Aún no tienes productos en tu cesta
Eurípides nació en la isla ateniense de Salamina,hacia el año 484 a.C., y murió en Macedonia, en el año 406. Su gran innovación consistió en retratar a susconciudadanos con toda lucidez y crudeza. Los problemas de la sexualidad, de la esclavitud o de la condición de la mujer tuvieron, así, un puesto en la escenagriega. El primer volumen recoge siete obras, las primeras cronológicamente: un curioso drama satírico, El Cíclope y las tragedias Alcestis, Medea,Los Heraclidas, Hipólito, Andrómaca y Hécuba.El segundo consta de: Las suplicantes, Electra, Heracles, Las troyanas, Ifigenia entre los Tauros e Ión. El tercero y último incluye: Helena, Las Fenicias, Orestes, Las Bacantes, Ifigenia enÁulide y Reso.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Junto con Esquilo y Sófocles, los otros dos grandes trágicos de la Grecia clásica, Eurípides (484-407 a. C.) contribuyó a elevar el género teatral hasta las más altas cimas de la perfección estética y a plantear los conflictos morales más permanentes y profundos de la condición humana. De las noventa y dos piezas atribuidas a su genio, sólo diecinueve han llegado hasta nosotros. Las tres tragedias agrupadas en este volumen -«Alcestis», «Medea», «Hipólito»- cuentan entre las más significativas y reputadas de su obra. Traducción e introducción Antonio Guzmán Guerra
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb l'estol dels grecs reunit al port d'Àulida, la deessa Àrtemis, a fi de castigar una antiga ofensa, no els concedirà vents favorables per atacar Troia fins que el sobirà Agamèmnon no li ofereixi en cruent sacrifici Ifigenia, la seva pr.pia filla. El dilema d'un pare obligat a triar entre els vincles familiars i el deure patri.tic, la desesperació d'una mare en descobrir que perdrà all. que més estima o la colpidora enteresa de la jove heroïna a l'hora d'encarar la mort són alguns dels motius extraordinaris que fan d'aquesta tragèdia una obra mestra i una de les peces més imitades per la literatura i les arts.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Medea és un dels personatges femenins més polièdrics de la tragèdia de tots els temps: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare, símbol de la dona humiliada i venjadora fins a l'extrem del seu propi dolor que lluita contra el poder establert i anteposant la seva llibertat a qualsevol altra cosa. Abandonada pel seu espòs Jàson, que vol casar-se amb la filla del rei de Corint, se sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència: primer assassina la seva rival i després mata els fills que ha tingut amb Jàson. Amb Medea, Eurípides dóna el tret de sortida d'un dels caràcters femenins que més han seduït literats, cineastes i creadors plàstics del segle XX.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tragèdies (vol. IX, 2). Ifigenia a l'Àulida
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d’edició de les obres completes d’Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb la traducció i edició bilingüe de dues noves tragèdies. L’Hècabe, que situa l’acció en el Quersonès traci, on s’ha aturat Agamèmnon amb les tropes en el camí de retorn a Argos, està construïda com un díptic, amb dues parts clarament diferenciades que es corresponen amb la mort dels dos fills d’Hècabe: la primera part gira al voltant del sacrifici de Políxena, i la segona se centra en la venjança de la reina troiana, ara esclava, per la mort de Polidor. En canvi, Les suplicants, la segona de les obres que ara presentem, té un rerefons polític: la protecció i l’empara que Adrast i les dones suplicants d’Argos troben a la ciutat d’Atenes, que s’enfrontarà a un enemic més poderós com a garant del dret dels suplicants i de les lleis panhel·lèniques que vetllen pel respecte a la sepultura dels difunts.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El vuitè volum de les Tragèdies d'Eurípides presenta dues tragèdies que ressegueixen fins al final alguns dels mites més coneguts de l'antiga Grècia: Les fenícies i l'Orestes. En Les fenícies Eurípides posa a escena els fills i l'esposa d'Èdip després que la veritat sobre la seva relació s'hagi revelat: Iocasta no s'ha suïcidat, sinó que malda per mediar entre els seus fills que, maleïts per Èdip, s'enfronten pel poder de la ciutat de Tebes. Escrita i representada durant la Guerra del Peloponnès, la tragèdia aborda qüestions que reflecteixen el context bèl·lic: els horrors de la guerra, l'amenaça del setge, els abusos de les famílies hegemòniques i les seves decisions forassenyades, però també el coratge del poble. Al seu torn, en l'Orestes -que va ser una de les tragèdies més populars de l'Antiguitat, malgrat el seu final sorprenent, gairebé irònic, que ha fet que alguns la qualifiquessin de melodrama-, Eurípides duu a l'extrem l'experimentació amb la varietat en un episodi que reprèn el cicle mític dels Atrides.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Medea en realidad es un vestigio cultural, incapaz de revelar el verdadero sentido de la conmoción que despierta. La tragedia y su horizonte griego son irreproducibles, de ahí que expresamente esta edición presente unidos el ensayo «Medea en el aire» –incluido en El llanto y la pólis (La Oficina, 2019)– y la traducción, cuya composición visual –diferente tipografía según las artes del discurso: hablado, cantado, recitado, páginas blancas vacías que demoran la lectura o páginas tintadas que señalan una interrupción evoca, por medio de este artificio, aquella pérdida absoluta e irrecuperable.La traducción funciona así casi como un apéndice del ensayo inicial: ambos nos aproximan al momento en el que la casa (el linaje, los hijos, los vínculos) solo podía aparecer si aparecía también su destrucción –la evidencia de la traición, la consecuente muerte de los niños, la imposibilidad del llanto–, única forma de reconocer lo que irremisiblemente desaparecía para que la pólis pudiera constituirse. Medea es a la vez agente y víctima de un crimen, cuya belleza última reside en recordarnos que hubo un origen, unos límites que, sobrepasados, extinguieron un mundo para fundar una ciudad uniforme sin otros vínculos que su propia organización.