Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE LOLITA BOSCH
Cada vida compta. Cada conte és vida.Soc la Josepha. Vaig néixer al Camerun. Vaig créixer en un poble en una família sense problemes econòmics i vaig poder estudiar. Sempre vaig voler ser mestra i treballar al meu poble. Allà em vaig casar amb un amic de la família que sempre va estar enamorat de mi. De vegades, però, l'amor es transforma i deixa de ser amor. Al meu cap vaig repetir durant molt de temps que si ell s'enfadava amb mi era perquè jo li feia perdre la paciència. Em vaig sentir culpable durant molt de temps, però un dia em vaig despertar i em vaig adonar que quan algú et fa mal això no és amor. Vaig decidir escapar dels crits i els cops, el meu oncle em va ajudar. Somiava viatjar a un lloc on no sentís por en tancar els ulls... i vaig començar el meu viatge.Un projecte amb col·laboració amb Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cada vida cuenta. Cada cuento es vida.¿Habéis oído hablar del Camerún? Es un país africano repleto de animales que viven en libertad: jirafas, hipopótamos, guepardos, búfalos, leones, gorilas, chimpancés, elefantes como Josepha, ñus y bongos. ¿Os imagináis? un país donde los animales corren libremente y las elefantas pueden ser maestras de escuela...Cuentos a la deriva cuenta las historias de aquellas personas que una vez se cruzaron con Open Arms en medio del mar. Por todas esas personas y para que esas historias no se repitan debemos contarlas e intentar hacer de este mundo un lugar un poco más justo para todos sus habitantes. Un proyecto solidario de La Galera con Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
M té 16 anys, és un bon estudiant i un bon company d'institut, té algun amic i compta amb la simpatia i l'amistat de l'entrenador de l'equip de bàsquet, de tota manera no és capaç d'explicar a ningú el que passa a casa seva. Solament pensa a poder començar a treballar ben aviat per treure la mare i la germana d'aquell infern. El comportament del pare impedeix que les persones del seu voltant creixin, es facin lliures, siguin responsables: destrueix. Aniquila, literalment.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una Barcelona de secrets i de silencis: la ciutat que va decidir viure a les palpentes L'espoli del romànic de les esglésies del Pirineu, un amor apassionat al peu del Tibidabo o el misteri d'un extraordinari falsificador d'art formen aquesta novel·la ambientada en una Barcelona que, a finals del segle XIX, es va convertir en una metròpoli europea gràcies a les fortunes acumulades amb l'esclavisme per alguns dels seus ciutadans més il·lustres. És a dir ciutat finançada amb una part d'aquells diners perversos.La història fascinant i alhora tràgica de la meravellosa col·lecció d'art d'en Catarineu, amb més de quatre mil peces reunides amb passió durant anys, i la seva desaparició, està profundament lligada a aquesta ciutat que calla d'on ve, a les ferides de la Guerra Civil i als tripijocs econòmics del franquisme. I demostra que, encara avui, la classe alta mai no perd del tot.«Com s'ha atrevit, la Lolita, a escriure una cosa com aquesta de la seva família? Responc: perquè no parlo de la meva família, sinó del meu país», llegim a la novel·la. Amb una extraordinària força narrativa, una gran tendresa en el retrat dels personatges i una enorme valentia, Lolita Bosch revela a La veritat no està escrita el nostre passat més vergonyós i remou la consciència d'una Barcelona on encara avui la memòria històrica ens sembla una impertinència.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En acabar la guerra civil els republicans van patir molt. Alguns van poder exiliar-se, altres no van tenir tanta sort...però en Manel i en Pere són massa joves per entendre-ho, i la seva amistat passa pel damunt dels ideals polítics de les seves famílies enfrontades. Encara que els seus pares no els deixen, ells es veuen cada dia per anar a banyar-se al riu o a jugar a dames al paller de Can Font. Només hi ha una cosa que els pot separar: un accident. I uns documents secrets que cap dels dos no sap que existeixen i que amaga la família d'en Manel. Perquè en Julià, el pare d'en Pere, els vol recuperar costi el que costi...á
