Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Rubén Darío (Metapa, Nicaragua, 1867 - León, Nicaragua, 1916), poeta que va jugar un paper decisiu en el moviment literari hispanoamericà del Modernisme. És considerat un dels poetes en llengua espanyola més importants de finals del segle XIX i principis del XX. El seu nom complet era Félix Rubén García Sarmiento. Va escriure les seves primeres poesies a deu anys, publicant el seu sonet Una lágrima al Diari El Termòmetre als dotze. El 1882 va viatjar a El Salvador, on va conèixer Francisco Gavidia, el poeta més destacat del país, que va influir notablement en el seu sentit de la mètrica i la rima. De tornada a Nicaragua va escriure Alegorías i la novel·la Emelina amb Eduardo Poirier, a més de diversos contes, i va dirigir la nova publicació de Managua: El Imparcial . El 1886 va viatjar a Santiago de Xile, on va publicar el seu primer gran títol, Azul… (1888). A partir de la seva publicació, escriptors com Valle-Inclán, Machado o Lugones el van reconèixer com el creador i instaurador d'una nova època a la poesia en llengua espanyola: el modernisme.
A París va entrar en contacte amb els poetes parnassians i simbolistes. Així, va crear una poesia elevada i refinada amb molts elements decoratius i ressonàncies musicals. En són exemples Cantos de vida y esperanza (1905) i El canto errante (1907), el seu llibre més universal. Altres obres destacades de l'autor són Prosas profanas, Canto ...