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Eurípides (c. 480 - 406 a. C.) va viure en l'època de la major esplendor política i econòmica d'Atenes, va assistir a la construcció del Partenó i els monuments més bonics de l'Acròpolis, i va compartir amb sincer patriotisme l'orgull dels ideals democràtics. De la seva vida en tenim dades poc fiables. Se'ns han conservat divuit tragèdies, gairebé totes pertanyents a la plena maduresa de l'autor. Amb Les troianes, representada l'any 415 a. C. després de la terrible matança de l'illa de Melos (on els atenesos van apunyalar els homes i van esclavitzar les dones), Eurípides va posar en escena l'últim dia de la destrucció de Troia i el patiment de les dones troianes, que són el botí dels vencedors després d'haver perdut els seus marits, morts, i la seva ciutat, saquejada i incendiada. Les troianes és, així, no només una tragèdia que recorda els patiments dels vençuts i la degradació moral que produeix la guerra als vencedors, sinó també un al·legat contra els qui tenen el poder polític sense sotmetre's a una consciència moral i es mouen pels imperatius de l'imperialisme més despietat.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El dramaturg de les passions, ara a la Bernat Metge. Amb aquest nou volum, la Bernat Metge reprèn el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs. Hipòlit, el primer dels dos títols que ara presentem, forma part d'un grup de tragèdies centrades principalment en la descripció de la passió amorosa, en aquest cas assistim a les conseqüències de l'amor funest de Fedra pel seu fillastre. En l'Andròmaca, en canvi, les passions humanes es dibuixen sobre un rerefons més de caràcter polític: després de la caiguda de Troia, Andròmaca ha esdevingut esclava de Neoptòlem i viu sota l'amenaça constant d'Hermíone, l'esposa legítima del seu amo.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge segueix amb el projecte d’edició de les obres completes d’Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb una actualització bibliogràfica detallada i completa a càrrec de Jaume Almirall, curador del volum.nnMedea, una dels seus drames més coneguts i representats, forma part d’un grup de tragèdies centrades principalment en la descripció de la passió amorosa, en aquest cas assistim a la traïció de Jasó a Medea i a la terrible venjança de l’esposa repudiada. En canvi, Els fills d’Hèracles, la segona de les obres que ara presentem, té un rerefons polític: la protecció i empara que la progènie d’Hèracles, que Euristeu ha fet fora del Peloponnès, troba a la ciutat d’Atenes, que s’enfrontarà a un enemic més poderós per defensar el seu deure d’hospitalitat.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb la traducció i edició bilingüe de dues noves tragèdies. Electra explora un dels episodis més significatius de la seqüència de crims dins la família de la casa reial de Micenes -la revenja de la mort d'Agamèmnon- a partir de la figura d'Electra, que adopta en Eurípides una actitud i un paper diferent del que presenten Èsquil i Sòfocles en les respectives versions. Hèracles gira al voltant de l'episodi més tràgic de l'heroi grec per excel·lència: l'assassinat dels seus fills i de la seva esposa a les seves pròpies mans, quan, encegat per una follia enviada per Hera, els confon pels d'Euristeu. Dues tragèdies d'Eurípides sobre els crims dins la família
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El vuitè volum de les Tragèdies d'Eurípides presenta dues tragèdies que ressegueixen fins al final alguns dels mites més coneguts de l'antiga Grècia: Les fenícies i l'Orestes. En Les fenícies Eurípides posa a escena els fills i l'esposa d'Èdip després que la veritat sobre la seva relació s'hagi revelat: Iocasta no s'ha suïcidat, sinó que malda per mediar entre els seus fills que, maleïts per Èdip, s'enfronten pel poder de la ciutat de Tebes. Escrita i representada durant la Guerra del Peloponnès, la tragèdia aborda qüestions que reflecteixen el context bèl·lic: els horrors de la guerra, l'amenaça del setge, els abusos de les famílies hegemòniques i les seves decisions forassenyades, però també el coratge del poble. Al seu torn, en l'Orestes -que va ser una de les tragèdies més populars de l'Antiguitat, malgrat el seu final sorprenent, gairebé irònic, que ha fet que alguns la qualifiquessin de melodrama-, Eurípides duu a l'extrem l'experimentació amb la varietat en un episodi que reprèn el cicle mític dels Atrides.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb la traducció i edició bilingüe de Resos, una tragèdia que tradicionalment li ha estat atribuïda, i de l'únic drama satíric conservat íntegrament, El ciclop. Resos gira al voltant d'un dels episodis més excepcionals de la Ilíada, el cant X, conegut com la Dolonia, l'expedició nocturna que Odisseu i Diomedes fan al campament del rei traci Resos, que ha acudit en ajuda dels troians. El ciclop, en canvi, és un drama satíric, o sigui, protagonitzat per sàtirs i de caràcter més aviat c.mic, que parteix de l'episodi odisseic del ciclop Polifem.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.