Quim Monzó

null

Quim Monzó (Barcelona, 1952), va estudiar a l'escola Massana i, a més d'escriptor i traductor, ha treballat com a grafista i com a corresponsal de premsa a Cambodja i Vietnam durant el conflicte bèl·lic. Amb la seva primera novel·la, L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976), va obtenir el premi Prudenci Bertrana i, un any més tard, va publicar la seva segona obra, Self-Service, escrita conjuntament amb Biel Mesquida. El 1978 s'introdueix en el món dels contes i la narrativa breu publicant Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, Guadalajara i El perquè de tot plegat, adaptada al cinema l'any 1994 per Ventura Pons. El 1983 publica la seva primera novel·la llarga, Benzina i, un any després, la primera recopilació d'articles periodístics, El dia del Senyor. Altres obres destacades de l'autor són Vuitanta-sis contes, El millor dels mons i Mil cretins, també amb adaptació cinematogràfica el 2010 pel mateix director. Quim Monzó ha estat guanyador del premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d'Or, el dels Escriptors Catalans, el Maria Àngels Anglada, el Trajectòria i el premi de la Crítica, que atorga Serra d'Or.