Aún no tienes productos en tu cesta
Un conte per recordar-nos que els arbres també parlen, també miren, també tenen consciència.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Nací en una de las ciudades más grandes del mundo, São Paulo, y en un país con una de las selvas más grandes del mundo, Brasil. Allí, dicen, ¡todo es grande! Cuando, de pequeño, llegué a Barcelona, lo primero quehice fue pillar un buen resfriado. Desde entonces, no he hecho muchas cosas, excepto embobarme, embobarmey embobarme, y andar, andar y andar. Y cuando me embobo y ando mucho, escribo. Para mí, escribir es la única ocasión que tengo de verme las raíces, unas raíces que a menudo toman forma de libro y viajan por casas, librerías y bibliotecas. También pueden tomar forma de artículo y pasar, huidizas, por mesas de bar o sofás de domingo. ¿Sabéis qué me gusta más de cuando me embobo, ando y escribo? Escuchar. Escucharlo todo muuuy atento y, sobre todo, agradecido de poderlo hacer.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La fuerza de la escritura, si tiene alguna, es la de revivir voces acalladas, cuerpos enterrados, libros censurados... A lo largo de un tiempo dilatado, el autor ha ido tejiendo recuerdos, testimonios y escenas cotidianas en forma de poemas, de apunt
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Escrits escollits de la poeta, pedagoga i mística africana Nana Asma’u.Quan es parla d’islam, sovint sorgeixen dues qüestions clau: la desigualtat de gènere i la centralitat del gihad. És possible parlar-ne des d’un angle diferent? La poeta, pedagoga i mística africana Nana Asma’u (1793-1864) és una mostra de la importància del rol de la dona a l’islam i de la reivindicació del gihad com a mètode de transformació personal i comunitària.Escriptora prolífica en àrab, fulfulde i haussa, la seva obra escrita, majoritàriament en vers, reflecteix els ideals socials i espirituals d’una societat utòpica del segle XIX, el Califat de Sokoto, una federació d’emirats autònoms d’uns 15 milions d’habitants entre Nigèria i el Camerun.Promotora de Yan Taru, una organització de pedagogues itinerants, també va ser la referent espiritual i el símbol d’aquella utopia enderrocada pel colonialisme britànic. Avui, el seu testimoni segueix viu a través de la memòria popular de la regió, on molts poemes no s’han deixat de cantar i alguns dels seus lli- bres són best-sellers. A nivell internacional és un referent tant dels moviments que visibilitzen les veus de les dones musulmanes com dels que reivindiquen l’aportació intel·lectual negreafricana a l’islam global.El record m’alleuja recull una selecció del que Asma’u va escriure durant cinc dècades elaborada per Bilal Dídac P. Lagarriga autor, a més, de l’estudi introductori amb les dades biogràfiques, les referències dels seus poemes i el context revolucionari que la nostra protagonista va contribuir a desenvolupar.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest llibre ens convida a descobrir l'islam silent i místic, un islam no exempt d'un intens vessant social i cultural que busca sempre la trobada amb l'altre. L'autor ens fa entrar en el recinte del diàleg interreligiós: el destinatari de les cartes (Charles de Foucauld, el lector o la mateixa necessitat d'explicar-se) és el seu àlter ego i alhora també és l'altre. Una conversa que defuig la lògica temporal i les raons del dogma per establir-se en la intimitat de l'experiència a través de les cartes d'algú que es va incorporar a l'islam i que interacciona amb un altre algú que va decidir convertir-se al cristianisme gràcies a l'islam. Tal com diu Xavier Melloni en el pròleg, «al llarg d'aquesta correspondència van apareixent molts temes, tots tractats amb una sensibilitat exquisida, gairebé pertorbadora de tanta delicadesa amb què brollen. Van apareixent diversos aspectes i escenaris de la vida ordinària compartits a mitja veu. La quotidianitat queda transfigurada: les biblioteques públiques es converteixen en santuaris, la trobada amb el veïnatge, en consideracions sobre geopolítica internacional, l'aigua de la dutxa, en reflexions sobre la nostra societat de l'abundància, les olors del carrer, en una celebració dels sentits, l'acte d'escriure, en una erudició sobre l'art de la cal·ligrafia.»
n/a
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este libro nos invita a descubrir el islam silente y místico, un islam no exento de una intensa vertiente social y cultural que busca siempre el encuentro con el otro. El autor nos hace entrar en el recinto del diálogo interreligioso: el destinatario de las cartas (Charles de Foucauld, el lector o la misma necesidad de explicarse) es su alter ego y a la vez también es el otro. Una conversación que rehúye la lógica temporal y las razones del dogma para establecerse en la intimidad de la experiencia a través de las cartas de alguien que se incorporó al islam y que interacciona con otro alguien que decidió convertirse al cristianismo gracias al islam. Como dice Javier Melloni en el prólogo, «a lo largo de esta correspondencia van apareciendo muchos temas, todos tratados con una sensibilidad exquisita, casi perturbadora de tanta delicadeza con la que brotan. Van apareciendo diversos aspectos y escenarios de la vida ordinaria compartidos a media voz. La cotidianidad queda transfigurada: las bibliotecas públicas se convierten en santuarios, el encuentro con la vecindad, en consideraciones sobre geopolítica internacional, el agua de la ducha, en reflexiones sobre nuestra sociedad de la abundancia, los olores de la calle, en una celebración de los sentidos, el acto de escribir, en una erudición sobre el arte de la caligrafía.»
n/a
Has añadido la cantidad máxima disponible.