Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Periodistes indòmits reuneix deu biografies de significatius periodistes catalans, en una bona part exiliats després de la Guerra Civil. Es presenten, com a precedents, dos dels grans periodistes del segle XIX: Valentí Almirall i Enric Prat de la Riba. El gruix dedicat a l'exili ofereix l'aportació d'aquella generació que els anys trenta assumí el protagonisme cultural i la renovació del periodisme. Àdhuc, Josep Carner, del qual s'inclou com a primícia l'aportació periodística a Costa Rica els anys vint, i dels grans noms representatius del periodisme polític, revolucionari i cultural com Rovira i Virgili, Pere Foix, Lluís Capdevila i Pere Calders.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
ELS ESCRITS ON EL CATALÀ MÉS UNIVERSAL DEIXA ESCRITA LA SEVA CONSCIÈNCIA CÍVICA MÉS RELLEVANTLa vida i l'obra de Pau Casals són conegudes internacionalment per la categoria d'aquest català universal que esdevingué un dels músics més destacats del segle XX i alhora un dels personatges públics amb consciència cívica més rellevant. El llibre presenta, per primera vegada, els seus escrits, biografies o cartes que mostren la seva cara més lluitadora i solidària. L'historiador Josep M. Figueres ha cercat els textos, escrits i parlaments més rellevants per mostrar la trajectòria pública, social i musical del genial vendrellenc. Es presenta gairebé un centenar de textos de l'etapa madura de Casals dels anys vint fins a la seva mort, amb el gruix a l'exili. El seu fons, el seu llegat és ple de papers polítics on apareix la voluntat d'un demà millor de llibertat especialment, per la seva Catalunya, doblement perseguida, per demòcrata i per tenir una llengua i cultura diferent.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Josep Maria Figueres publica diversos estudis sobre Companys i també els informes inèdits de seguiment de la policia de l'any 1920 al 1924. L'autor, un dels més reconeguts estudiosos de Companys, ens apropa també a aspectes desconeguts de la figura del president de la Generalitat. Del revolucionari dels anys vint, crític amb la guerra del Marroc, empresonat en diverses ocasions, al Companys més popular, lluitador i, finalment, espiat i perseguit a la França de la Segona Guerra Mundial.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Veu de Catalunya és el diari català més important del segle XX, tant per la seva gran aportació cultural com per la transcendència dels esdeveniments polítics i socials que reflecteix. Aquesta obra incideix en la seva història des d'una perspectiva més periodística i cultural que no pas ideològica o política. La Veu és el gran diari cultural del catalanisme i, de vegades, l'únic a Barcelona, com succeí des de la desaparició de La Renaixensa, el 1905, fins a l'aparició de La Publicitat el 1922. El llibre recull també la relació amb el diari d'una vintena dels seus col·laboradors, directors i redactors, i aporta una documentació excepcional sobre la seva història. Des de l'escriptura fundacional, fins ara inèdita, als documents del dia a dia periodístic, polític i econòmic d'una publicació que, dirigida per Prat de la Riba, i a la seva mort per Cambó, va ser molt més que una tribuna del conservadorisme catòlic. Amb precisió i voluntat exhaustiva, s'aprofundeix en l'aportació cultural, de gran relleu per la categoria dels intel·lectuals que hi participaren -amb noms com Eugeni d'Ors, Josep Pla, Josep Carner i J. M. de Sagarra-, i en la dimensió de diari nacional que maldà pel reconeixement de la identitat catalana. La trajectòria de La Veu de Catalunya s'inicia en arrencar el segle, continua amb la consecució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i arriba als anys trenta com a finestra cosmopolita i refinada de diari modern, amb una opció política definida, sempre desenvolupada amb voluntat democràtica, catalanista i coherent amb el seu ideari.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L’historiador Josep M. Figueres fa un recorregut per la història de tres segles de persecució del periodisme català. L’obra compta amb un pròleg de Carles Puigdemont, «Periodisme i poder», que incideix en la ceguesa dels mecanismes de l’Estat per afrontar el que encara avui anomenen el «problema catalán». Resistència. Periodisme en català davant la persecució espanyola s’endinsa en dues concepcions oposades de fer periodisme al llarg dels darrers tres-cents anys. Un Madrid hegemònic, unitari i centralista, davant una Barcelona identitària i a la recerca de la llibertat en una trajectòria que comença amb la Dictadura de Primo de Rivera, recorre el franquisme i la Transició i arriba fins als nostres dies. Una història d’incompresió i conflicte, sovint tenyida per la repressió i fins i tot la violència, imprescindible per entendre per què no ens entenen.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.