ara sota el nom d'Esponja i que ha estat enviat per Bordúria per tal de donar suport al general Tapioca i a l'explorador Ridgewell (vegeu L'orella escapçada). En Serafí Llautó, també volta per aquí amb la seva aclaparadora personalitat, president el grup dels Reis de la Saragata, hi trobarem també l'encisadora esposa d'en Tapioca: la terrible Peggy. En aquest àlbum hi crida l'atenció el fet que en Tintín porta texans, condueix una moto amb una insígnia al casc a favor de la pau i fa ioga!
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta vegada en Tintín se'n va cap a Escòcia seguint la pista d'uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l'illa Negra, així com també el seu misteriós monstre. L'illa Negra va anar sortint publicada a Le Petit Vingtième del 15 d'abril de 1937 al 16 de juny de 1938. A finals d'aquest mateix 1938 l'editorial Casterman, va publicar l'àlbum en blanc i negre, per primera vegada. El 1943 va sortir en color, reduint les pàgines a 62. L'any 1965, en fer-se la traducció anglesa, l'editor britànic va assenyalar a Hergé nombroses errades que contenia el volum, des del punt de vista anglès. Llavors Hergé va enviar el seu col·laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista de les errades, amb l'encàrrec de rejovenir i donar autenticitat a la historieta. Així doncs L'illa Negra fou totalment tornada a dibuixar i actualitzada. És curiós observar que en l'edició de 1937 ja hi surt un televisor, que era un invent encara no divulgat, tot i que els primers assaigs daten de l'any 1923.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Uns anys després de la publicació de Tintín i els Pícaros, i poc abans del cinquanta aniversari del seu heroi, Hergé tria com a marc del seu següent àlbum el món de l'art contemporani que coneix especialment bé. Hi llança Tintín sense saber molt bé «on el portarà aquesta història». Hergé treballa esporàdicament, desitjant no decebre els seus lectors, però la malaltia l'acapara i aviat el convenç que aquesta aventura mai serà acabada i es convertirà en l'última aventura de Tintín Quan el març de 1983, Hergé abandona definitivament Tintín a la seva sort, confiant a la seva esposa Fanny la cura de guiar el seu petit reporter amb dinamisme però sense concessions, deixa a la seva taula de treball molt més que un projecte però molt menys que un àlbum acabat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta segunda entrega de la aventura lunar de Tintín fue publicada en 1954. Como en la primera parte, Objetivo: la Luna, no explicamos aquí el argumento, para no estropearles el placer a los que lean estos álbumes por primera vez.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Tintín compra al mercat de vell la maqueta d'un galió antic, que resulta ser una rèplica del navili comandat per l'avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Hadoke, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, qui transportava al seu vaixell un gran tresor, que ha estat i segueix estant amagat durant segles. Aquesta història es va començar a publicar a Le Soir l'11 de juny del 1942, en plena època de l'ocupació de Bèlgica pels alemanys, i fou un dels àlbums preferits d'Hergé. Per realitzar el disseny de l'Unicorni, Hergé es va basar en una documentació molt precisa de navilis del segle XVII, al Museu de la Marina, de París.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest àlbum està basat en la pel·lícula de dibuixos animats de Raymond Leblanc. El guió fou escrit per Greg, i l'adaptació dels dibuixos i dels diàlegs del film fou realitzada pels estudis Hergé.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta edición, en blanco y negro, es igual a la edición original de 1929 del diario belga Le Vingtième Siècle y muestra lo que en el futuro va a ser su manera de hacer tanto en dibujos como en guiones y gags.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La diva Castafiore anuncia la seva arribada a Moulinsart i el capità Haddock vol fugir d'allí i anar-se'n de viatge, però en baixar l'escala, ensopega amb un graó espatllat, que encara no han vingut a arreglar, i cau trencant-se els lligaments de la cama. Llavors comença a circular el rumor que hi ha una relació sentimental entre la cantant i el vell ''llop de mar'' i comencen a arribar paparazzis. I les joies de la diva desapareixen... En aquest àlbum no hi ha viatges ni grans aventures, i aquí veurem la gràcia que té l'Hergé per fer interessant la intriga. Tota l'acció passa a Moulinsart, dins el castell, pels seus jardins i voltants. Segons el mateix Hergé ens explica: ''En començar aquest àlbum, la meva intenció també era la de simplificar les coses, la d'entrenar-me a narrar, aquesta vegada, una història en la qual no passés res, sense haver de recórrer a l'exotisme. Simplement, volia veure si era capaç de mantenir el lector en suspens fins a la fi de la història''.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d'Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja , pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d'Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l'espoliació del indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s'hi va trobar petroli. Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s'editaria al llarg de tot un any. Igual que en el cas de Tintín al Congo, la versió en color de l'àlbum fou realitzada el 1945, sortint beneficiada pels progressos que la pràctica i l'experiència d'aquests anys li havien donat a Hergé, el qual ja havia adquirit una gran mestria i domini del llenguatge del relat visual, en el qual les imatges narren per elles mateixes, sense esperar que ho faci el text.
Has añadido la cantidad máxima disponible.