Aún no tienes productos en tu cesta
La psicoanàlisi i la Bíblia es fonamenten en relats que donen compte, respectivament,d’experiències de l’inconscient i d’experiències del diví. No falten obstacles, però, a l’hora d’efectuar una doble lectura dels textos psicoanalítics i dels textos bíblics, atesa la desconfiança de la psicoanàlisi respecte de la religió i de la religió envers la psicoanàlisi. Balmary denuncia un «respecte excessiu» en la lectura de la Bíblia, respecte que ens fa incapaços de fer-ne una lectura viva, de trobar-hi un nou accés, d’apropiar-nos personalment del seu contingut. Si tan sagrat el considerem, el text bíblic pot arribar a esclavitzar-nos. La proposta de Balmary és llegir la Bíblia des de la psicoanàlisi per tal de comprendre per què la nostra cultura, que n’ha conservat el text, sembla que al mateix temps el vulgui amagar. La doble lectura de Marie Balmary se situa en un espai peculiar: «Tractant-se de les Escriptures a les quals es refereix la fe, he de precisar que aquí no em situo ni com a creient ni com a no-creient. ¿Potser seria més exacte dir: alhora com a creient i com a no-creient? Entre els humans, ¿qui pot dir de si mateix que és únicament una cosa o l’altra?»
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Nosaltres, els no religiosos, que procedim normalment de la ciència i de diversos medis i moviments ben allunyats de les Esglésies, entrem en aquells textos amb interès i respecte. Desconfiant dels seus traductors i comentaristes, confiem en la seva mateixa lletra, convençuts que diuen molt més sobre l’home que parla que les teories científiques o les doctrines polítiques que abans havíem donat per bones.» Ni teòloga ni exegeta, la psicoanalista Marie Balmary ens proposa una nova lectura dels relats bíblics. La fidelitat estricta a la lletra, recuperant el que els segles han deformat, ens permetrà descobrir en la Bíblia l’adveniment del subjecte. El déu bíblic, que no exigeix submissió ni seguiment, es fa compatible amb l’afirmació del JO: l’ésser humà no és objecte sinó subjecte. En aquesta obra, Balmary no dubta a polemitzar hàbilment amb Darwin, Freud i Lacan, al mateix temps que qüestiona dos mil anys de tradició exegètica.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Tot em separa d’un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l’inconscient. Per ell, la veritat és divina, s’ha manifestat als humans i fins i tot s’ha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través d’allò que no sabem. La paraula li arriba de fora, a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat d’homes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.» A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva. És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis —un ogre devorador d’ànimes— és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la l’ésser humà a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre l’agnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre l’experiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El psicoanálisis y la Biblia se fundan en relatos que dan cuenta, respectivamente, de experiencias del inconsciente y de experiencias de lo divino. Sin embargo, no faltan obstáculos a esa doble lectura de los textos psicoanalíticos y de los textos bíblicos, como demuestra la desconfianza manifestada por el psicoanálisis hacia la religión y por la religión hacia el psicoanálisis. Balmary denuncia un «respeto excesivo» en la lectura de la Biblia, respeto que nos hace incapaces de hacer una lectura viva, de encontrar un acceso nuevo, de apropiarnos personalmente de su contenido. Si tan sagrado lo consideramos, el texto bíblico puede llegar a esclavizarnos. La propuesta de Balmary es leer la Biblia desde el psicoanálisis para comprender por qué nuestra cultura, que ha conservado el texto de las Escrituras, parece al mismo tiempo ocultarlas. La doble lectura de Marie Balmary se sitúa en un espacio peculiar: «Tratándose de las Escrituras a las que se remite la fe, debo precisar que no me posiciono aquí ni como creyente ni como no creyente. ¿Sería más razonable decir que lo hago a la vez como creyente y como no creyente? ¿Qué hijo de los hombres puede pretender ser únicamente uno, únicamente otro?»
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Tot em separa d’un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l’inconscient. Per ell, la veritat és divina, s’ha manifestat als humans i fins i tot s’ha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través d’allò que no sabem. La paraula li arriba de fora, a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat d’homes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.» A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva. És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis —un ogre devorador d’ànimes— és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la l’ésser humà a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre l’agnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre l’experiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Todo me separa de un monje católico. No creo en Dios, y es probable que él no crea en el inconsciente. Para él, la verdad es divina, se ha revelado a los hombres e incluso se ha encarnado en un hombre. Para mí, la verdad es humana, permanece oculta y solo nos llega a través de lo que no sabemos. La palabra le viene de fuera, a mí, de dentro. Él ha escogido vivir como si estuviera más allá de la condición humana, con ese celibato, esa pobreza, esa comunidad masculina, esa vida religiosa. En cambio, mi vida y mi trabajo están inmersos en la diferencia de sexos y de generaciones, en la sociedad de mi época y en la investigación científica.» A través del diálogo filosófico, Marie Balmary expresa su visión de las relaciones entre religión y psicoanálisis, en busca, no tanto de lo que cura, sino de lo que salva. Es un diálogo en el que el verbo creer se conjuga sin complementos. Un intercambio donde un Dios que pide sacrificios —un ogro devorador de almas— es confrontado a un Dios de la palabra que insta al ser humano a expresar un yo profundo y un nosotros significativo. Una conversación que oscila entre el agnosticismo y la creencia, entre el judaísmo y el cristianismo, entre la experiencia interreligiosa y el mantenimiento de las identidades.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.