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cada vida compta. Cada conte és vida.Soc la Josepha. Vaig néixer al Camerun. Vaig créixer en un poble en una família sense problemes econòmics i vaig poder estudiar. Sempre vaig voler ser mestra i treballar al meu poble. Allà em vaig casar amb un amic de la família que sempre va estar enamorat de mi. De vegades, però, l'amor es transforma i deixa de ser amor. Al meu cap vaig repetir durant molt de temps que si ell s'enfadava amb mi era perquè jo li feia perdre la paciència. Em vaig sentir culpable durant molt de temps, però un dia em vaig despertar i em vaig adonar que quan algú et fa mal això no és amor. Vaig decidir escapar dels crits i els cops, el meu oncle em va ajudar. Somiava viatjar a un lloc on no sentís por en tancar els ulls... i vaig començar el meu viatge.Un projecte amb col·laboració amb Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un llibre tendre i delicat com un jardí «El dia que va morir la meva àvia vaig escriure que el seu jardí era un jardí parlat. L'havia estat fent amb la paciència infinita dels novel·listes que s'enfronten a grans reptes, al llarg de cinquanta anys. Cada planta, cada arbre, cada flor, cada enfiladissa tenia una veu pròpia i una explicació, i juntes conformaven un món carregat de sentit».Lolita Bosch signa un dels seus textos més personals. Un llibre com un jardí, habitat per cireres, pomes, peres, taronges, nespres, raïm, llorer, menta, romaní, geranis, lliris i gira-sols. Un jardí també de records. D'amor i de tristor. De vida i de mort. D'enyor. Un retrat, per damunt de tot, d'una dona forta i lluminosa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Sovint els canvis els han precipitat persones a les que no les hi ha importat ser reconegudes pel seu nom sinó pels seus actes. Homes i dones que han dedicat la seva vida a fer del món un lloc més just, més habitable, més ample i bell. Persones valentes i obstinades que s'han enfrontat a les societats del seu moment, espurnes que han provocat bells incendis, grans de sorra capaços d'aturar els engranatges de la injustícia. Gent que ha canviat el món. De nord a sud, d'est a oest, fa cent anys o ara mateix, l'esperança és a tot arreu. Només cal saber mirar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui, a Mèxic, han desaparegut 23 persones. Sí, en ple segle XXI, cada dia 23 joves són segrestats a causa del narcotràfic. Un d'aquests desapareguts és en Roy Rivera. Una matinada de gener uns homes vestits amb uniforme de policia se'l van endur de casa, on dormia amb la mare i el germà petit. «Quin dels dos és el gran?», van preguntar. La mare va suplicar que se l'enduguessin a ella, que no fessin mal als seus fills, que encara eren joves, que tenien esperança, amics, amors, una vida per viure. Però en Roy els va dir: «Agafeu-me a mi. Jo soc el germà gran». Lolita Bosch se centra en un cas real per denunciar una qüestió absolutament actual: els desapareguts a Mèxic i la lluita de les famílies per recuperar-los.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El pobre fantasma Anselm era molt desgraciat, ja que no era un fantasma valent com els que surten als contes, sinó tan poruc que tot l'espantava. I era tan tímid que no tenia cap amic, i estava fart de viure sol. Un matí va decidir sortir al carrer per mirar de conèixer algun nen o nena. Però les criatures, en veure'l, fugien esperitades. De sobte, però, es va adonar que una fantasma fosca el seguia a tot arreu. De primer, el pobre fantasma Anselm es va espantar molt, però finalment es va decidir a parlar amb aquella fantasma tan estranya. I va tenir una bona sorpresa!
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Jon tiene cuatro años y ya sabe ir solito al lavabo. Pero no creáis: ¡aprender fue toda una aventura!
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s?ha de preparar, i que ens ha fet mossegar-nos la llengua més d?un cop per mantenir-nos sans i estalvis. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ensparalitza. Tenim por d?allò que realment hauríem detémer? I, en canvi, tenim por de coses que no ens haurien d?atemorir? Reconèixer les pors (socials i íntimes) ens demostra que som capaços, si ens ho proposem,de rebel·lar-nos-hi. Fallar és impossible. Després de l?èxit contundent de la novel·la La ràbia (Amsterdam, 2016), en què aborda la problemàtica del bullying,l?escriptora i activista per la pau Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ens presenta un al·legat contundent per entendre que hem de deslliurar-nos de totes les formes que adopta una de les emocions que més ens paralitzen: la por. Urgent i alliberador, Que no ens guanyila por ens incita a rebel·lar nos íntimament, socialment i globalment contra aquest ferment de tantes injustícies i al servei sempre del poder i el mercat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La família del meu pare és un retrat familiar de la mà d'una de les autores més reconegudes del nostre panorama actual, Lolita Bosch. En un clar homenatge al pare absent, la novel·la reconstrueix la història d'una ciutat canviant, cosmopolita i oberta al mar i al món, i n'explica els moments clau. Alhora, l'autora fa un exercici literari impecable novel·lant la seva pròpia vida i la dels seus avantpassats. De fil argumental hi trobem les vides dels cinc Ròmul Bosch, els pilars de la seva família, des del primer, que fou alcalde de Barcelona el 1905, just després del mític Rius i Taulet, i responsable de la construcció de l'actual Moll de la Fusta, fins al moment just en què l'últim Ròmul Bosch, ja a les acaballes del segle XX, aprèn a dir la paraula pare.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Gent que ens hauria d?haver educat, però no coneixemprou bé. Sovint, els canvis els han precipitat persones a les quals no els ha importat ser reconegudes pelseu nom, sinó pels seus actes. Dones i homes que handedicat la seva vida a fer del món un lloc més just,més habitable, més ample i bell. Persones valentes iobstinades que s?han enfrontat a les societats del seu moment, espurnes que han provocat bells incendis,grans de sorra capaços d?aturar els engranatges de lainjustícia. Gent que ha canviat el món. De nord a sud, d?est a oest, fa cent anys o ara mateix, l?esperança és a tot arreu. Només cal saber mirar. Lolita Bosch i Oriol Malet han unit els seus talents per presentar-nos 29 vides que han donat un nou significat a conceptes com la justícia, l?art, la pau, la dignitat dels pobles, els drets de les dones la igualtat entre ètnies... Així, paraula rere paraula, pinzellada rerepinzellada, aquest llibre constitueix un homenatge atotes aquelles vides que han alimentat el foc de l?esperança.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cada vida cuenta. Cada cuento es vida.¿Habéis oído hablar del Camerún? Es un país africano repleto de animales que viven en libertad: jirafas, hipopótamos, guepardos, búfalos, leones, gorilas, chimpancés, elefantes como Josepha, ñus y bongos. ¿Os imagináis? un país donde los animales corren libremente y las elefantas pueden ser maestras de escuela...Cuentos a la deriva cuenta las historias de aquellas personas que una vez se cruzaron con Open Arms en medio del mar. Por todas esas personas y para que esas historias no se repitan debemos contarlas e intentar hacer de este mundo un lugar un poco más justo para todos sus habitantes. Un proyecto solidario de La Galera con Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¡Este perro tiene unas habilidades muy especiales! Cada noche, sin que sus dueños se enteren, se dedica a trabajar el huerto: arranca las malas hierbas, cuida de los tomates..., pero cuando llega el día, está muy cansado. ¿Cómo se las apañará?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lolita Bosch reconstruye la historia de la familia de su padre a partir de sus recuerdos. La familia de mi padre es un recorrido por la geografía sentimental de Barcelona, una ciudad en la que se tejen los secretos de una familia influyente. Y, por encima de todo, es la reconstrucción de los orígenes de su autora y un homenaje a su padre que empieza con el recuerdo de su muerte. A partir de aquí, Lolita Bosch reconstruye el árbol genealógico de la familia de su padre con documentos, testimonios y ficciones. Hasta llegar al momento exacto en el que el último Rómulo de una saga de cinco aprende a decir la palabra «papá». Pero este libro empieza antes: con el primer Rómulo, el tatarabuelo de la autora, que fue soldado voluntario en Cuba y alcalde de Barcelona. Y se detiene en su bisabuelo, dueño de una colección de arte memorable y amante apasionado, y también en su abuelo: un hombre con un ojo de cada color que en ocasiones olvidaba el nombre de sus nietas. Todo para llegar a su padre y a su hermano: los últimos Rómulo de una familia narrada. Y para, finalmente, acompañarlo de la mano hasta la muerte y despedirse de él.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este libro es una evocación de lo que fue y una búsqueda de lo que se es a partir de la contemplación de un rostro ù«un pedazo de tierra fragmentado en tres añicos»ù del que en realidad no se sabe más que lo que produce en quien lo mira. Una simple imagen detrás de la cual no sabemos qué hay, un indicador de algo que sabemos qué es: eso es el rostro.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
30 anys són els que ha necessitat l'autora per poderverbalitzar que des dels catorze fins als disset anys va ser víctima de bulling a l'institut. Ara és escriptora i periodista reconeguda, mare, treballa per lapau i li agrada la vida. Per. el camí fins arribar aquí ha estat ple d'humiliació, indiferència i menyspreu. Un llibre de lectura obligat.ria que es llegeix amb el cor encongit, on la Lolita aconsegueix que visquem el que li va tocar viure a ella.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Esta Pequeña historia explica a todos los públicos la vida y la obra de la pintora mexicana más universal: Frida Kahlo. Una vida marcada por el sufrimiento físico, el idealismo social y político y una manera colorista y sumamente expresiva de entender el arte. Una de las figuras más atractivas y queridas del arte del siglo XX.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Jon té quatre anys i ja sap anar tot sol al lavabo. Però no us penseu: aprendre'n va ser tota una aventura!Un conte amb lletra lligada per als petits lectors.Històries de continguts senzills, amb un llenguatge accessible, que han de permetre la consolidació de l'hàbit de la lectura en solitari.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest gos té unes habilitats molt especials! Cada nit, sense que els amos se n'assabenten, es dedica a treballar l'hort: arranca les males herbes, té cura de les tomaqueres..., però quan arriba el dia, està molt cansat. Com s'ho farà?
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Me llamo Max, tengo catorce años y tengo más miedo que el resto de los niños. Porque a veces me pasan por la cabeza unas cosas muy extrañas que no sé qué son, de dónde vienen ni para qué sirven. Si es que sirven para algo. Y entonces tengo la sensación de que los otros se dan cuenta de que no soy como ellos y por eso me tienen miedo.»Así comienza el relato de Max. Un relato duro y sincero. Con la honestidad del que se sabe diferente. Con la crueldad de quien es consciente que no encaja. Con las peculiaridades de quien se reconoce enfermo. La novela ganadora del premio de literatura infantil y juvenil Cifre de Colonya, de Mallorca, es un ejercicio maduro y arriesgado que atrapa al lector, lo coge de la mano y lo acompaña por una vivencia especial: lo sitúa dentro de la cabeza de un chico con un trastorno psiquátrico, le hace ver a través de sus ojos y le hace vivir sus sentimientos. Y no cierra nunca la puerta a la esperanza.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El miedo es un termómetro esencial que compartimos las personas de todas las culturas, géneros y edades del mundo, una especie de radar que avisa a nuestro cuerpo cuando debe prepararse, y que ha hecho que nos mordiéramos la lengua en más de una ocasión para mantenernos a salvo. Pero cuando no sabemos qué hacer y está a punto de vencernos, es también un amplificador que va en nuestra contra y hace que no nos enfrentemos,precisamente, a lo que nos paraliza. ¿Le tenemos miedo a lo que realmente tendríamos que temer? Y, en cambio, ¿le tenemos miedo a cosas que no nos tendrían que atemorizar? Reconocer los miedos (sociales e íntimos) nos demuestra que somos capaces, si nos lo proponemos, de rebelarnos. Fallar es imposible. Después deléxito contundente de la novela La rabia, en la que aborda la problemática del bullying, la escritora y activista por la paz Lolita Bosch (Barcelona, 1970) nospresenta un alegato contundente para entender que debemos liberarnos de todas las formas que adopta una delas emociones que más nos paralizan: el miedo. Urgente y liberador, Que no nos gane el miedo nos incita arebelarnos íntimamente, socialmente y globalmente contra este fermento de tantas injusticias y al servicio siempre del poder y el mercado.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada. Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda, és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctimade bullying. La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, peròalleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltavai la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui. Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria. «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt altaque duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia ésuna forma estranya d’esperança.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.