Aún no tienes productos en tu cesta
Hay que entender que siempre hemos concebido el significado de las imágenes como algo quieto, fijo y clavado en la pared. Con Perejaume, y sobre todo con los transportes que ha llevado a cabo, nos hallamos ante un intento de liberar estos significados pa
Has añadido la cantidad máxima disponible.
L'ESCRIPTURAEn un rial de muntanya, i amb l'ajut d'un amic, hem instal·lat un mecanisme, a través del qual la pressió de l'aigua genera corrent elèctric.Tot el corrent va connectat a una bombeta que il·lumina el mateix salt d'aigua que genera la llum. De nits, l'aigua brilla enmig del bosc i, segons com sigui el doll, la llum també creix i decreix d'intensitat. DE L'OBREDAAh, si pogués barrejar un arbre tot ell, només un, per constituir així una pintura d'arbre fluida i veraç.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest llibre ha estat escrit sota una veritable possessió imaginativa que ha consistit a concebre la paraula font com a narrativitat de la paraula arbre. L’autor ha vist, davant seu, un arbre adollar-se, mig aigua mig llenya, no sé quants de cops, i això l’ha impulsat a assajar d’escriure els arbres com a cabal de riu, i a fer-ho amb tot el llibre com una imatge de mirall inaferrable amb un glu-glu persistent d’arbre fos. Per moments, l’avantarbre i el rerefont submergeixen el text en la indistinció, en el doll d’indistinció. Quan és així, els arbres que hi apareixen, per talde succeir-se, o bé adopten la figura del brolladoramb una continuïtat de criatura enllaçada, o bé la figura de la roda amb la transparència d’uns arbres quehi giren radialment. “El fet consecutiu de repetir irenovellar és traslladable a qualsevol naturalesa, substància o element. Sense una repetició constant i persistent no hi ha novetat possible. D’una banda perquè, sense la semblança prèvia, la diferència no podria ser percebuda. I de l’alta perquè, d’una manera indestriable, l’origen pertany a la continuïtat de la vida, i qualsevol novetat neix d’aquesta llei de retorn.”
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Al capdavall, hi ha una certa impostura en el fet de parlar d’agrarietat, que és, per sobre de tot, una pràctica i un univers que, en ell mateix, defuig qualsevol tractament acadèmic. En realitat en parlem aquí perquè pervisqui fora, no tant fora d’aquí, sinó fora del mateix fet de parlar-ne. Així i tot, ja em direu si, en aquesta sala, no tenen alguna cosa de camp, de camp de caps, totes aquestes rastelleres de públic amb els tornalls de l’arada a cada extrem de fila. Un camp de caps: uns caps-llavor.» En aquest llibre, Perejaume fa una reflexió sobre el que ell anomena “agrarietat” i que és una forma àmplia de conreu botànic, territorial i humà. Defensa, doncs, la noció de camp en detriment de l’actitud òptica, embadoquida i distant que pressuposa la noció de “paisatge”. Dues relacions amb el món ben contrastades en aquests moments. També remarca la qualitat repetitiva de la cultura i els aspectes fèrtils i depuradors de l’oblit. El llibre aplega tres textos, dos de naturalesa oral, ”Paraules locals “ i “Agrarietat”, i un tercer, “Conreu General”, més literari, escrit en dues estades al Camp de Tarragona. Bell dialecte natural i solcs de pensament.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El que cal entendre és que el significat de les imatges sempre l'hem entès aturat, fix i clavat a la paret. Amb Perejaume, i sobretot amb els transports que ha dut a terme, el que tenim és un intent d'alliberar aquests significats per posar-los en un sistema de circulació, tot arrossegant-los per una orografia molt particular. Això els obliga a tenir accidents, trobades i topades que exerceixen una violència productiva sobre el sentit que tenien adjudicat. Dit de manera molt sintètica, això és el que alguns han anomenat el pas d'un significat objectiu a un de trajectiu. No podem oblidar que aquesta mena de transports, per a Perejaume, constitueixen una modalitat d'escriptura. Ell és el representant del que podríem anomenar una escriptura total. Una escriptura que es desplega caminant, dibuixant o parlant, i que es fa vivint. És una escriptura que exigeix sortir dels espais que sovint protegeixen les imatges. Un cop a la intempèrie quedaran exposades a l'embat de l'imprevisible.'
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.