Aún no tienes productos en tu cesta
L'antologia més nodrida i representativa de Txékhov. 35 contes triats i prologats per Vicenç Pàgès Jordà i traduïts per Xènia DyakonovaTxékhov és el gran contista rus i un dels imprescindibles de la literatura universal. Però potser per la vastíssima extensió de la seva obra, que afavoreix aproximacions parcials, se'l coneix poc o sota punts de vista diferents: hi ha molts txékhovs i cadascú té el seu. Vicenç Pagès Jordà va preparar aquesta tria de trenta-cinc contes, que ha traduït esplèndidament Xènia Dyakonova i que constitueixen l'antologia més nodrida i representativa de l'autor que s'ha publicat en català. Llegir aquests contes en ordre cronològic permet resseguir totes les etapes creatives de l'autor, la transformació dels seus interessos, la maduració del tema i del to. Hi figuren uns quants dels seus contes més coneguts, però no n'exclou d'altres que exploren línies que no va prosseguir. I entre el primer conte i l'últim dels que va publicar, s'obre tot el ventall de temes i textures de l'art narratiu de Txékhov. «Per llegir-lo no cal saber rus, ni història, ni haver estudiat literatura comparada. Els seus contes es resisteixen a les anàlisis perquè, més que un tècnic, és un savi -de vegades un amic». Del pròleg de Vicenç Pagès Jordà
Has añadido la cantidad máxima disponible.
L'Stepan, un jove aristòcrata minat per la tisi, decideix donar sentit a la seva vida servint els seus ideals subversius. Per això s'infiltra com lacai a casa de l'Orlov, un funcionari del règim tsarista, fill del cap de policia. L'Orlov és un home intel·ligent i cultivat, però sense cap mena de moral. La seva vida consisteix a complir amb una feina burocràtica i absurda, i jugar a cartes amb els amics, tan superficials i inútils com ell mateix. I de nit satisfer les seves necessitats amb la jove i bella Zinaida, esposa d'un altre funcionari, la qual anhela viure una gran història d'amor...
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb només 26 anys, Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant el dia de Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera, ara que difícilment trobarà marit, perquè no sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l’alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica —però que sap que la menyspreen pel seu origen—, ni amb el del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
'Tres anys'' comença allà on tantes històries acaben. La Iúlia Serguéievna accepta casar-se amb el Làptev, un home ric, lleig i baixet que l'estima. Passa el temps. Ningú no és feliç del tot, ningú està trist del tot i les raons que els mouen a actuar sovint són incompatibles amb les dels altres.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La gavina (1896), L'oncle Vània (1897), Tres germanes (1902) i El jardí dels cirerers (1903) són les obres mestres indiscutibles dins la producció dramàtica d'Anton P. Txèkhov: quatre peces que van canviar el curs de la tradició teatral russa, europea i nord-americana. Perquè Txèkhov, per primera vegada, hi va renunciar a desenvolupar una acció dramàtica convencional i es va concentrar en la pintura d'atmosferes, i així va aconseguir que, per sota del text, sense fer-se mai explícita del tot, es reveli sempre el que en podríem dir la vida soterrada: l'autèntica vida interior dels personatges, els estats d'ànim d'uns homes i unes dones que, amb més o menys angoixa i amb més o menys resignació, assisteixen a l'acompliment del destí que els ha correspost mentre observen la decadència del seu món amb l'esperança d'entreveure'n un de millor.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En 1904, Anton Txèkhov va estrenar aquesta obra, la darrera de la seua trajectòria. Al cap d'un segle, Manuel Molins n'ha fet una versió que manté tota la força de l'original i l'acosta alhora al llenguatge i la sensibilitat dels nostres dies. Ens emocionarem davant d'aquesta història sobre la caiguda de l'aristocràcia russa i l'ascens de noves classes socials.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l'han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d'estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina d'escriure. El seu pare, l'únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que això és un treball intel.lectual. Però en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. És per això que decideix no tornar a l'oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments còmics, a La meva vida, escrit el 1896 en l'època de maduresa després de consagrar-se com a autor, és el reflex d'una de les seves preocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vital de la llibertat i la dificultat d'assolir-la.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El doctor Ragin, un home que «valora extremadament la intel?ligència i l?honestedat», però a qui «falta caràcter per construir una vida intel?ligent i honesta al seu voltant, i la confiança de tenir-hi el dret», dirigeix un decadent hospital psiquiàtric en una obscura província russa. Al pavelló núm. 6 d?aquesta institució hi ha ingressat en Grómov, un jove que crida l?atenció del metge. Un dia el doctor Ragin comença a parlar amb en Grómov, que li causa una gran impressió. Les converses entre ells es tornaran un costum per a en Ragin, que a poc a poc, influït per aquest lligam, canviarà fins al punt que el «cercle viciós» de la bogeria se li acostarà molt més del que podia imaginar. Amb els canvis arribaran les preguntes, cada cop més radicals: si el pavelló és el lloc de la bogeria i la mort, el que hi ha a fora és el de la raó i la vida? No sembla ser així. Llavors, on són els límits entre un lloc i l?altre? On es pot viure, en el sentit més ple del terme, relacionar-se amb els altres, amb el món, deixar-se anar amb el profund flux de la vida? El pavelló núm. 6, a més de denunciar el sistema sanitari rus, les condicions de vida dels malalts i la corrupció dels seus vigilants, és també una peculiar i aguda reflexió sobre el paper dels intel?lectuals i sobre la societat en general.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tothom té dret a l'existència en aquest contes: els pastors de l'estepa, els mariners a alta mar, els fútils, els pedants... I la llum, i l'hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat. Són vint-i-quatre contes que ha triat i traduït Arnau Barios: un gran viatge a través de l'obra de Txékhov, el mestre de la transparència.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.