Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Julio Cortázar (1914 - 1984) fou un novel·lista, narrador i traductor argentí.
Tot i que ell no se'n considerava, se'l classifica com surrealista. Les novel·les de Cortázar més exitoses, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més narrativa, que és una de les obres amb què, explica l'autor, va començar a deixar l'esteticisme de la seva primera etapa), i especialment, 62, Modelo para armar, a partir d'un capítol de Rayuela, van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu «Ulisses», com hi ha hagut altres trencaments en literatura, la seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flaixos que conformen un micro-univers que enganxa el lector -espectador o actiu, segons el seu diàleg amb l'autor-. Un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no «enganxa». Un lector que, a més, interactua amb la seva obra en la mesura que ho desitgi.
Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la en 10 pàgines (però considera el conte com una estructura tancada, al contrari que la novela), en l'etapa que ell anomenà posteriorment «estètica». Les seves incursions en altres formats - La vuelta al dia en 80 mundos, Un tal Lucas, Último round, per exemple-, són altres propos ...
Tot i que ell no se'n considerava, se'l classifica com surrealista. Les novel·les de Cortázar més exitoses, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més narrativa, que és una de les obres amb què, explica l'autor, va començar a deixar l'esteticisme de la seva primera etapa), i especialment, 62, Modelo para armar, a partir d'un capítol de Rayuela, van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu «Ulisses», com hi ha hagut altres trencaments en literatura, la seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flaixos que conformen un micro-univers que enganxa el lector -espectador o actiu, segons el seu diàleg amb l'autor-. Un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no «enganxa». Un lector que, a més, interactua amb la seva obra en la mesura que ho desitgi.
Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la en 10 pàgines (però considera el conte com una estructura tancada, al contrari que la novela), en l'etapa que ell anomenà posteriorment «estètica». Les seves incursions en altres formats - La vuelta al dia en 80 mundos, Un tal Lucas, Último round, per exemple-, són altres propos ...
