Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Una crua reconstrucció literària de l'incest que va patir l'autora de mans del pare.Amb aquesta punyent novel·la autobiogràfica, Christine Angot reprèn un tema central en la seva vida i la seva literatura: l'incest, els abusos que va patir per part del seu pare, un home d'èxit membre del servei de traducció del Consell d'Europa, des de la preadolescència fins a la vida adulta, quan ja estava casada.Angot ha tractat la qüestió des de diversos punts de vista a L'Inceste, Una setmana de vacances i Un amour impossible. Ara, a El viatge per l'est, posa tot el focus en la filla, la víctima de l'abús. És des de la seva perspectiva que es narra la història, encara que potser caldria parlar de perspectives, ja que se succeeixen la visió de la nena, la de l'adolescent i la de la dona adulta.Aquesta és la història dels fets que marquen una vida, una història de solitud i silencis. És també, potser, la novel·la amb què Angot aconsegueix tancar per fi la ferida. El llibre s'ha convertit en un esdeveniment literari a França i ha estat guardonat amb els premis Médicis i Les Inrockuptibles del 2021.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A la fi dels anys 1950 Pierre i Rachel viuen una relació curta però intensa a Châteauroux. Pierre, erudit, nascut al si d’una família burgesa, fascina la Rachel, funcionària de la Seguretat social. No es planteja casar-s’hi però la deixa embarassada. La maternitat esdevé per a Rachel i Christine el pilar d’una vida feliç. Pierre visita la seva filla de tant en tant. Al cap d’uns anys Rachel s’adona que ell la viola. Es produeix un profund daltabaix. Un sentiment de culpabilitat va sulsint l’entesa entre mare i filla. Christine Angot es proposa aquí revelar una relació ben complexa que oscil·la entre l’amor incondicional a la mare i el ressentiment. Descriu sense concessions una guerra social amorosa i alhora la trajectòria d’una dona destruïda pel seu pecat original: la passió que va sentir per un home que finalment acaba demolint tots els punts de referència que a ella li servien de guia.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una desgarradora novela autobiográfica que narra el incesto sufrido como niña, adolescente y mujer adulta de manos del padre. Con esta desgarradora novela autobiográfica, Christine Angot regresa a un tema central en su vida y en su literatura: el incesto, los abusos que sufrió por parte de su padre, que abandonó a su madre antes de que ella naciera y reapareció en su vida cuando ella tenía trece años. Un hombre exitoso y poderoso era el director del servicio de traducción del Consejo de Europa que empezó a abusar de ella en cuanto la conoció. Los abusos continuaron en la adolescencia e incluso en la vida adulta, cuando ella ya estaba casada.Angot abordó el tema en 1999 en El incesto, pero la gran repercusión literaria y el aplauso unánime de crítica y público llegó con Una semana de vacaciones, que arranca una suerte de trilogía que cierra esta novela. Si Una semana de vacaciones se centraba en el padre y Un amor imposible, en la madre (ambas están publicadas también en esta colección), Viaje al este aborda de nuevo el tema poniendo todo el foco en la hija, en la víctima del abuso. La historia se narra desde su perspectiva, aunque tal vez sería más preciso hablar de perspectivas, puesto que se suceden la visión de la niña, de la adolescente y de la mujer adulta.Esta es la historia de unos hechos que marcan una vida, una historia de soledad y silencios. Es también, acaso, la novela con la que Christine Angot logra cerrar por fin la herida. El libro se ha convertido en un acontecimiento literario en Francia y ha sido galardonado con los premios Médicis y Les Inrockuptibles de 2021.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Estremecedor, valiente, en " Un amor imposible" se entrecruzan tres historias, tres vidas, tres personajes movidos por pasiones destructoras en lo que es, por encima de todo, el retrato de una madre. Christine Angot vuelve a dirigir la mirad
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Del cel estant. Els àngels no són blancs. No tenim el sentit de la gravidesa de les coses. Antics traumatitzats atrapats entre la infantesa i l'eternitat, no tenim la sensibilitat d'aquí baix. En general, quan ens veuen cel i terra, els humans es neguitegen. No els agraden els nostres llibres. Són massa freds. Els costa d'entendre el nostre humor. Així doncs, dedicaré aquest llibre als àngels i a Déu i voldria que cap mortal no l'obrís per equivocació. Not to be. Un home es troba en la darrera fase d'una malaltia mortal, postrat en un llit d'hospital. En cap moment no ha de deixar de pensar, situació que el portaria a la mort: ''Un buit en el meu cap tindria l'efecte d'una embòlia''. El seu pare, la seva mare, uns vells dels quals s'ocupava, el personal clínic es van rellevant, la fressa del món li arriba a través de la televisió i pels bocins de converses del passadís. Ell només pensa en la Muriel, la seva dona. Finalment arriba l'instant en què la vida i la mort es miren fit a fit, es desafien i s'entrelliguen, és l'instant en què s'acoblen l'obscè i el sublim.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La autora ha escrito esta breve novela como se saca una foto, sinrespirar, buscando la precisión, captando el instante. No tardamos endarnos cuenta al leerlo de que el texto posee en sí mismo el poder desuscitar sentimientos a los que la angustia no es ajena. Provoca elsobrecogimiento a través del cual reconocemos uno de los poderes de laliteratura: conferir a las palabras todo su poder explicativo yfigurativo. Es como si Angot levantara ese velo no para asustarnos, sinoa fin de que veamos y comprendamos.«Un texto asombroso, una experiencia de lectura extraordinaria. En elinstante de cerrar este breve volumen, tenemos la certeza de haber leídoun libro inmenso» (Sylvain Bourmeau, Libération).«Un texto poderoso, que lleva la prosa hasta los límites de lo que puedeser dicho» (Nelly Kaprièlian, Les Inrockuptibles).«La escritora explora a fondo la perversidad de su padre. Una historiaimplacable y alucinante... Un libro duro, metálico, que nos atrapa hastael final. Sin duda, el mejor que ha escrito hasta la fecha» (C. Ono-dit-Biot, Le Point).
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.