LA VERITAT ÉS DE QUI S’ATREVEIX A VIURE-LAUna història que habita en les paraules, perdura en el record i arrela al cor. Màgica, lluminosa, així és L’hora abans de l’alba, la nova novel·la d’Isabel Allende.
En un país enfosquit per la dictadura, l’Alba es queda sola després de la mort del seu avi mentre espera el seu primer amor sense saber si ha sobreviscut i si tornarà a buscar-la.
A la gran casa familiar, que alberga la memòria dels absents, l’Alba se sent segura, però allà fora hi ronda el que va ser el seu captor, que la vigila disposat a venjar-se’n: ella ha de pagar pels pecats de l’avi. La seva filla, un nou amor i un amic incondicional l’ajuden a tirar endavant, mentre els esperits dels avantpassats la protegeixen. Amb ells mirarà de trencar un llegat de violència i de repressió social i lluitarà per un futur esperançador.
Una història èpica d’amor i coratge, tan lluminosa i poderosa com la seva protagonista, en el futur de la qual descansa la força d’una saga familiar, la veritat entre allò íntim i allò històric i la realitat d’un país que, com ella, va saber aixecar-se una vegada i una altra i refer-se de l’horror sense deixar d’estimar la vida.
«La Fresia va obrir la porta i li va indicar que s’esperés, però ell la va apartar d’una manotada i va entrar a gambades com si fos l’amo de la casa, directament cap a la biblioteca. L’Alba va notar la seva presència abans que la Fresia arribés a l’aviari. Dormitava al divan i es va despertar atordida amb la premonició d’una desgràcia i un dolorós espasme al ventre, com si l’Aurora compartís la seva aprensió, i uns instants després va sentir el timbre. Es va sobreposar a l’impuls d’amagar-se, es va aixecar amb penes i treballs, balancejant la panxa, i es va dirigir cap a la biblioteca repenjada a l’espatlla de la Fresia.
En la penombra va distingir la figura de l’home que tant temia, i va saber que mai més estaria tranquil·la».
