Aún no tienes productos en tu cesta
La irrupció i consolidació de la ultradreta és una de les qüestions més importants de la política catalana i espanyola d'avui. Vox ha entrat al Parlament amb onze diputats i és la quarta força de la cambra. A Espanya és, des del 2019, la tercera força política. Creat per dirigents del PP que troben Mariano Rajoy massa tou, Vox salta al primer pla amb les querelles contra el líders dels Procés. Hi conflueixen franquistes i ultracatòlics de l'òrbita del PP amb exmilitants de la dividida ultradreta espanyola. Després de l'entrada de Vox al Parlament andalús l'any 2018 l'organització xenòfoba Plataforma per Catalunya es dissol per facilitar la integració dels seus membres a la nova formació. Els ultres són aquí i no n'érem prou conscients. A Catalunya encara no poden condicionar l'acció de govern, però sí que ho fan a Andalusia i Madrid, i tindrien la clau per un retorn del PP al govern d'Espanya. D'on surten tots aquests diputats i regidors? Qui són? Què en podem esperar? Quins són els trets distintius de la ultradreta del segle XXI?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El libro más exhaustivo sobre la historia y los antecedentes de Vox.El presente libro es un recorrido por la historia reciente de la ultraderecha en España, que comienza con el pasado falangista de Javier Ortega Smith a finales de los años ochenta, para llegar a un partido que ya está presente en nuestras instituciones y donde todo lo decide un reducido grupo con Santiago Abascal al frente.Al hilo de este relato, se habla de grupos como Fuerza Nueva, Juntas Españolas o Plataforma per Catalunya, donde estaban algunos de los ahora diputados de Vox. Porque la ultraderecha nunca desapareció: una parte se encontraba «dormida» en el seno del PP y, con la irrupción de Vox, se decidió a salir del armario. Ahora se encuentra inmersa en llegar a un equilibrio entre la nostalgia del franquismo, una España uniforme sin autonomías, la xenofobia y el fundamentalismo católico.Se abordan asimismo los movimientos de Abascal, Ortega Smith y Vidal-Quadras que llevarán a la creación de Vox, su travesía del desierto tras fracasar en 2014, su irrupción en 2018, el nombramiento de Jorge Buxadé, que abomina del sistema de partidos, como vicepresidente y su evolución hasta nuestros días, con el abandono del partido por parte de Macarena Olona, que, como tantos otros militantes, se ha sentido ninguneada. Al mismo tiempo se relata y analiza la evolución de otros grupos ultras en España que, tras la irrupción de Vox, pierden su espacio y se radicalizan.Como dice Pascual Serrano en su presentación, «probablemente estemos ante el libro más exhaustivo sobre la historia y los antecedentes de Vox». Un texto necesario y bien documentado, sin exabruptos ni gritos, para que el lector saque sus propias conclusiones.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Per ser justos, necessitem no oblidar els fets. Aquest llibre que presentem és una crònica de l'arribada massiva d'immigrants, de la gestió que se n'ha fet des de l'Administració pública i de l'aparició de les actituds xenòfobes amb pretextos diferents i la seva evolució organitzada. Cal treure'n conclusions. Hi ha moments en la història que una ideologia aglutina com un imant multituds que no troben sortida al seu malestar. Aquestes ideologies posen en safata el desig de trobar «el culpable» a qui encolomar el propi fracàs. És l'antic anyell del sacrifici de temps immemorials, només que avui, en comptes d'animals, s'hi destinen persones. Les conseqüències són terribles. El poble aprèn a dir sí als seus instints més baixos. El raonament deixa pas al vòmit. Els valors espirituals i morals aconseguits amb penes i treballs durant mil·lennis es lliuren a l'odi. És l'hora dels «homes providencials», dels «salvadors». Per a la nostra salvació, acaben decidint sobre la nostra vida, quina és la pàtria vertadera i quina no. Per detectar el seu potencial, hem de llegir els fets històrics i no enganyar-nos pel posat de «pallasso» que sovint fan servir com una careta propera i inofensiva. En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt. Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió. Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és mestre i periodista. Vinculat als moviments pacifistes i d'objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d'estudis sobre conflictes, ha publicat diversos llibres sobre el fenomen de l'objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, els Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Barcelona i Madrid, i ha participat en projectes d'ajuda humanitària. El fet migratori és un altre dels temes sobre els que escriu i n'ha publicat diversos llibres, entre els quals destaca El libro de la inmigración en España, editat el 2007 per Almuzara. Actualment col·labora a El Punt Avui, El Periódico, El Triangle i COM Ràdio.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.