
Emilio Lledó
Emilio Lledó (Sevilla, 1927) és un filòsof espanyol format a Alemanya. Entre les seves publicacions més destacades es troben Filosofía y lenguaje, Lenguaje e historia, Identidad y amistad, Días y libros, Elogio de la infelicidad o La memoria del Logos.
Lledó va estudiar Filosofia i Filologia clàssica en les universitats de Madrid i de Heidelberg. De 1956 a 1962 va ser docent en aquesta universitat alemanya. Els seus mestres més destacats van ser Hans-Georg Gadamer, Karl Löwith i Otto Regenbogen. Ha estat catedràtic d'Institut a Valladolid, i catedràtic d'Història de la filosofia en les universitats de La Llacuna, Barcelona i la UNED de Madrid.
El 1988 va ser nomenat fellow del Wissenschaftskolleg (Institute for Advanced Study) de Berlín, i el 1990 se li va concedir el Premi Alexander von Humboldt de la República Federal Alemanya. El 1992 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura (Assaig), i des de 1994 és membre de la Reial Acadèmia Espanyola. El 2014 va ser guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i, el 2015, amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
LLIBRES RECOMANATS DE EMILIO LLEDÓ

Fidelidad A Grecia
Lledó, Emilio
TOTS ELS LLIBRES DEEMILIO LLEDÓ

El epicureísmo
Lledó, Emilio

Necesidad de la literatura
Lledó, Emilio

Memoria del logos, La
Lledó, Emilio

Sobre la educación
Lledó, Emilio

Fidelidad A Grecia
Lledó, Emilio

Memoria de la ética
Lledó, Emilio

Identidad y amistad
Lledó, Emilio

Elogio de la infelicidad
Lledó, Emilio

Días y libros
Lledó, Emilio

La memoria del Logos
Lledó, Emilio

Imágenes y palabras
Lledó, Emilio