Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació. El 27 d'abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l'arxipèlag de Chagos, a l'Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l'illa Maurici. L'explicació d'aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d'instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l'illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l'Oceà Índic.Quan Maurici es va independitzar, l'any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria, una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s'amaguen darrere de la Història en majúscula.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En las páginas de este libro se entretejen dos hilos: por un lado, el rescate de la historia del abuelo materno del autor a partir de un viaje de éste para dar una conferencia en la ciudad de Lviv, que fue polaca y actualmente forma parte de Ucraina. Por otro lado, la peripecia de dos abogados judíos y un acusado alemán en el juicio de Núremberg, cuyas vidas también confluyen en esa ciudad invadida por los nazis.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Las tragedias personales detrás del pasado colonial. Un libro sobre la injusticia y su necesaria reparación. El 27 de abril de 1973, Liseby Elysé, que entonces tenía veinte años y estaba embarazada de cuatro meses, se subió al barco que zarpaba de la pequeña isla de Peros Banhos, del archipiélago de Chagos, en el océano Índico. Con ella viajaban el resto de los habitantes del lugar, a los que se iba a reubicar en la isla Mauricio. La alternativa era quedarse y morir de inanición. La explicación de ese éxodo forzado está en la Guerra Fría. Por motivos estratégicos, en los años sesenta los americanos decidieron instalar una base militar en el archipiélago, concretamente en la isla de Diego García, y no querían población autóctona en las islas cercanas. El lugar se lo habían ofrecido los británicos, porque era una posesión colonial suya y en 1965 la desgajaron de Mauricio y la convirtieron en el llamado Territorio Británico del Océano Índico.De modo que, cuando Mauricio se independizó en 1968, lo hizo sin ese archipiélago, y después empezó a litigar en los tribunales para tratar de recuperarlo. En 2018 el caso llegó al Tribunal Internacional de La Haya. Philippe Sands estuvo involucrado en ese juicio como abogado de la parte demandante, y el testimonio estrella que presentó fue el de Liseby Elysé, que contó ante la corte su tragedia personal.Esta es la poco conocida historia que cuenta este libro sobrecogedor sobre la última colonia. Un libro sobre las vergüenzas del pasado y sobre una población autóctona arrancada de su patria y deportada a otro lugar por causa de la geoestrategia. Un libro sobre el colonialismo y sus herencias, pero también sobre las pequeñas historias que se agazapan detrás de la historia en mayúsculas. Después de sus dos obras fundamentales sobre el nazismo -Calle Este-Oeste y Ruta de escape-, Philippe Sands nos ofrece otra pieza antológica, que mezcla con brillantez narración, ensayo, hechos históricos y tragedias personales.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En julio de 1949 ingresa en un hospital de Roma un hombre que acaba falleciendo. Con un procedimiento de indagación similar al que utilizó en su anterior libro, el aplaudidísimo ''Calle Este-Oeste'', Sands reconstruye la vida de este individuo que estudió en Viena,se marchó de la ciudad rumbo a Berlín, regresó comojerarca nazi y su firma llevo a la muerte a miles depersonas, judías en su mayoría.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Sands explora els motius que duen alguns homes a cometre actes inhumans i reconstrueix el passat convuls d'Europa, amb un tempo narratiu de novel·la d'espies. Juliol de 1949. Un home amb una afecció hepàtica greu ingressa en un hospital de Roma. L'hi han dut uns monjos i s'hi registra amb el nom de Reinhardt, una identitat falsa. El visiten un bisbe, un metge i una dama prussiana. El pacient mor i la dama prussiana envia una carta a la família. El veritable nom del malalt misteriós és Otto Wächter, i la carta arribarà a la seva dona, la Charlotte, i després passarà als seus fills. És el fill petit, en Horst, qui dirà anys després a l'autor d'aquest llibre que no és cert que el seu pare morís d'una malaltia.Què és veritat? I sobretot: qui era Otto Wächter? A Ruta d'escapada, Philippe Sands reconstrueix la vida d'aquest individu que va estudiar dret a Viena i després se'n va anar a Berlín per tornar¡ne convertit en un jerarca nazi i destituir els professors jueus que havia tingut a la universitat. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser destinat a Cracòvia, allà la seva firma surt als documents que van dur milers de persones a la mort. I per què va anar a parar a Roma? Provava de fugir cap a l'Amèrica del Sud, protegit per membres del Vaticà.Amb el tremp narratiu de la millor novel·la d'espies, Sands explora els motius que duen alguns homes a cometre actes inhumans mentre ens submergeix en el passat convuls d'Europa i en la història d'una família incapaç de reconèixer els pecats del pare.á
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.