Top vendes no ficció en català

Premi Josep Pla 2026

Una immersió lúcida i esperançadora en la força que ens manté dempeus quan tot sembla perdut.

Què fa que alguns éssers humans s’aixequin cada vegada que cauen mentre que d’altres s’enfonsen en el desencís? On neix aquesta força misteriosa que, malgrat tot, ens empeny endavant? En aquest assaig brillant i lúcid, Francesc Torralba dissecciona la natura íntima de l’esperança i la seva batalla constant contra el desànim.

A partir de la filosofia, la literatura i l’experiència humana, Torralba explora els mecanismes que sostenen l’esperit quan tot sembla perdut. Amb una prosa clara i fonda, mostra com es construeixen horitzons, com reneix el sentit i per què necessitem, més que mai, aquesta confiança indestructible que ens manté dempeus malgrat tot.

Anatomia de l’esperança és un mapa imprescindible per orientar-se en temps d’incertesa i un elogi de la virtut que ens permet continuar creient en el futur.

El 2024 la vida d’una dona comuna va canviar per sempre. I el que ella va fer a continuació va canviar el món. Gisèle Pelicot va commocionar milions de persones amb el seu coratge i dignitat en renunciar al dret a l’anonimat en el judici contra el seu marit i els cinquanta homes acusats de violar-la. Quan els acusats van ser declarats culpables, la Gisèle s’havia convertit en una icona mundial contra la violència sexual, i havia impulsat un moviment que va desencadenar protestes i manifestacions arreu del món. La seva proclama s’ha convertit en un lema universal: la vergonya ha de canviar de bàndol. Alhora, ha obert un nou debat sobre el consentiment en una de les derivades més complexes: la submissió química. Ara, per primera vegada, aquesta dona considerada per Time i The Independent una de les persones més influents de l’actualitat, alça la veu i agafa les regnes del seu destí. A Un himne a la vida narra en primera persona la seva història amb l’objectiu d’oferir consol i esperança.

IL·LUSTRACIONS DE MORAD ABSELAM TOTA LA INFORMACIÓ QUE NECESSITES PER PLANIFICAR I TREURE EL MÀXIM PARTIT D'AQUEST ESDEVENIMENT ÚNIC! El 12 d'agost de 2026, el dia es farà nit quan la silueta de la Lluna oculti del tot el disc del Sol. Aquell vespre, en moltes regions del nostre país podrem experimentar un eclipsi solar total, un dels espectacles més fascinants de la natura. * És un esdeveniment únic i més val estar preparat! * Què és un eclipsi de Sol i per què succeeix? * Com es desenvoluparà i en quins detalls ens haurem de fixar? * En quins llocs serà total o parcial, i quins en seran els horaris? * Què caldrà tenir en compte per triar l'indret d'observació? * Quines són les mesures de protecció per veure'l de manera segura? * Què cal esperar pel que fa a la mobilitat i com arranjar els desplaçaments? * Com gaudirem de l'eclipsi de manera responsable amb l'entorn natural? * Com podrem fotografiar el fenomen? EN AQUESTA GUIA HI TROBARÀS TOTA LA INFORMACIÓ QUE NECESSITES PER PLANIFICAR I TREURE EL MÀXIM PARTIT DE L'ECLIPSI DEL SEGLE.

«Va ser en l'instant en què l'orquestra s'estava preparant per interpretar Jurons, jurons par nos dangers [...] que la història de Barcelona i la història del terrorisme internacional van canviar per sempre més. De la cinquena planta va caure una bomba orsini que va esclatar entre les butaques 27 i 28 de la fila 13, el segon artefacte va anar a parar a les faldes d'una espectadora, el cos de la qual ja restava inert pels efectes de la metralla». Un home, Santiago Salvador, un ideal, l'anarquisme, i un context de tensió social que encendrien la metxa de la futura Rosa de Foc i convertirien Barcelona en «la ciutat de les bombes». A partir d'aquest precís instant, naixeria el terrorisme modern indiscriminat i s'obriria un nou capítol en la història urbana mundial: el dels atemptats contra grups de persones no escollides individualment, amb l'objectiu de provocar soroll a la premsa de masses i d'infondre por als estats per marcar l'agenda política. El retrat d'una època clau en la història d'Europa encarnat en l'anarquista Santiago Salvador i el llançament de dues bombes.

