Abacus cooperativa

«Al llibre que ara comenceu compartiré amb vosaltres confidències sobre la meva vida privada, els meusdefectes, pensaments i reflexions íntimes. Vull explicar-vos qui soc, quina és la meva manera de pensar iper què de cop i volta aparec en escena i agafo un protagonisme en la lluita contra la Covid al nostre país».

El 13 de març del 2020 s?anunciavael confinament domiciliari a causa d?una pandèmia mundial que ha canviat les nostres vides. Oriol Mitjà, investigador mèdic especialitzat en estratègies per combatre les malalties infeccioses relacionades amb lapobresa, ens venia alertant des del febrer dels perills d'una malaltia, la Covid-19, que es convertiria enla primera causa de mort al nostre país. En aquest llibre el científic més mediàtic del moment ens obre les portes del seu cor per descobrir els seus orígens,la infància a Arenys de Munt, com li va sorgir la vocació, i ens relata la crònica dels fets dins d?un govern dividit que es va veure superat per les cirumstàncies. Un llibre imprescindible que marcarà per sempre les futures generacions.

Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 dedesembre de 2016 va assassinar la seva dona i despréses va suïcidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de
narració. Darrere d’una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía) s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial.

L'Albert Om més personal.

A prop de fer 50 anys, un dia l'autor decideix que vol «desaparèixer d'ell mateix», deixar-ho tot i marxar un temps a França,a aprendre francès, la llengua que quan era petit significava per als seus pares la del país de la llibertat i que ara havia estat arraconada per l'omnipresentanglès. I se'n va uns mesos a Aix-en-Provence, on estroba amb ell mateix i amb el plaer de viure amb calma. Compleix així un somni que molts tenim: el de ferun canvi de vida.

«(...) volia asseure'm a laterrassa d'un bar, demanar un Pastís, treure la llibreta i transcriure lletres de cançons en francès de Serge Gainsbourg, de La Grande Sophie, de Benjamin Biolay o de Dominique A, i fer el que fem tots, subratllar aquelles frases que sembla que ens donin la raó enles decisions que acabem de prendre: marxar un tempsa França quan tens els 50 anys a tocar, quan veus que els teus pares comencen el camí d'anar-se'n i tu, que no tens fills, decideixes anar-te'n abans, per lleugeresa, per por o potser per reunir una mica de coratge pels anys que vindran: «la vie n'est pas finie, la vie n'est pas passé». Ho cantava Dominique A i ho subratllava jo: la vida no s'havia acabat. Aquell temps, a França, ho volia fer tot cada dia i no sabia peron començar.»

Carles Porta reconstrueix elperiple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relatrigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana.

Una nit de novembre del 1992, Maria Àngels Feliu fou segrestada en sortir de lafarmàcia que regentava a Olot. Gràcies a la seva fortalesa psíquica, la farmacèutica va sobreviure als 492 dies que va durar el seu segrest, tancada en un espai on no es podiani posar dreta ni estirar-se. Els segrestadors eren dos agents de la policia municipal d'Olot, un guàrdiaforestal i un cambrer, tots quatre, veïns de la víctima.

La investigació va estar marcada per un seguit d'errors policials i judicials iel cas no es vatancar fins al 1999, cinc anys després que la MariaÀngels fos alliberada.

Una investigació periodística rigorosa i trepidant que revela tot allò que encara no sabem sobre els escàndols que han dut a l'exili al rei Juan Carlos I. El rei, ara emèrit, Joan Carles I va ocupar la cúspide dela piràmide de l’Estat espanyol protegit per una armadura que, des de la mort de Francisco Franco, li vaservir per consolidar i augmentar el seu poder i perser agraït i generós amb els que el van ajudar. Mitjançant un centenar d’entrevistes a protagonistes i còmplices, i després d’investigar durant mesos materiali documentació inèdita sobre el monarca espanyol, elsperiodistes Eider Hurtado, Albert Calatrava i Ana Pardo de Vera uneixen totes les peces d’un trencaclosques complex que, vist en conjunt, dona una idea clarade les complicitats i els enganys que han caracteritzat una època. Una radiografia completa, rigorosa i contrastada amb les millors fonts sobre la fugida de l’emèrit, el cop d’estat que va fundar el joancarlisme,tota la colla d’amics i aprofitats que l’envoltaveni se’n servien, les amants, el blindatge legislatiu que el feia immune, els vestits fets a mida pels tribunals quan les coses anaven mal dades, el periodisme servil i la crisi institucional que va provocar. I, finalment, també sabrem com s’està construint l’estratègia per dotar d’una altra armadura al seu fill, FelipVI, l’últim Borbó que regna. L’armadura del rei és una obra necessària i valenta que ningú més s’ha atrevit a escriure. El llibre definitiu que dibuixa el retrat d’un regnat que va fer hegemònic allò que avui dia coneixem com el règim del 78.

