David Foster Wallace

David Foster Wallace (Ithaca, 1962 - Claremont, 2008) va ser un professor i escriptor estatunidenc,​ reconegut per la seva novel·la La broma infinita,​ considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les en llengua anglesa entre 1923 i 2006 i una de les més importants del segle XX.​ La seva novel·la pòstuma, El rei pàl·lid, va ser finalista del Premi Pulitzer. Altres de les seves obres són L'escombra del sistema, Extinció o He ballat (breument) la conga.

Va ser fill de James Donald Wallace i de Sally Foster Wallace, professors universitaris de Filosofia i Literatura respectivament. Va passar la seva infància i joventut primera a Champaign, Illinois. A la seva adolescència es va interessar pel tennis. Es va llicenciar en Anglès i Filosofia a la universitat privada Amherst College i es va especialitzar en Lògica Modal i Matemàtica.

El seu reconeixement i consagració com a escriptor va arribar amb la seva segona novel·la, La broma infinita, que es va publicar el 1996.​ A la novel·la, de més de mil pàgines i amb centenars de notes, està ambientada en un futur en el qual les grans corporacions patrocinen i donen nom als anys.

Al setembre de 2008 David Foster Wallace es va suïcidar a la seva casa de Califòrnia. Sofria depressió des de feia més de vint anys i va tenir problemes amb la medicació que prenia.