Alejo Carpentier

Allunyo Carpentier (Lausana, Suïssa, 1904 - París, França, 1980) va ser un escriptor cubà i francès que va influir notablement en la literatura llatinoamericana durant el seu període d'auge. La crítica el va considerar un dels escriptors fonamentals del segle xx en llengua espanyola, i un dels artífexs de la renovació literària llatinoamericana. Entre la seva obra destaquen El recurso del método, El siglo de las luces o Los pasos perdidos.

Carpentier també va ser periodista i musicòleg. El seu pare, Jorge Julián Carpentier, era un arquitecte d'origen francès i la seva mare, Lina Vamont, d'origen rus, va ser professora d'idiomes. El seu pare va ser a més cellista, deixeble de Pau Casals, i la seva àvia paterna havia estat pianista. La família es va mudar a l'Havana perquè el pare tenia interès per la cultura hispànica i ganes d'habitar en un país jove que li permetés escapar de la decadència europea.

Alejo va viure a França de 1928 fins a 1939. Influït pel moviment surrealista francès, el seu estil incorpora diverses dimensions de la imaginació per a recrear la realitat, elements que van contribuir a la seva formació i ús del «Real Meravellós». La seva obra literària va ser reconeguda amb diversos premis, entre ells el Premi Internacional Alfonso Reyes, el Cino del Duca i el Premi Cervantes (1978). Alejo Carpentier va fer costat a la revolució cubana i va ocupar diversos llocs polítics i culturals dins del règim castrista.