Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE QUIM MONZÓ
En aquest llibre, Quim Monzó parla de menjar i de beure. Julià Guillamon aplega en aquest llibre una selecció dels seus millors articles sobre el menjar i el beure, ordenats per conceptes (aigua, arròs, brou, xampany, entrepans, escudella... ). Una delícia d'un dels autors més llegits de les lletres catalanes, després de sis anys sense publicar cap llibre.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l?eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n’han fet desenes d’edicions. Han col·laborat amb molt d’èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d’actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l’Onze de Setembre. Fruit de l’amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l’articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura. Sergi Pàmies: “Jo tinc la sensació que una de les característiques d’ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades”.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l?eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d?El millor dels mons. En un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l?amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un coit que es perllonga durant lustres i lustres, un incansable devorador de lletres, un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar, un contrabandista de papallones, quatre lladregots de mig pèl, Déu creantùforça matusseramentùl'univers, un nàufrag frustrat, una noia amb sines farcides d'ocells i de vegetació, un tastaolletes que viu després de mort... Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un trompetista aconsegueix finalment el somni que ha acariciat durant setmanes: sortir amb la vedette del teatre on treballa. Per agafar coratge, durant el sopar beu molt més del que ell considera recomanable. Per això s'adona que, de tan borratxo com va, si realment assoleix endur-se la vedette al llit, potser no estarà a l'altura. Aquest és l'inici de La magnitud de la tragèdia, una novel·la sobre l'amor, l'odi, la solitud, el pas inapel·lable del temps i la inevitabilitat de la mort.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La matinada d'un u de gener, l'Heribert es desperta amb la sensació que no ha canviat únicament d'any: els objectes i les persones que l'envolten se li apareixen cada cop més distants i injustificables. Artista al cim d'una fama àrduament conquistada, quan ara es posa davant de les teles en blanc ja no té ganes de pintar-les. Avorrit, s'adorm mentre fa l'amor amb la Hildegarda, descobreix que l'Helena (que és, alhora, la seva muller i la seva galerista) l?enganya amb un quatreulls extravagant, i no sap com seduir una adolescent (i és ella que finalment el sedueix a ell, que es deixa fer, apàtic)...
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a hist.ries en què l'element metaf.ric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels ap.legs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics. Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. Guadalajara? no és cap excepció. JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia. ?El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica hist.ries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d?evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta.? MANEL OLLE, Avui.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura... Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida. EL UROGALLO, Madrid Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe. DAGBLAD, Helsingborg Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art. LA VANGUARDIA, Barcelona Aquests contes són autèntics obres mestres... Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea. AFTONBLADET, Estocolm
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre recull tres relats de Quim Monzó. En rigor no són contes nadalencs estrictes, perquè defugen les regles i els objectius tradicionals del gènere, fins a esdevenir tres contes clarament monzonians. La seva mirada gens convencional ens condueix pels viaranys d?un Nadal desacostumat, des d?una perspectiva nova, festiva i satírica que Ramon Enrich illustra amb esperit paral·lel, fresc i descarat. Una peça única per llegir a la vora de la xemeneia, o del televisor.