Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
 (1).png?sw=770 "La novel·la que tothom recomana aquest Nadal")
.png?sw=770 "La novel·la que tothom recomana aquest Nadal")
Miguel Hernández Gilabert (Oriola, Alacant, 1910 - Alacant, 1942) va ser un poeta i dramaturg d'especial rellevància a la literatura espanyola del segle xx. Encara que se l'ha enquadrat a la generació del 36, Miguel Hernández va mantenir una major proximitat amb la generació anterior fins al punt de ser considerat per Dámaso Alonso com a «genial epígon» de la generació del 27.
Era el tercer fill dels quatre que van tenir Miguel Hernández Sánchez i Concepción Gilabert. La seva família es dedicava a la cria de bestiar. Miguel va ser pastor de cabres des de petit, encara que va ser escolaritzat. Al batxillerat, els jesuïtes el proposen per a una beca, però el seu pare la rebutja. A partir dels 15 anys, es dedica en exclusiva al pasturatge. Mentre cuida el ramat, Hernández llegeix San Juan de la Cruz, Gabriel Miró, Paul Verlaine o Virgili i escriu els seus primers poemes. Va ser autodidacta.
Va formar un grup literari amb joves d'Oriola entorn de la tahona del seu amic Carlos Fenoll, amb Efrén Fenoll, Manuel Molina i José Marín Gutiérrez, futur advocat i assagista que adoptaria el pseudònim de «Ramón Sijé» i a qui Hernández va dedicar el seu cèlebre Elegía. En 1931, amb vint anys, va obtenir el primer i únic premi literari de la seva vida concedit per la Societat Artística de l'Orfeó Il·licità amb el poema de 138 versos Canto a Valencia. Aquest mateix any va viatjar a Madrid i, encara que no va trobar treball, va conèixer l'obra ...
