Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
 (1).png?sw=770 "La novel·la que tothom recomana aquest Nadal")
 (1).png?sw=770 "La novel·la que tothom recomana aquest Nadal")
&media=https%3A%2F%2Fwww.abacus.coop%2Fon%2Fdemandware.static%2F-%2FSites-AbacusMaster%2Fdefault%2Fdwa8cee283%2Fimages%2Flarge%2F1324489.82.jpg){kind=icon}
Natalia Ginzburg (Palerm, 1916 − Roma, 1991) és una de les veus més singulars de la literatura italiana del segle XX. Va publicar el 1934 la seva primera narració, a la qual van seguir obres teatrals com Em vaig casar per alegria, assajos com Les petites virtuts i novel·les i col·leccions de relats com El camí que porta a ciutat o Ha anat així.
Va néixer en una família acomodada de Trieste, filla de Giuseppe Levi i Lídia Tanzi, que li van donar una formació laica. Bona part de la seva vida la va passar a Torí, on el seu pare, professor universitari d'anatomia, va ser traslladat el 1919, quan ella tenia tres anys. El seu pare i els seus oncles van ser capturats i processats per les seves idees antifeixistes.
Es va casar amb Leone Ginzburg, un intel·lectual antifeixista d'origen rus i professor de literatura russa que havia estat a la presó per les seves idees. Van tenir tres fills. Es van relacionar amb els intel·lectuals antifeixistes torinesos, especialment amb els vinculats amb l'editorial Einaudi. A causa del desterrament al qual el govern de Mussolini va sotmetre al marit, el matrimoni es va traslladar el 1940 a Pizzoli, un poble dels Abruços, on va romandre fins a 1943. Després del començament de la deportació sistemàtica dels jueus, el seu marit va ser detingut i torturat fins a la mort en la presó romana de Regina Coeli, el 1944.
El 1950 Natalia es va casar amb el professor universitari Gab ...