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En 1989, el ?Diari de Barcelona? encargó a Quim Monzó una serie decrónicas sobre la caída de los regímenes comunistas en Checoslovaquia yen Rumania. Ceausescu acababa de ser ejecutado cerca de Bucarest, y, enPraga, la Revolución de Terciopelo llenaba las calles. Monzó paseó porambas ciudades y sus artículos son ahora testimonio del escepticismo conel que conviene tomarse la retórica grandilocuente que acompaña siemprelos acontecimientos históricos. Desde entonces, Monzó ha viajado?para ?El Periódico? y para ?La Vanguardia??a otros lugares en conflicto: aNueva York, la misma semana que, el 11 de setiembre del 2001, dosaviones se estrellaron contra el World Trade Center a Israel, laprimavera del 2002, durante una de las grandes oleadas de atentadossuicidas. También ha escrito crónicas al borde del surrealismo: haciendode turista en Barcelona, o viajando por Europa de aeropuerto enaeropuerto y sin pisar las ciudades. El resultado es ?Catorce ciudadescontando Brooklyn?, un libro singular que permite comprobar cómo Monzóperfecciona su capacidad de observación y cómo despliega las técnicasnarrativas para hacernos partícipes de estos cinco viajes entre elsentido común y el sinsentido.Quim Monzó ha alternado siempre narrativa y articulismo. En estos dosgéneros ha ido construyendo, libro tras libro, una sólida trayectorialiteraria. Ha ganado el premio Nacional de Literatura catalán, el denarrativa Ciudad de Barcelona, el de novela Prudenci Bertrana, el denovela El Temps, el Lletra d?Or, el de los Escritores Catalanes y,cuatro veces, el premio de la Crítica, que otorga Serra d?Or. Susrelatos han sido publicados en una veintena de idiomas.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Para el lector español, Quim Monzó es ya conocido como un narrador deprimer orden. Con el presente libro descubrirá la agudeza y el sentidocomún que le han convertido asimismo en articulista de cabecera de milesde lectores. Monzó comparte desconciertos, ridiculiza petulancias, sesubleva contra la corrección política y constata la amenaza delgregarismo. Con irreverencia y rigor, Monzó combina la causticidad, elescepticismo, una competencia de forense y una prosa periodística queJoan de Sagarra calificó «de primerísima calidad». ?El tema del tema?reúne los mejores artículos que Monzó ha publicado en ?La Vanguardia? y?Magazine? los años 1999, 2000 y 2001.«Leer a Monzó es como tomar vitaminas.» Luis Landero«Monzó es todavía mejor de lo que parece. Parece un ingenioso, y lo es,pero se olvida a menudo que el ingenio es un ingrediente indispensabledel genio. Parece un gamberro, y lo es, pero todo escritor de verdadtiene que llevar dentro un gamberro. Parece un humorista, y lo es, peromucho más serio de lo que aparenta, si es que puede haber un humoristaque no sea muy serio. Parece un cínico, y lo es, y también, por tanto,un moralista.» Javier Cercas
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Ante el telón de fondo de un Nueva York difuminado y abstracto, Gasolinaempieza con una sucesión de ráfagas de la vida de Heribert, un pintor enla cumbre de una fama conquistada a codazos. Lo descubrimos un primerode enero, entre las sábanas del lecho de su amante, con la vagaimpresión de que, además del año, ha cambiado la mirada con la queobservaba el mundo. Por primera vez en la vida, pierde las ganas depintar. Aburrido, se duerme mientras hace el amor, se pasea por cóctelesy parties y descubre que Helena –que es, a la vez, su mujer y sugalerista– le engaña con un pintor novato, y se en-cuentra desarmado ala hora de seducir a una adolescente. Mientras tanto... «Qué extremalucidez la de Monzó diseccionando con fe-rocidad las mentiras delquehacer de nuestros días» (Juana Salabert, El Mundo) «Como Nabokov,Monzó tiene el virtuosismo que permite jugar a la desesperada con laspalabras y el aguijón de dolor que atraviesa la máscara de los chistesmás brillantes» (P. Lepape, Le Monde).
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Traducido a más de una docena de lenguas, lacrítica europearelaciona a Quim Monzó con Kafka, Borges y Rabelais. En cada libro hasabido aumentar la exigencia y el rigor, y ha generado, además, unenorme ydesacostumbrado interés popular, como en El porqué de las cosasy Guadalajara. Hoy, Monzó ha revisado esoslibros todos sus cuentospublicados hasta ahora, algunos de ellos inéditos en castellano,aplicando esa misma exigencia y ese mismo rigor. El resultado es Ochentay seis cuentos, que ha merecido el Premio Nacional de Literatura encatalán y el Premio Lletra d'Or, que se suman al Premio Ciudad deBarcelona y a los cuatro Premios de la Crítica que otorga Serra d'Or,concedidos a los últimos cuatro libros de este volumen.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Traduït a més d?una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement com una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panorama literari local i a la configuració d?una llengua literària moderna i genuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury i L?illa de Maians. A cada llibre ha sabut augmentar l?exigència i el rigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interès popular, com a El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). Avui Monzó ha revisat tots els seus contes publicats fins ara, aplicant-hi aquella mateixa exigència i rigor. Vuitanta-sis contes n?és el resultat. El lector hi apreciarà el millor Monzó.