Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
 (1).png?sw=770 "La novel·la que tothom recomana aquest Nadal")
 (1).png?sw=770 "La novel·la que tothom recomana aquest Nadal")
El doblec
Recull-ho a la botiga en 2 hores
Tria una botiga
Compra segura
Entrega en 1-2 dies laborables
Registra't i gaudeix de descomptes en cada compra
Enviament gratuït a partir de 19 €
Especial Nadal: s'accepten devolucions fins al 18 de gener
Productes de robòtica: no s'accepten devolucions a la botiga. Contacta amb atenció al client
Descripció
Adrià Pujol Cruells ha traduït La doublure de Raymond Roussel. Si l’original es construeix amb més de 5.000 alexandrins apariats, la versió catalana ho fa a partir de decasíl·labs, apariats també, tot concentrant-se en el contingut i ritme originals. La decisió respon a criteris d’adaptació i a la voluntat de produir el mateix efecte entre els lectors en català.
A primer cop d’ull, l’interès d’El doblec no rau en la seva trama, que es redueix a ben poca cosa. Gaspard Lenoir és un actor de segona, un “doble” amb la roba ratada i els “doblecs” esfilagarsats. Té una xicota, la Roberta, amb la qual fugirà al carnaval de Niça. Però tot això acabarà malament, i Roberta el deixarà i ell acabarà d’actor de segona categoria en un teatre itinerant a la fira de Neuilly. En segon lloc, l’interès tampoc es troba en la qualitat de l’aspecte més evident de l’escriptura: l’alexandrí. Si no s’hi treballa gaire el vers (absència de cesura a l’hemistiqui, encavalcaments sistemàtics), i si bé el conjunt apareix com un notabilíssim tour de force, en definitiva fa la impressió d’una prosa tallada amb xerrac, de manera forçada, en dodecasíl·labs. Les repeticions abunden, el vers s’enganxa de vegades, sembla que ens trobem en la ment d’un quasi dement.
El doblec és una obra única, deliberadament obsessiva, precursora en molts aspectes de les escriptures més radicals del segle xx. Sembla haver sorgit del poeta com un feix de llum, sense esforç, i l’acumulació de detalls i de fets conforma una cascada i alhora una caiguda, la del protagonista cap a l’infern. El resultat és que l’energia del text sembla no tenir límit. El llegim d’una tirada o a batzegades, abraçant la vitalitat del seu estil i la gosadia formal que força, finalment, que dirigeix, concretament, la vida del protagonista i alhora n’encomana l’estat interior, atribolat i crepuscular. Hi ha el convit a deixar-se portar i molts motius per meditar. Elèctric, detallista, pietós, El doblec ens obre les portes a una literatura exuberant, salvatge, barroca.
Raymond Roussel (París, 1877–Palerm, 1933) va ser poeta, novel·lista, dramaturg, músic i jugador d’escacs. La seva obra inclassificable va entusiasmar els textualistes, els surrealistes, els patafísics i els membres del grup OuLiPo. Autor, entre d’altres, d’Impressions d’Afrique (1910), Locus solus (1914) o Comment j’ai écrit certains de mes livres (1935), LaBreu va publicar Noves impressions d’Àfrica l’any 2014, amb traducció de Jordi Vintró, mereixedora del Premi Ciutat de Barcelona de Traducció. Ara amb El doblec presenta en català una obra extravagant, complexa i mistèrica. Roussel va ser, és i serà un enigma.
A primer cop d’ull, l’interès d’El doblec no rau en la seva trama, que es redueix a ben poca cosa. Gaspard Lenoir és un actor de segona, un “doble” amb la roba ratada i els “doblecs” esfilagarsats. Té una xicota, la Roberta, amb la qual fugirà al carnaval de Niça. Però tot això acabarà malament, i Roberta el deixarà i ell acabarà d’actor de segona categoria en un teatre itinerant a la fira de Neuilly. En segon lloc, l’interès tampoc es troba en la qualitat de l’aspecte més evident de l’escriptura: l’alexandrí. Si no s’hi treballa gaire el vers (absència de cesura a l’hemistiqui, encavalcaments sistemàtics), i si bé el conjunt apareix com un notabilíssim tour de force, en definitiva fa la impressió d’una prosa tallada amb xerrac, de manera forçada, en dodecasíl·labs. Les repeticions abunden, el vers s’enganxa de vegades, sembla que ens trobem en la ment d’un quasi dement.
El doblec és una obra única, deliberadament obsessiva, precursora en molts aspectes de les escriptures més radicals del segle xx. Sembla haver sorgit del poeta com un feix de llum, sense esforç, i l’acumulació de detalls i de fets conforma una cascada i alhora una caiguda, la del protagonista cap a l’infern. El resultat és que l’energia del text sembla no tenir límit. El llegim d’una tirada o a batzegades, abraçant la vitalitat del seu estil i la gosadia formal que força, finalment, que dirigeix, concretament, la vida del protagonista i alhora n’encomana l’estat interior, atribolat i crepuscular. Hi ha el convit a deixar-se portar i molts motius per meditar. Elèctric, detallista, pietós, El doblec ens obre les portes a una literatura exuberant, salvatge, barroca.
Raymond Roussel (París, 1877–Palerm, 1933) va ser poeta, novel·lista, dramaturg, músic i jugador d’escacs. La seva obra inclassificable va entusiasmar els textualistes, els surrealistes, els patafísics i els membres del grup OuLiPo. Autor, entre d’altres, d’Impressions d’Afrique (1910), Locus solus (1914) o Comment j’ai écrit certains de mes livres (1935), LaBreu va publicar Noves impressions d’Àfrica l’any 2014, amb traducció de Jordi Vintró, mereixedora del Premi Ciutat de Barcelona de Traducció. Ara amb El doblec presenta en català una obra extravagant, complexa i mistèrica. Roussel va ser, és i serà un enigma.
Fitxa tècnica - El doblec
Tipus de producte:
Llibre
Pàgines/Fulls:
508
Any d'edició:
2024
Idioma:
Català
Tipus de tapa:
Tova
EAN:
9788412829167
Referència Abacus:
1524875.97
Editorial:
Labreu
Productes relacionats Roussel, Raymond
Locus Solus
Has afegit la quantitat màxima disponible.
5% descompte
Comprovar disponibilitat de Click&Collect
Indica la teva localitat per trobar la teva botiga més propera