«Quan el dia 15 de març vaig començar el meuconfinament a la Casa dels Canonges, no era capaç d'imaginar la tragèdia que la pandèmia de la COVID suposaria pel nostre país. Fins la meva inhabilitació, més de cinc mesos després, vaig dedicar-hi totes les forces de les que disposava.»
Així comença el pròleg del llibre Les hores greusde Quim Torra i Pla en el que narra,dia a dia, hora a hora, el període de lluita contrala pandèmia (del 15 de març a 30 d'abril) que visqué,en bona part, sol i confinat - amb COVID- a la Casadels Canonges. Amb una prosa directe i sense matisosaquest llibre és una explosió de sentiments - les pors, les esperances, les angoixes, les decepcions, la frustració, la ràbia - però també la crònica de la determinació d'un home de lluitar per la salut i el benestar dels seus conciutadans- contra la burocràcia, contra els partidismes, contra el desànim -. Un testimoni imprescindible.
Les hores greus és una reflexió, en forma de dietari, sobre unes setmanes que marcaran el devenir del nostre país. El testimoni d'una època.
Escrit durant el confinament per la pandèmiadel MHP Quim Torra a la Casa dels Canonges, aquest és un llibre que ens descobreix el President més íntim, més humà, més determinat en la seva lluita dia a dia contra la COVID-19.

L'autor, corresponal de TV3 al Vaticà durant dècades,recull en aquest llibre les claus per entendre el Va-ticà, aquest petit món, tan poderós i fascinant. Dela Banca Vaticana a la mort de Joan Pau I, passant pel pacte anticomunista de Wojtyla, el lobby gay, els complots contra l'actual papa Bergoglio, la pederàstia, els documents de Pius XII, la convivència dels dospapes d'avui... amb una especial atenció als temes més controvertits i ignorats, als mites més persistents, a les expectatives de futur i a la presència catalana a la Santa Seu, com els cardenals Carles, Sistachi, sobretot, l'actual Omella, entre altres figures rellevants. També hi tenen el seu paper personalitats com Ratzinger, Lefevbre, Marcinkus, Walesa o Paloma Gómez Borrero.

Un recull d'històries que parlen de les emocions que ens remouen per dins i que ens fan sentir la vida a flor de pell.

Elsprotagonistes de Remogudes són mares, pares, fills, filles, avis,àvies, parelles i amants en constant ebullició, ques'adapten a les adversitats d'aquests temps difícilsque estem vivint i que, sobretot, espermeten sentir.Un llibre que parla de les emocions que ens remouenper dins a través d'unes històries ambquè tots ens podem sentir identificats, protagonitzades per uns personatges que treuen la força necessàriaper seguir creixent i avançant en una època en què cal, més que mai, fluir en el present.

Míriam Tirado, expertaen criança conscient, ens presenta un recull d'històries que s'entrellacen i que ens fan sentir la vida aflor de pell.

Qui són, què fan i on trobar-los. Però, també, què els fa feliços, què els angoixa, què els posa calents.PIJOS és un llibre necessari, és un llibre que ens acosta ­a nosaltres, els mortals que habitem la Lower Diagonal o, Déu no ho vulgui, l'extraradi­ a aquest grup de gent tan selecte i exclusiu com mal entès i pitjor comprès, i ens revela una vida sovint més complexa del que cap de nosaltres pot arribar a imaginar. Els textos d'aquest llibre són una finestra oberta alsatzars i a les disjuntives vitals que inunden les vides dels pijos i els priven de l'ideal de felicitat, iés que ser pijo no és fàcil, en contra del que es pugui pensar, no tot és triar conjuntets per a un còctel, o decidir quina de totes les seves propietats és la millor opció per passar uns dies de descans i desconnectar d'aquesta fatídica existència poblada de mortals insípids i intranscendents que no els entenen i els tracten sense cap mena de deferència.

Des del 2006, el programa d’humor més celebrat -i més temut- deCatalunya ha retratat el país i ha marcat una època. Després de dostripartits, un procés, un referèndum i una pancarta, som l’únicaestructura d’estat que queda en peu. I veient que l’homenatge que ensmereixem no arriba, hem decidit fer-nos-el nosaltres. Dia a dia,esquetch rere esquetch: tots els secrets del Polònia explicats pels seusprotagonistes.

UNHOMENATGE AL PROGRAMA DE TELEVISIÓ QUEHA MARCAT UNA ÈPOCA!

Hemdemanat a diversespersonalitats, que ens expliquen què és per a ells POLÒNIA:

«INTEL·LIGENT, MAGISTRAL, DE VEGADES, SUBLIM.»Dolors Sabater

«EN CATALUÑANO MANDA LA GENERALITAT, MANDA ELPOLÒNIA» Pablo Iglesias

«ENS HA AJUDAT ACONÈIXER-NOS I A ACCEPTAR-NOS» Mònica Terribas

«MEREIX TOT EL MEU RECONEIXEMENT.» CarlosCarrizosa

«NO SÉ SI ÉS UN FENOMEN O UNMIRACLE. M’INCLINO PELSEGON.» Jordi Évole

«SENSE VOSALTRES NOSERÍEM JA ELS MATEIXOS.» David Fernàndez

«UNADOLÇA EMPRENYADA GENERAL.» Jordi Basté

«REPARTEIX A TOTHOM. TOTS TENIM UNA PART RIDÍCULA.» Empar Moliner

«LLARGA VIDA AL’HUMOR!» Miquel Iceta

«COMPROMÍS CONTRA TOTESLES CENSURES.» JordiCuixart

«SÓNIMPRESCINDIBLES.» Laura Borràs«ABSOLUTAMENT NECESSARI!» Oriol Junqueras