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En aquest llibre, Quim Monzó parla de menjar i de beure. Julià Guillamon aplega en aquest llibre una selecció dels seus millors articles sobre el menjar i el beure, ordenats per conceptes (aigua, arròs, brou, xampany, entrepans, escudella... ). Una delícia d'un dels autors més llegits de les lletres catalanes, després de sis anys sense publicar cap llibre.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest és el nou llibre de relats de Quim Monzó. Conté tretze contes i una nouvelle tenyits d?una incitant comicitat negra. Són històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu. Monzó suma?a la mestria demostrada en els llibres anteriors?noves estratègies narratives, i fa servir amb originalitat tota una gamma de tons que confereixen a ?El millor dels mons? una força singular i ens el mostren com un innegable nou pas endavant.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català... Monzó ha llegit Kafka... i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals... com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària. THE NEW YORK TIMES, Nova York Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura euroea... els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord. WORLD LITERATURE TODAY, Oklahoma
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Amb l'agudesa i el sentit comú que l?han convertit en articulista decapçalera de milers de lectors, Quim Monzó comparteix desconcerts,ridiculitza petulàncies, se subleva contra la correcció política iconstata l?amenaça del gregarisme. Amb irreverència i rigor, Monzócombina la causticitat, l?escepticisme, una competència de forense i unaprosa periodística que Joan de Sagarra va qualificar «de primeríssimaqualitat». El tema del tema aplega els millors articles que Monzó hapublicat a La Vanguardia els anys 1999, 2000 i 2001, i s?afegeix als setvolums d?articles anteriors amb què va forjant una crònica, jaimprescindible, de les dècades a cavall dels segles xx i xxi.«Llegir Monzó és com prendre vitamines.» luis landero«Monzó és encara millor del que sembla. Sembla enginyós, i n?és, peròsovint s?oblida que l?enginy és un ingredient indispensable del geni.Sembla gamberro, i n?és, però tot escriptor de debò ha de dur dins ungamberro. Sembla humorista, i n?és, però molt més seriós del que sembla,si és que hi pot haver cap humorista que no sigui molt seriós. Semblacínic, i n?és, i també és, per tant, un moralista.» javier cercas
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
" La gràcia dels articles de Monzó és que estan escrits des de la perspectiva del ciutadà normal que no està gens disposat a perdonar cap bestiesa per raons de peatge cultural o polític. Com qui no vol la cosa, Monzó deixa anar un discurs crític
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
No plantaré cap arbre és una selecció dels millors articles de Monzóapareguts, del 1991 al 1993, a la premsa de Barcelona.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este libro de Monzó contiene trece cuentos y una novela corta en los quedespliega un alarde de comicidad negra. Historias crueles, de felicidad,violencia e infiernos privados. A la maestría demostrada en sus librosanteriores, Monzó incorpora a éste nuevas estrategias narrativas, yutiliza con originalidad una gama amplia de tonos que le dan una fuerzasingular: un innegable nuevo paso adelante de un cuentista excepcional.«En eso Monzó es el rey: en saber exprimir toda la poesía de situacionesgrotescas» (Juan Bonilla, El Mundo). «Una novela corta ocupa el centrode esta última entrega de Monzó, protagonizada por un escritor catalánobsesionado por conseguir el Nobel. La historia, patética ydesternillante, es decir, humana, evita cualquier lectura en clave» (J.Rodríguez Marcos, ABC) «Monzó es toda-vía mejor de lo que parece»(Javier Cercas, El País)
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tot és mentida recull els cent tres millors articles de Monzó publicatsels últims anys a La Vanguardia.«L?escriptura sorgida del present i l?actualitat que practica Monzócomença a ser un testimoni insubstituïble dels nostres temps: untestimoni convenientment filtrat, mediatitzat i decantat per una intel·ligència ràpida i implacable com la seva.» Manel Ollé, El Temps«Des de les primeres línies se sap que el que s?està llegint ésliteratura, que la seducció lacònica dels seus textos prové d?unescriptor de veritat, que el seu origen periodístic, en aquest cas, noés incompatible amb el que és, en rigor, la literatura. És a dir, unarigorosa xarxa verbal. Monzó podria estar del tot d?acord amb allò quecomentava J.V. Foix, que un article s?ha d?escriure com si fos un poema,que s?ha de redactar ?pensant en els nostres successors d?aquí a dossegles?. Si a més a més resulta que el seu autor és un d?aquellsescriptors que no ha substituït la percepció directa de la realitat perla rutina i l?hàbit, llavors només es pot afirmar que el lector està defesta.» Ponç Puigdevall, Presència«Literatura de màxima qualitat.»Julià Guillamon, La Vanguardia
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.