Aún no tienes productos en tu cesta
Novedades de Francesc Serés
Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària -la Marina i en Carles- celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren amb el desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre. Francesc Serés -l'autor de La casa de foc- recull el batec humà de l'independentisme en una novel·la valenta i honesta, de lectura obligada. ''Sí, el país somia, tots els països ho fan. El misteri és saber com i què. Té memòria dels somnis que ha dormit? El desperten els malsons? N'hi ha que dormen més profundament que els altres? N'hi ha que somien desperts?''.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un lloc petit pot ser el centre del mónUna nit d'hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l'encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l'eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. ''Aquesta nena es perdrà'', diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre's, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d'una vall on tothom hi arriba fugint d'alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se'n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d'aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d'ell mateix. Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària -la Marina i en Carles- celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren amb el desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre. Francesc Serés -l'autor de La casa de foc- recull el batec humà de l'independentisme en una novel·la valenta i honesta, de lectura obligada. ''Sí, el país somia, tots els països ho fan. El misteri és saber com i què. Té memòria dels somnis que ha dormit? El desperten els malsons? N'hi ha que dormen més profundament que els altres? N'hi ha que somien desperts?''.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
II Premi Proa de novel·la XXII Premi Llibreter Una nit d'hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l'encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l'eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. «Aquesta nena es perdrà», diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre's, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d'una vall on tothom arriba fugint d'alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se'n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d'aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d'ell mateix. Els personatges es mouen entre les constel·lacions i els fòssils: som al centre del món i del temps. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Cuentos rusos es la pretendida antología de cinco de los mejores escritores rusos contemporáneos a cargo de Francesc Serés. Ola Yevguénieva, Vera-Margarita Abansérev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vólkov y Iósif Bergchenko eran para mí autores desconocidos antes de que Anastasia Maxímovna me hiciese llegar sus cuentos. Después de leerlos uno piensa que forman parte de una ficción sobre una ficción. Todo lo que sucede en sus relatos construye la historia de un territorio, de un país que podría ser del todo imaginario. Incluso la realidad: la historia de Rusia del último siglo y medio, ¿no podría ser pensada como una enorme fábula? Un país tan grande que parece mentira que pueda existir, que ha escrito epopeyas de una magnitud inconcebible y que ha provocado y padecido terremotos que se perciben alrededor del globo. Como si la ficción solo se pudiese entender desde la ficción, estos cuentos describen un arco histórico que va desde aquel supuesto principio de los tiempos que es el siglo XIX hasta las líneas de bajo coste, desde la recreación de algunas fábulas tradicionales hasta la difícil relación de Rusia con el siglo XXI. Los cuentos hablan de Rusia desde Rusia, lejos de las corrientes que intentan hacer desaparecer el lugar en el no-lugar o diluir el yo y el nosotros en las sociedades líquidas. Son cuentos físicos, concretos, los personajes no padecen angustias existenciales francesas, se alejan de ironías serviles y esquivan el postmodernismo ubicuo que desprecia formas e identidades culturales.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Una novel·la sobre la frustració que molts de catalans senten després del Procés. Per l'autor de La casa de foc (Premi Proa de novel·la i Premi Llibreter).Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària -la Marina i en Carles- celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys, tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren al desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre. Francesc Serés recull el batec humà de l'independentisme en una novel·la valenta, de lectura obligada. «La novel·la de Serés és un acte d'honestedat. És atrevir-se a dir el que d'altres callen. És retreure als polítics la seva irresponsabilitat. És un exercici de llibertat i de valentia. El que no resulta fàcil, i encara menys a partir d'una novel·la ben escrita.» Màrius Carol, La Vanguardia
