Aún no tienes productos en tu cesta
Jaume I dirigí l'elaboració de la seua autobiografia, ajudat per redactors anònims, donant-los instruccions, dictant, corregint, i així podem conéixer de primera mà, narrada pel protagonista principal, la peripècia política i militar que va ser la conquesta i la conformació del regne de València, amb una precisió en els detalls, amb un joc d'interessos i d'intencions, amb una intensitat emotiva i amb una autenticitat que no hauria pogut reconstruir l'historiador.Jaume I d'Aragó, el Conqueridor, (Montpeller, 1208 ? Alzira, 1276), durant el seu llarg regnat va incorporar als seus dominis els regnes de Mallorca i València. Conscient de la importància de les seues accions va voler deixar constància del seu llegat en un text autobiogràfic, el Llibre dels fets, que el monarca va dictar i va supervisar en persona. Una crònica d'un valor excepcional, ja que Jaume I va ser el primer monarca europeu que va escriure les seues memòries. Aquesta edició ha estat a cura de Víctor Labrado (Sueca, 1956), escriptor i coordinador de La Veu dels Llibres. És autor, entre altres, de La mestra(1995), La guerra de quatre (2002), Quan anàvem a l'estraperlo (2004), Llegendes valencianes (2007), No mataràs(Premi Enric Valor de Novel·la, 2015), Veus, la mar (Premi Joanot Martorell, 2018).
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Quan anàvem a l'estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l'autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí entre la novel·la d'aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d'un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista. Dalt d'una bicicleta, a trenc d'alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats entre València i Alacant carregat d'arròs, blat, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l'estraperlo era una de les poques sortides dignes.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La Quarantamaula pren forma segons la por de cadascú. Pot ser un gat, un caragol, fins i tot un dimoni amb aspecte de gallina i home alhora. Per a Marc i sa mare també té diverses cares: el confinament, les classes de l'institut a distància o les misterioses taques negres que apareixen en la claraboia de casa. A través d'aquest relat, Marc aprendrà a comprendre i gestionar les seues pors amb confiança i autoestima.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
De la mar es viu. Molts fills, nets, besnets de mariners aprenien a viure del turisme. Però no tots, ni de bon tros. Un bon grapat s'estimava més embarcar-se. Amb els pares, encara havien anat a vela. Va ser l'última generació que ho va fer. Aquests homes de mar van patir la història al llarg de tres guerres, la d'Espanya, la Mundial i la d'Algèria. Després, les aigües pudents, mortes, de la creixent urbanització litoral van fer fugir el peix i ells l'havien d'anar a pescar com més va més lluny.Veus, la mar reconstrueix amb un lèxic riquíssim i ple de subtileses l'aventura d'aquella generació de mariners que avui, retirats de la mar, se la miren des del moll o esquivant turistes pel passeig marítim. Entre el passat llunyà i el present, els seus records encara poblen la mar de goig, de dols, de desitjos, de perills. Només calia escoltar-los.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
A la marjal que envolta l'Albufera, tota la vida s'originava sobre un immens fangar. Allà l'existència venia marcada per la jerarquia familiar, tot s'aprenia a l'ombra del pare: a fer arròs, anar a perxa per dalt de l'aigua o traure anguiles de les séquies. Ramonet amb només 6 anys ja seguia el pare, llaurador, jornaler, regador, pescador i procurador d'unes senyoretes de València. Com a part de l'última generació nascuda a la marjal, va ser testimoni d'un món que ja no podia durar: els canvis radicals i successius començaven a desfer el fràgil equilibri, antic de segles, que l'havien mantingut.Nascuts del fang ha sigut distingida amb el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira. Escrita amb una prosa treballada i vibrant, amb un llenguatge genuí i un estil acurat, Víctor Labrado ha creat una història sense ficció que retrata amb exactitud i veracitat com era la vida en l'Albufera a mitjan segle XX.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La mestra és la història de Marifé Arroyo, una dona d'origen castellanoparlant que va iniciar una lluita per la dignitat del valencià i un model d'ensenyament progressista durant els anys 70 i 80. La protagonista d'aquesta història apassionant va ser represaliada i expulsada de l'escola de Barx pel seu compromís en la defensa dels drets lingüístics. Víctor Labrado, que va viure aquest episodi amb ella, ens acosta l'experiència de qui s'ha convertit en el símbol d'una generació d'educadors compromesos amb la llengua i disposats a introduir i consolidar el valencià en l'àmbit educatiu.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
A banda de tot allò que demostra la ciència i s’ensenya a les escoles, hi ha un món misteriós fet de llegendes que formen part de la tradició oral del nostre país. Víctor Labrado ha elaborat un treball de recerca per a presentar-nos criatures com els nyítols, els butonis, la Quarantamaula, el moro Mussa o l’home del sac. Francesc Santana s’ha encarregat del repte de posar cara, ulls i nassos, molts nassos, a aquests personatges mitològics, alguns dels quals no havien estat mai representats gràficament. Amb una edició acurada, aquest volum, prologat per l’escriptor i antropòleg Joan F. Mira, presenta els éssers fantàstics més representatius de la cultura popular valenciana.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
L'any 1936, entre els jugadors de raspall de la Safor, Pepe el Carinyo de Rafelcofer era un dels grans. Amb la Guerra Civil, i després d'una partida tràgica, el joc s'acabaria per a ell, però la seua llegenda es va fer més i més insistent. Relacionat amb els maquis, sobrevivint d'amagat, jugant al gat i la rata amb la Guàrdia Civil, aquell home valent i bo es va convertir en un heroi popular, en l'últim roder valencià. Víctor Labrado recupera en aquesta obra, guardonada amb el Premi Enric Valor de Novel·la, el mite d'un personatge admirat pel poble. Partint de la documentació disponible, sense concessions a la ficció, reconstrueix la història d'aquell home –alt, prim i ben tallat– que el pas dels anys ha anat silenciant. Amenaçat per l'esquerra primer i perseguit per la dreta després, Pepe el Carinyo és el símbol d'un món que s'acaba i de la partida que tants valencians van perdre ofegats entre dos bàndols.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Temps era temps, els herois construïen el món. La mar cantelluda d'ones, o les serres de cresta blava, incitaven pobles i herois a l'aventura. Era l'època irrepetible dels castells que creixien en la roca. Cròniques d'un rei recrea la llegenda dels primers valencians i del seu heroi, el mític rei Jaume I.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
PREMI D'ASSAIG MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA 2007 El segle valencià desvela aspectes molt interessants, i fins ara desconeguts, de les vides i les obres dels escriptors valencians més destacats del segle xv, una centúria excel·lent pel que fa a les nostres lletres. Així, trobem l'anàlisi d'un text d'Antoni Canals –considerat el primer teoritzador del secessionisme lingüístic– en la qual es demostra que, realment, el que hi ha és una afirmació primerenca de la unitat de la llengua parlada a Catalunya i a València, els orígens familiars fins ara desconeguts de Jordi de Sant Jordi, una aproximació al poema Veles e vents d'Ausiàs March molt lligada a la biografia del poeta, i l'origen de dos personatges del Tirant lo Blanc: la princesa Carmesina i el rei Escariano. ?Una obra distingida amb el IX Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta que pretén acostar-nos, des d'un nou vessant, els nostres clàssics del segle d'or i ser una invitació a llegir-los més per a entendre'ls millor.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.