Aún no tienes productos en tu cesta
Ningún poeta contemporáneo ha sido interpretado y traducido de manera tan detallada y extensa como Paul Celan, sin duda uno de los poetas más importantes del siglo XX. «Fuga de la muerte» –tal vez el poema la que la crítica ha dedicado más atención de todos los escritos tras la Segunda Guerra Mundial— es, si no el texto cumbre, uno de los textos cumbres de la lírica alemana. Los alrededor de ochocientos poemas que publicó Paul Celan condensan su pensamiento y su vida, marcada por las grandes tragedias de este siglo. Asimismo integran un buen manojo de tradiciones literarias y de datos, no sólo personales, sino también teológicos, filosóficos, científicos e históricos. La fuerza creadora de su lenguaje es una invitación permanente y siempre renovada a descubrir un nuevo mundo poético. Esta traducción, siguiendo la edición alemana de Beda Allemann y Stefan Reichert, vierte por primera vez al castellano y a una lengua extranjera toda la obra de Paul Celan, su poesía así como su prosa.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Paul Celan, jueu-alemany-romanès-exiliat a París, nascut el 1920 i engolit per les aigües del Sena el 1970, no solament és comptat entre els primers lírics de llengua alemanya dels darrers decennis, sinó que sovint li és assignat dintre la poesia contemporània en alemany al que ocupa Kafka en la narrativa d'aquest àmbit. La seva obra és alhora breu d'extensió i vasta de ressons, obscura i clara, singular i travessada per tots els corrents literaris del nostre temps. Coneixedor de moltes llengües, les romàniques, el rus, l'anglès, l'hebreu, Celan -balbuceig estrafet d'Antschel, el seu nom veritable- és el poeta que en alemany invoca les Torres de Hölderlin, és l'home que [...] si tant fos que parlés d'aquests / temps, / poguera / sols balbejar i balbejar, / sempre, / sempresussús. / (''Pàlolaix.Pàlolaix'') Walter Benajmin i Paul Celan. El seu parentiu es basa en un requisit previ: són jueus i com a jueus les seves obres pertanyen a tota la humanitat, a la comunitat de persones sense esperança per a les quals es va inventar l'esperança. Portbou - alemany? és el poema que Celan dedica a Benjamin i que retrobem per primer cop en català en aquest llibre.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Paul Celan destinó a la publicación apenas 500 poemas, pero tras su muerte se encontró en su legado casi el mismo número de poemas póstumos. Esta proporción entre la obra reconocida por el autor y su producción literaria real muestra la enorme exigencia que Celan imponía a su escritura poética. La decisión acerca de la publicación de sus poemas fue variando a lo largo de las distintas fases de la vida creadora del poeta. Es verdad que se conservan poemas inéditos pertenecientes a las distintas épocas de la obra. Pero mientras que en algunos volúmenes como, por ejemplo, ''De umbral en umbral'', ''Reja de lenguaje'', ''Cambio de aliento'' o ''Compulsión de luz'' fueron recogidos, salvo contadas excepciones, casi todos los poemas de la época, existen en otros periodos grandes conjuntos de poemas no publicados, que casi alcanzan en extensión a la obra publicada. Paul Celan había pensado en publicar un reducido grupo de poemas póstumos, pero nunca llegó a realizar este proyecto. Abrigaba la idea de un volumen en el que a lo ya publicado, y a algunos aforismos, se sumasen también poemas de ocasión inéditos. No obstante, se preocupó por designar la amplia producción póstuma perteneciente a los dos últimos años de su vida con etiquetas del tipo de «¡No publicar!», «¡No publicar nunca!» o «Impublicable». Y, con todo, nunca destruyó estos poemas, al contrario, los guardó e incluso ordenó cuidadosamente, junto con todas sus versiones previas. Ambos actos, tanto la prohibición de publicarlos como la custodia de los poemas, forman parte de una única última voluntad.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Paul Celan, pseudònim de Paul Antschel, va néixer el 23 de novembre del 1920 a Czernowitz, capital de la Bucovina, aleshores dins Romania (avui Ucraïna), en una família jueva d’expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la col·laboració dels feixismes romanès i ucraïnès. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l’assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria, ell va morir de tifus al cap de poc temps i ella d’un tret a la nuca. En certa manera, la mare li havia llegat una missió: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Celan posseïa sens dubte el fons de melangia necessari per a una tal comesa. També el do de saber treballar amb la negativitat d’una experiència com aquella. Després d’una estada a Bucarest i d’una altra, molt breu, a Viena, es va instal·lar definitivament a París el 1948. Es va tirar al Sena el 1970.Pel fet de contradir els discursos i els llenguatges rebuts, l’obra de Celan suposa un canvi profund en la manera d’entendre la poesia, alhora que exposa una radical historització. Reixes de llengua (1959) és el seu tercer recull i ve després de Cascall i memòria (1953) i De llindar en llindar (1955). El tall s’hi fa evident. L’abstracció despullada s’alça des de l’aniquilació per desafiar les elevacions de la poesia i de la filosofia del seu temps. A causa de la seva factura insòlita, el llibre va ser molt mal rebut, tant per la crítica com per poetes i escriptors. Celan no deixava de veure-hi, en la manera tosca de formular el retrets, el vell antisemitisme de sempre. Els poemes esdevenen així el lloc mateix de la revocació, d’Adorno o de Heidegger, les dues grans veus d’Alemanya, i deixen al descobert el batec constant i obsessiu d’una relació íntima amb la poesia d’Ingeborg Bachmann, sota la mirada còmplice de les muses d’ultratomba.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
De llindar en llindar (1955) va suposar la consagració definitiva del poeta, després de Cascall i memòria (1953) i del seu poema més famós i polèmic, la «Fuga de la mort». Tenim a les mans un llibre frontissa, situat entre la revulsió i la densitat del primer recull i l’abstracció despullada i la reflexivitat de Reixes de llenguatge (1959). Però alhora hi tenim un llibre combatiu, no només pel seu enfondiment en allò que es defugia o se silenciava —els camps d’extermini, l’antisemitisme persistent i les responsabilitats dels poetes i dels filòsofs en l’esdeveniment, així com de l’Església i de la població alemanya—, sinó també per les rèpliques que Celan adreça aquí a tots els fronts: la filosofia de Heidegger, la crítica cultural d’Adorno i les acusacions de plagi de Claire Goll. Tot i que el llibre és dedicat a la seva dona Gisèle, és impossible no veure també en alguns poemes l’obsessió per un diàleg mantingut amb la poeta austríaca Ingeborg Bachmann.Ara podem llegir, per fi, tot un llibre seu d’una tirada i acostar-nos a la seva poesia de la mà d’Arnau Pons, que hi treballa des de fa prop de vint anys, i, des del 2001, en estreta col·laboració amb l’intèrpret que més justícia li ha fet, Jean Bollack.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.