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un lloc petit pot ser el centre del mónUna nit d'hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l'encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l'eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. ''Aquesta nena es perdrà'', diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre's, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d'una vall on tothom hi arriba fugint d'alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se'n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d'aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d'ell mateix. Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Escrito a modo de entrevistas, a caballo entre la narrativa y el testimonio, este libro reúne las historias de personajes con los que cada día nos cruzamos sin que lleguemos a conocerlos. Vidas anónimas que llevan dentro su propia novela, su propia tragedia, sus propios deseos y miedos: la materia prima de las grandes novelas. Aviso de lectura Para algunos este conjunto de narraciones testimonio pudiera ser algo semejante a encontrarse con un aguafiestas en medio de una feliz reunión de cumpleaños (en el cumpleaños del jefe por ejemplo, suponiendo que nos hayan invitado). En todo caso comprobará que se trata de un aguafiestas discreto, educado, solvente. Su voz no es ni chirriante ni agresiva. Simplemente se dedica a preguntar cómo nos va en ese trajín que llamamos vida. Y unos cuantos personajes nos lo cuentan bien, mal, podría ser peor, qué quiere que te diga. Érase una vez la vida. Hay un narrador que oye y narra. Deja que los sueños y los fracasos tomen la palabra. Una galería de personajes que suben a la pasarela y sin poses de figurín muestran el debe y el haber. Vidas ordinarias, no extraordinarias. La narración muestra de cada día dánosla hoy y perdona nuestras deudas e hipotecas, así como nosotros perdonamos a nuestros deudores. Sueños, trabajos y deudas, la materia prima con la que construimos loa ficción del cada fin de mes. Y a quien dios se la dé san pedro se la bendiga. Críticas:«Materia prima nos confronta con las exigencias por la supervivencia, esto es por aspirar a una vida digna, en un mundo cada vez más deshumanizado. Una aspiración básica, simple en apariencia, que sin embargo, día a día, adquiere tintes cada vez más épicos.»Blog Lamentos de un marino varado en tierras de secano «-Sí, claro que me ha gustado. ¿Cómo no me iba a gustar? Además Serés escribe de maravilla. Se me hace raro encontrar un escritor al que le importan tan poco las florituras artisticosintáticas. Serés parece haber reducido el lenguaje al nivel del tema tratado, depurándolo hasta convertirlo en un diálogo que cualquiera de nosotros mantenemos con nuestros vecinos o amigos. Le importa la gente y se nota que lo único que le interesa es llegar cuanto antes al objetivo del libro. / -La materia prima. / -Sí. La materia prima.»Blog La medicina de Tongoy
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s’han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d’arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Los viejos caminos del Bajo Cinca y del Segrià se han perdido y han dado paso a nuevas sendas que continúan por Europa y África y llegan hasta Rumanía y Ucrania, hasta Mali, Senegal, Camerún, China y la India. Francesc Serés refleja en estas páginas como
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globusà I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitatsà
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Terra i temps. Volcans i fagedes. Valls i pobles. Homes i tradicions. Una passejada literària i fotogràfica —de la mà de Francesc Serés i Jordi Puig— que ens apropa a la comarca de la Garrotxa, a l'Alta Garrotxa, a la vall de Bianya i a la vall d'en Bas, al Brugent i al Llémena, als volcans i a la conca del Fluvià. I a la ciutat d'Olot. Tot això il·lustrat amb més de 250 imatges de gran format, pàgines desplegables i amb un acurada edició. Diu Francesc Serés en el seu text: «el paisatge de la Garrotxa és, abans que cap altra cosa, el pas del temps contra l'adversitat del relleu». Amb aquest llibre us convidem a comprovar-ho.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Mossegar la poma és un recull de trenta-set relats breus sobre l’amor i la seva parella, el desamor. Totsells tenen la mateixa extensió, i comparteixen l’alegria de qui ha trobat l’amor i la tristesa difusa de qui no sap quant durarà, així com l’estímul de qui estroba amb l’inesperat. Mossegar la poma és una crònica sentimental, però també un exercici sobre les possibilitats del conte i de la parella. Precís, subtil iconcís, Serés ens torna a mostrar la seva mestria literària.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.