Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) va ser un poeta, novel·lista, assagista i periodista català. Els seus escrits es caracteritzen per la ironia i per una visió crítica i demolidora de la realitat social. Entre la seva extensa obra destaquen El pianista, Galíndez o Jo vaig matar a Kennedy. La seva sèrie de novel·la negra protagonitzada pel detectiu Pepe Carvalho el va convertir en un fenomen narratiu transfronterer amb títols com La rosa d'Alexandria o Els ocells de Bangkok. En totes les novel·les de la sèrie Carvalho hi ha alguna referència gastronòmica,​ amb algunes receptes inoblidables.

Es va convertir en referent del periodisme d'orientació d'esquerres i va escriure columnes setmanals a El País, Interviú i al diari Avui. També va ser autor de Flor de nit, un musical de Dagoll Dagom estrenat el 1992, creat amb Albert Guinovart i Joan Lluís Bozzo, que retratava la Barcelona anarquista i cabaretera del Paral·lel a inicis del segle XX.

Guanyador, entre altres guardons, del Premi Nacional de Narrativa, del Premi de la Crítica, del Premi Nacional de les Lletres i del Premi Planeta, a tota la seva obra hi ha un vincle comú: la recuperació de la memòria a través de la crònica social. Fos quin fos el gènere que tractés, l'objectiu de Vázquez Montalbán era qüestionar el desordre del món.

Montalbán es va criar en la Plaça del Pedró, en el barri del Raval de Barcelona, fill únic d'una modista de Barcelona, Rosa Montalbán Pérez, i d'un militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Evaristo Vázquez Touron, de San Juan de Mulos, Lugo. No va conèixer al seu pare fins als 5 anys, quan aquest va poder sortir de la presó. Ell mateix va militar més tard en aquest partit després de passar primer pel Front d'Alliberament Popular.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va conèixer a la seva futura esposa, la historiadora Anna Sallés, i a l'Escola de Periodisme de Barcelona. Al desembre de 1961 es van casar i en 1962 un Consell de Guerra el va condemnar a ell a tres anys de presó i a sis mesos a la seva esposa, al costat de dos estudiants més, per participar en una vaga en suport dels miners d'Astúries. Surt de la presó als 18 mesos gràcies a un indult. S'inicia com a poeta en 1963 i és triat com un dels polèmics nou novíssims de Castellet. En 1968 va ser inclòs en l'Antologia de la nova poesia espanyola. Vázquez Montalbán va morir als 64 anys, a causa d'una aturada cardíaca, a l'aeroport de Bangkok.