Joan Coromines

Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997), considerat el filòleg català més prestigiós des de Pompeu Fabra. Després de la Guerra Civil, s'exilia a Sud-amèrica i arriba a ser professor de la Universitat de Cuyo, Argentina. Més tard, esdevé professor de la Universitat de Chicago, on es queda més de vint anys, fins a jubilar-se el 1967. Aleshores, retorna definitivament a Catalunya i s'instal·la a Pineda de Mar.

Joan Coromines va ser un filòleg de talla internacional, sobretot arran de la publicació del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957, 4 vol.), que va ser el primer diccionari etimològic de la llengua castellana escrit amb un esperit científic. Posteriorment, va ser ampliat, convertint-se en el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991, 6 vol.), de referència mundial dins el camp de la filologia romànica. Part dels seus estudis de toponímia van ser publicats en els dos volums d’Estudis de toponímia catalana (1965-1970). Un any més tard publica Lleures i converses d’un filòleg (1971), un altre volum miscel·lani que fa créixer el prestigi del filòleg en la societat catalana. Finalment, en els tres volums d’Entre dos llenguatges (1976-1977) es recullen i posen a l'abast dels estudiosos una part important dels seus articles dispersos per revistes especialitzades. Tot i això, l'obra de referència del filòleg van ser els deu volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001, 10 vols.), que donava resposta, de manera global, a la filiació etimològica del català, i els vuit volums de l’Onomasticon Cataloniae (1989-1997, 8 vols.), que feia el mateix amb els noms de lloc de tots els Països Catalans.

El 1984 va ser guardonat pel govern català amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes pels seus estudis de la llengua catalana i la seva gran lluita contra la seva discriminació respecte a la llengua espanyola. El 1989 va ser, per la mateixa raó, guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, que va rebre de mans del llavors ministre de Cultura Jorge Semprún. Mai va acceptar ser membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Coromines tenia grans coneixements de català, espanyol, occità i basc, i va arribar a ser membre honorífic de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca.