Aún no tienes productos en tu cesta
Dos amigos estudiantes descubren casualmente que han secuestrado a un famoso neurólogo, el célebre doctor Givert, y empiezan a investigar hasta dar con él. Pero la búsqueda no se acaba ahí. El protagonista de la historia desconfía, y duda de todo y de tod
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682 - Viena, 1757) va escriure, al llarg de la seva vida, la millor crònica de la Guerra de Successió. Les Narraciones históricas, però, han restat inèdites durant més de dos segles als arxius d'estat de Viena. La seva publicació recent ha contribuït a millorar el nostre coneixement sobre aquella contesa bèl·lica. Però qui era Francesc de Castellví? Fill d'una família de la petita noblesa de Montblanc, vinculada a les institucions de govern local i al monestir de Santa Maria Vallbona, Castellví no va poder completar els estudis de Dret a Lleida a causa del tancament de la Universitat per l'ocupació borbònica. A partir de 1707 va comandar cossos de fusellers destinats a la defensa de fronteres. Va tenir un paper actiu en la Junta General de Braços de 1713, on va advocar per la defensa a ultrança de Catalunya i va ser capità de la Coronela, la milícia urbana de Barcelona, durant el setge. Retornat a la Conca de Barberà després de l'11 de setembre, va patir la repressió borbònica. El 1726 es va exiliar a Viena, amb l'objectiu de redactar la seva crònica. Allí va poder entrevistar-se o establir correspondència amb molts dels protagonistes de la contesa i va accedir a un gran nombre d'arxius que també havien estat estranyats. Francesc de Castellví va morir a Viena sense haver pogut publicar la seva voluminosa obra.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El llibre definitiu que dona resposta a la veritat sobre el mite de les bruixes. Un format híbrid en què ficció i no ficció se sumen per il·lustrar un episodi singular de la història: la cacera de les bruixes. La frontera entre realitat i mite es desdibuixa, tanmateix, les raons històriques i objectives del postfaci d'Agustí Alcoberro, expert en el tema, ens acosta als motius pels quals les bruixes van aparèixer en l'imaginari col·lectiu. Una història sobre les pors, els prejudicis i la intolerància de les persones davant d'un hipotètic delicte: la diferència.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La Barcelona de la Guerra de Successió va atreure linters creixent delopinió pública darreu dEuropa. Els plnols i mapes darrel militar esvan alternar arreu amb les vistes de la ciutat i dels seus detalls, i amb lesil·lustracions dels fets que hi van passar. Els millors artistes i gravadorsvan rivalitzar a lhora de produir g asetes, almanacs, gravats de setgesi obres bl·liques.El resultat: unaciutat desconeguda i sempre viva, quebascula entre lesplendor de la cort i la misria i la fam del setge:la Barcelona de 1714.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La comtessa que va marcar el destí d’una nació en tres volums La matinada de l’11 de setembre de 1714, la nació catalana va ser vençuda a sang i foc. La desfeta de 1714 comportà la imposició d’un model polític repressor i absolutista, d’un règim que va anorrear tot un poble, les seves institucions legítimes i els seus símbols identitaris, la fi de la sobirania legislativa i fiscal de Catalunya, i l’inici d’un espoli que els catalans encara arrossegaríem més de tres-cents anys després. Volum II La guerra dels catalans (1713-1714) Després de l’evacuació de les tropes aliades, els catalans van fer un darrer esforç per resistir davant d’un exèrcit molt superior militarment, el de les Dues Corones (Espanya i França). En el pla polític, fou el moment republicà: de les últimes places fortes, o s’assajà l’esclat d’una revolta generalitzada al país. El moment més traumàtic, però, va arribar la matinada de l’11 de setembre de 1714, amb la caiguda de la Barcelona assetjada, després d’un any de resistència. En aquest volum: L’esforç titànic dels catalans per resistir a l’enemic La resistència en tots els fronts El ressò internacional del “cas dels catalans” El moment més traumàtic: els setge de Barcelona L’inici de la repressió sistemàtica
