Aún no tienes productos en tu cesta
''Cal 'buidar' el ritme del món per fer lloc al pensar.'' escriu Marta Jorba. Pensar és la facultat més intrínseca de la filosofia i dels humans. Cap intel·ligència artificial pot substituir el pensament individual. Per això hem demanat a sis reconeguts pensadors actuals, d'edats i procedències ben diferents -Fina Birulés, Jaume Casals, Raül Garrigasait, Marta Jorba, Josep Ramoneda i Xita Rubert Ventós- que reflexionin sobre què implica pensar avui dia. El resultat és aquest llibre divers: un mosaic representatiu del pensament a casa nostra en què els autors aporten idees lúcides i estimulants sobre què suposa i què comporta pensar avui. «Quan pensem, descobrim una de les formes de moure'ns lliurement en el món. Pensar és sortir del cercle traçat, gosar anar més enllà, transgredir les lleis del discurs dominant». Fina Birulés «El pensament, com les mans, té els seus gestos. N'hi ha d'amicals i n'hi ha que delimiten un territori i s'afirmen a si mateixos. N'hi ha que rebutgen alguna cosa, per defensar-se d'una amenaça o per simple angoixa davant el món». Raül Garrigasait «Cal ''buidar'' el ritme del món per fer lloc al pensar. Pensar requereix un fer reposat que permeti reflexionar sobre les qüestions i tornar-hi una vegada i una altra». Marta Jorba
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i d'organització política per al món modern. Per acompanyar Arendt en els seus «experiments de pensament», Fina Birulés tria dues categories recurrents en l'obra de la filòsofa jueva d'origen alemany: món i natalitat. I a l'entorn d'aquestes idees ens parla de tradició, de començament, de comunitat, de distància, de llibertat, de memòria, d'educació, de crear sentit, de comprendre i, sobretot, de responsabilitat. Sota la mirada vigilant de Hannah Arendt, aquest assaig posa en evidència que el que realment hi ha en joc és el món.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Filòsofa jueva d'origen alemany i una de les teòriques de la políticamés influents de la segona meitat del segle XX. Actualment són conegudesi elogiades la seva aposta per pensar la vita activa i la política apartir de la categoria de natalitat, la seva anàlisi dels règimstotalitaris, la tesi de la banalitat del mal o les seves reflexionsentorn de la república i del tresor perdut de la tradiciórevolucionària. De sòlida formació filosòfica i amb una prometedoracarrera acadèmica, el «shock de la realitat», l'incendi del Reichstagl'any 1933, l'obligà a exiliar-se a París i a repensar l'especificitat iel sentit de la política. Com se sap les seves reflexions parteixen dela constatació que els fets del totalitarisme van deixar una situació enla qual s havia d aixecar acta de l heterogeneïtat de les velles einesconceptuals i l experiència política del segle XX. D aquí que assumís elrepte de «pensar sense baranes». Aquest llibre proposa una lecturacontemporània d'algunes reflexions al voltant del totalitarismes i lallibertat política.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En 2018 se cumplen más de 40 años de la muerte de Hannah Arendt,considerada como la filósofa política más importante del siglo xx. Sutrayectoria biográfica como discípula de Jaspers y Heidegger, como judíaalemana exiliada y finalmente como ciudadana norteamericana marcó lasingular evolución de su pensamiento, no clasificable en ninguno de los«ismos» al uso de ahí su actualidad y el que haya vuelto a aparecer enescena en los últimos años. Este volumen reúne las reflexiones dedestacados filósofos, como Hans Jonas, Richard J. Bernstein o SalvadorGiner, quienes analizan desde perspectivas muy diversas los temascentrales de la obra de Arendt. De esta manera, su figura se vaperfilando como la de una teórica que puede y debe tomar parte ennuestras controversias actuales. Hannah Arendt nunca sintió la tentaciónde hacer suyas las palabras de Hugo von Hofmannsthal, quien dijo hace unsiglo que «es relativamente fácil ganarse las simpatías de la generacióna la que se pertenece»: durante su vida su voz fue incómoda y aún hoysigue siéndolo. Justamente por eso hay que escucharla.
Has añadido la cantidad máxima disponible.