Raimon es debat entre el personatge d'ell que han creat els altres i l'home lliure que sempre ha estat, i viu amb una certa sensació que si vols tenir criteri propi, sempre has de pagar un costós peatge. Ara, superada la vuitantena, mira enrere i passa comptes amb una societat que l'ha convertit en un mite, però també l'ha apartat quan no encaixava. Josep Pla diria que li recorda «el jove pobre de les novel·les de Balzac i Flaubert», Pere Quart el descriuria com una «criatura providencial», i aquell jove que amb amb les seves cançons «exhala, en català de València, una vociferació fenomenal» seria retratat, el 1964, per Fuster. Miró dissenyà la portada d'un disc seu, i així anà creixent el fenomen. Perseguit per la repressió franquista, no deixà mai d'actuar en universitats, actes i concerts, sempre amb l'ombra d'una irrupció policial o d'un ban de la censura planant al damunt. Mentre aconseguia anar burlant la grisor, a l'estranger la seva figura creixia amb concerts importantíssims a París i gires que el durien als Estats Units o al Japó quan encara mai ningú hi havia cantat en català. I mentrestant, l'amor de l'Annalisa, la seva dona, que també omple pàgines de la seva vida.

Un tragèdia tan real com cinematogràfica al Pirineu català
A cavall dels darrers dies de l'any 2000 i d'inicis del 2001, un episodi de torb assolà el Pirineu de forma terrible i sobtada. Vent, neu i una baixada brusca de les temperatures provocà la tragèdia de muntanya més important que es recorda al pirineu català. Diversos grups d'excursionistes s'hi veieren atrapats, sobretot al voltant del cim del Ba-landrau, a la comarca del Ripollès. S'organitzà una àmplia operació de rescat: uns sobrevisqueren i altres s'hi quedaren per sempre

Memòries d'una vida al servei dels drets i la llibertat

Amb la veu lúcida i directa de Magda Oranich, Totes les batalles és el testimoni vital d'una dona que va desafiar el franquisme des dels tribunals, que va obrir camí per a tantes altres, i que ha viscut en primera persona la construcció del país i de la democràcia. Des de la seva infància en plena postguerra fins a les lluites pels drets humans, les llibertats civils i la igualtat de les dones, Oranich revisa la història recent de Catalunya amb el rigor de l'advocada, la passió de l'activista i la tendresa d'una àvia que parla als joves perquè no oblidin d'on venim.

Aquestes memòries, vives, emocionants i escrites amb una gran franquesa, són molt més que el relat d'una trajectòria excepcional, són la crònica d'un país i d'una generació que va decidir no resignar-se. Un llibre que interpel·la, commou i inspira. Perquè hi ha batalles que no s'han de deixar mai de lluitar.

Alcem la veu pels infants de Gaza.

Els beneficis del llibre es destinaran de manera íntegra a ajuda humanitària urgent a entitats palestines que actuen sobre el terreny a Gaza.

«A la Franja, els infants són bombardejats abans de tenir temps de badar-se com una flor i els somnis són perseguits abans d’haver tingut temps de néixer.» Així descriu el fotògraf palestí Fadi A Thabet en aquestes pàgines el patiment dels infants de Gaza que immortalitza amb la seva càmera per «documentar la vida al caire de la mort».

Tanmateix, no es tracta d’una crisi humanitària temporal: el trauma és massiu, i l’impacte de la tragèdia perviurà durant generacions. Per aquest motiu periodistes, experts i testimonis des de dins —escrivint enmig dels bombardejos— focalitzen la mirada en la terrible situació dels infants de Palestina.

El present i el futur de tot un poble. Un llibre que és un crit col·lectiu, conscient i ferm, per denunciar el genocidi i obrir camins a l’esperança, la llibertat i la pau permanent.

La il·lustració de coberta és de Maisara Baroud, artista visual de Gaza, i pertany a l’obra de la sèrie d’Instagram I’m Still Alive (@maisarart).

