Albert Camus

Albert Camus (1913 - 1960) va rebre el Premi Nobel de Literatura 1957 «per la seva important producció literària, que amb serietat i clarividència il·lumina els problemes de la consciència humana en els nostres temps».

Albert Camus va néixer a Algèria fill de pares francesos. Volia ser autor, i malgrat la seva educació empobrida, va tenir l'oportunitat d'estudiar a la universitat d'Algèria. Va escriure per al diari Alger Républicaine sobre la situació política al país. El diari va ser prohibit, i Camus es va traslladar a París, on posteriorment va treballar com a periodista i autor i al teatre. Es va casar amb Francine Faure i van tenir bessones, Catherine i Jean. Camus va morir als 46 anys en un accident d'automòbil.

El seu gran èxit va arribar amb la novel·la L'étranger, publicada el 1942. Es refereix a l'absurd de la vida, un tema que també tracta en altres llibres, incloent la seva obra filosòfica Le mythe de Sisyphe (El mite de Sísif). Camus també va treballar com a dramaturg i periodista. Degut a la seva amistat amb Jean-Paul Sartre, Camus va ser etiquetat com a existencialista, però va preferir no estar vinculat amb cap ideologia. La seva última novel·la, La Chute (La caiguda), es va publicar el 1956, i una autobiografia inacabada, Le Premier homme, The First Man, es va publicar pòstumament.