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Setembre de 1714: la desfeta de Catalunya. L'11 de setembre de 1714 els defensors de Barcelona van protagonitzar un darrer i heroic combat contra l'absolutisme borbònic. La caiguda de la ciutat va precipitar l'abolició de les constitucions de Catalunya, la fi de l'Estat català, i va iniciar un període caracteritzat per la repressió, la presó i l'exili.El llibre descriu els fets d'aquell dia històric, hora a hora, i també els seus precedents immediats i les seves conseqüències. Ho fa a partir de testimonis molt diversos quant a nacionalitat, opció política, estament, classe o gènere. El resultat és una obra coral, rigorosa, que incorpora les recerques històriquesmés recents, i alhora un relat vibrant que es fa llegir com una novel·la. Heus aquí els orígens de la nostra Diada Nacional.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Des de la prehistòria fins al segle XXI, aquest llibre repassa els moments clau per entendre d'on venim i qui som els catalans. Com seria Catalunya sense la romanització? Com seria Catalunya si Borrell II no hagués trencat el vassallatge amb els reis francs? Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i potser realment no en sabem gaire cosa? Per què la Catalunya contemporània va emprendre els rumbs de la industrialització, la utopia i la lluita per l'autogovern? En aquest llibre hi trobareu la selecció de 100 moments sense els quals el nostre país seria diferent. Aquesta és, per tant, una història sense final, o, més exactament, amb el final provisional que tots plegats decidim donar-li.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La comtessa que va marcar el destí d’una nació en tres volums La matinada de l’11 de setembre de 1714, la nació catalana va ser vençuda a sang i foc. La desfeta de 1714 comportà la imposició d’un model polític repressor i absolutista, d’un règim que va anorrear tot un poble, les seves institucions legítimes i els seus símbols identitaris, la fi de la sobirania legislativa i fiscal de Catalunya, i l’inici d’un espoli que els catalans encara arrossegaríem més de tres-cents anys després. Volum III La desfeta i la memòria històrica El 1714 va ser una derrota d’efectes devastadors, però també va comportar una victòria: la del catalanisme contemporani, que transformà el record d’aquells fets en un motiu de vindicació política. L’endemà de l’11 de setembre, la repressió s’abaté sobre el país, en forma d’empresonaments, execucions, desterraments, exilis, supressió dels símbols i confiscació dels béns. Un segle després, la Renaixença inicià el camí de la recuperació. L’anhel per recuperar els drets històrics suposà un horitzó i una nova il•lusió de futur. En aquest volum: L’endemà del 1714 Les darreres alenades de resistència L’inici de la recuperació de la memòria històrica El catalanisme polític
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Desde la Prehistoria hasta al siglo¬XXI, este libro repasa los momentos¬clave para entender de dónde vienen y quiénes son los catalanes. ¿Cómo sería Cataluña sin la romanización? ¿Cómo sería Cataluña si Borrell II no hubiera roto el vasallaje con los reye
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La comtessa que va marcar el destí d’una nació en tres volums La matinada de l’11 de setembre de 1714, la nació catalana va ser vençuda a sang i foc. La desfeta de 1714 comportà la imposició d’un model polític repressor i absolutista, d’un règim que va anorrear tot un poble, les seves institucions legítimes i els seus símbols identitaris, la fi de la sobirania legislativa i fiscal de Catalunya, i l’inici d’un espoli que els catalans encara arrossegaríem més de tres-cents anys després. Volum I Àustries contra Borbons A la mort de Carles II (1700), la proclamació del duc Felip d’Anjou com a rei de la monarquia hispànica suscità un important rebuig internacional. Catalunya apostà per l’arxiduc Carles i per un projecte polític parlamentari i sobiranista. Però el somni català s’esvaí davant el joc diplomàtic que donà pas al Tractat d’Utrech (1713). Els decrets de Nova Planta de València i d’Aragó deixaven ben clares les intencions de les autoritats borbòniques. En aquest volum: Les causes de la guerra de Successió El procés de formació de bàndols Els principals esdeveniments de la primera fase de la guerra.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
###############################################################################################################################################################################################################################################################
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.