Autoria dels textos: Greta Thunberg / Fermin Muguruza / Beatriz Lecumberri / Omar El Akkad / Jordi Évole / Santiago Alba Rico / David Fernàndez / Rima Al Qattawi / Jordi Armadans / Alejandro Pozo / Najwa i Sonia Elemare / Marta Venceslao / Andrea López-Tomàs / Dominique i Elizabeth Salomon / Laila Serra i Maria Zreiq / Ahmad Al Farra / Raji Sourani / Maria Fernàndez / Rafeef Ziadah

Autoria de les imatges: Emilio Morenatti / Naji Al Ali / Fadi A Thabet / Maisara Baroud

Edició i pròleg: Txell Feixas Torras i Cristina Mas Andreu.

Un crit pels infants de Gaza és més que un llibre; és una interpel·lació directa a la consciència del lector. A través d’una pluralitat de veus que inclouen periodistes, activistes i testimonis directes, l’obra construeix un mosaic colpidor i profundament humà. No busca narrar una història lineal, sinó submergir-nos en una realitat complexa mitjançant la força de la paraula i la imatge, convidant a una reflexió que va més enllà de la simple informació.

L’experiència de lectura és intensa i emotiva, dissenyada per sacsejar i generar empatia. Cada text i cada fotografia funcionen com una finestra a vides travessades per la violència, però també per una sorprenent capacitat de resistència. És una obra que acompanya el lector en un viatge incòmode però necessari, on el dolor es barreja amb la tendresa i la denúncia amb l'esperança.

A qui va dirigit el "Un crit pels infants de Gaza"?

Aquest llibre interpel·la lectors amb una marcada sensibilitat social, interessats en els drets humans i en comprendre les arrels i conseqüències dels conflictes internacionals. És una obra ideal per a qui busca anar més enllà de les notícies superficials i vol aprofundir en la dimensió humana de la tragèdia. El gaudiran especialment aquelles persones que valoren el periodisme compromès, la literatura testimonial i l'art com a eines de transformació i denúncia, i que no temen enfrontar-se a lectures emocionalment exigents que conviden a l'acció i al pensament crític.

Temes que tracta

L'obra explora conceptes universals des d'una perspectiva íntima i col·lectiva. Un dels eixos centrals és la infància trencada, reflexionant sobre com la violència arrabassa el dret a un futur i deforma el present dels més vulnerables. També aborda la resiliència com a acte de resistència, mostrant com, fins i tot enmig de la devastació, l'art, la vida comunitària i els petits gestos quotidians esdevenen una afirmació de l'esperança. Finalment, el llibre és una meditació sobre el poder del testimoni, plantejant la importància de documentar i narrar per combatre l'oblit i la indiferència, i per construir una memòria col·lectiva que exigeixi justícia.

Cada capítol parteix d’un aliment concret –una albergínia, un moniato, unes mongetes, una peça de peix o una fruita ben corrent– i el transforma en tres plats diferents, pen sats perquè en treguis tot el potencial sense complicacions. Hi conviuen receptes ràpides per a cada dia, propostes per a taules amb convidats i idees que es poden fer a totes les cases, sense gran maquinària i pensades per a persones amb temps limitat. Explicacions clares, combinacions actuals i una estructu ra molt visual per inspirar-te a cuinar mmés i millor amb el que ja tens a casa.

En Pau és un cas anòmal perquè, tot i haver nascut i crescut a la ciutat, sent devoció pel camp i vol ser pagès! Li ve dels avis. A l’Anna, de Granollers, li agrada l’hort i està farta que li diguin «Com és que una noia tan guapa com tu vol ser pagesa?», com si per dedicar-se a la terra haguessis de ser rude, lletja i malgirbada. En Sergi és fill de quatre generacions d’arrossaires i ha investigat quin és el cultiu ecològic, sostenible i eficient més indicat per al Delta de l’Ebre. La Gemma és una apassionada de la tecnologia que està implementant un sistema que li permet controlar les vaques… a través del mòbil! Tots ells són adolescents que han decidit prioritzar la seva vocació agrícola i ramadera, que els diumenges tinguin o no ressaca es lleven a les sis del matí per tenir cura dels camps o de les ovelles i que estudien per quedar-se al poble. Malgrat la mala imatge que té la pagesia i les dificultats per sobreviure encara hi ha qui la vol salvar. El sector pateix una greu crisi de relleu generacional: la majoria opta per feines urbanes, més estables i tecnològicament més avançades. Però encara hi ha joves que voldrien quedar-se al camp. I són més dels que sembla!