Pablo Neruda

Pablo Neruda (1904 – 1973), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971 «per una poesia que amb l'acció d'una força elemental dona vida al destí i els somnis d'un continent».

Va ser membre de la Modern Language Association, l'Acadèmia de les Arts de l'RDA, l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Entre els seus múltiples reconeixements, destaca el doctorat honoris causa per la Universitat d'Oxford.

Les seves obres més destacades son Crepusculario, Veinte poemas de amor y una canción desesperada, Residencia en la tierra, España en el corazón, Canto General, Estravagario, Arte de pájaros i Fulgor y muerte de Joaquín Murieta.

L'escriptor Gabriel García Márquez es va referir a ell com «el més gran poeta del segle XX en qualsevol idioma»​ i el crític literari Harold Bloom va assenyalar: «Cap poeta de l'hemisferi occidental del nostre segle admet comparació amb ell»,4​ qui ho considera un dels vint-i-sis autors centrals del cànon de la literatura occidental de tots els temps.