Jack London

Jack London (1876-1916), pseudònim de John Griffith Chaney, és un dels grans escriptors estatunidencs dels principis del segle XX. El seu món s'inspira en una interpretació molt subjectiva de la filosofia de Nietzsche i es construeix a partir del principi de lluita per la supervivència. Nascut a San Francisco, va anar essencialment un nen autodidacta que llegia amb avidesa els fons de la biblioteca pública. Amb disset anys es va embarcar en la seva primera goleta, rumb al Japó, la seva primera gran travessia en alta mar. Després de diverses experiències com a mariner i vagabund -raó per la qual també va ser empresonat-, London va acudir a la Oakland High School i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, que va haver d'abandonar per problemes econòmics. Intrèpid il·lustrat, ell, com molts, va sofrir la febre de l'or fins que, finalment, es va dedicar a l'escriptura. D'entre la seva obra, sovint nodrida de les seves pròpies aventures, cal destacar La crida del salvatge (1903), El llop de mar (1904), Ullal blanc (1906) i Martin Eden (1909).