Aún no tienes productos en tu cesta
Després de l'enderroc de la muralla, l'aprovació del Pla Cerdà, el 1860, posà les bases de la construcció de l'Eixample, en realitat una ciutat nova deu vegades més gran que l'existent, estesa fins a connectar amb els altres municipis del pla, que acabaria per engolir. Es tracta de quaranta anys cabdals, imprescindibles per comprendre la ciutat actual, un període durant el qual Barcelona es constituí en una ciutat moderna capaç de liderar una nació i projectar-la cap al futur, malgrat entrebancs, errors i impediments.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Saps on s’instal·là la primera bústia o la primera cabina telefònica? On s’obrí el primer restaurant i la primera pizzeria? Quins van ser els primers grans magatzems o el primer centre comercial? I la primera línia d’autobús i el primer metro? Què va ser primer, l’ascensor o la porta giratòria? La imatge de la coberta fou publicada el 1930 amb un peu que deia “La futura Barcelona” i es preguntava: ¿Llegarà algún dia a ser realidad esta Via Layetana que ha “construído” un visionario? Amb motiu de grans esdeveniments Barcelona experimentà salts endavant, amb la incorporació de novetats tecnològiques que la ciutadania acollí amb eufòria, però no podia faltar qui exclamés amb escepticisme i una barreja de resignació coses de la vida moderna Presentem 58 invents que han transformat la ciutat: restaurant, pizzeria, galeries comercials, cotxet infantil, lavabo públic, cotxe elèctric, restaurant xinès, tanca publicitària, ascensor, bústia, grans magatzems, columna de publicitat, quiosc, franquícia, metro, maniquí, tramvia, porta giratòria, enllumenat, gratacel, motocicleta, automòbil, màquina expenedora, cabina de telèfon, taxi, excala mecànica, cafeteria, aurobús, cinema, anunci de neó, semàfor, photomaton, supermercat, carro de supermercat, centre comercial, portes automàtiques, carret de la compra… El text va acompanyat amb 170 imatges, postals de l’època i fotografies.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Com es banyaven les catalanes al segle XIX? Com era el primer vestit de bany? Quan aparegué el biquini? Quan fou autoritzat el topless a Catalunya? Totes les respostes i moltes més, les trobareu a: l’increïble vestit minvant El vestit de bany és el mínim de roba que una societat està disposada a tolerar en públic i, per tant, constitueix el reflex moral d’un país i d’una època. Cap a 1860 va aparèixer la primera indumentària específicament concebuda per permetre el bany públic femení que deixava solament la cara i les mans al descobert, però la decidida incorporació de la dona als plaers de l’aire lliure faria que ben aviat s’iniciés una reducció imparable. De manera gens casual, els grans canvis socials experimentats durant els darrers dos-cents anys, especialment als països occidentals, han anat acompanyats d’una vertiginosa minva de les dimensions dels vestit de bany. Dels bombatxos al tanga, passant pel mallot i el biquini, una història de moral, prejudicis, modes, sensualitat, audàcia i alliberament. O el que és el mateix: el prodigiós viatge de l’increïble vestit minvant. El llibre inclou, a cadascun dels capítols, imatges provinents d’anuncis de l’època, gravats i fotografies. Material gràfic: 255 il·lustracions i fotografies
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Ròmul Brotons i Segarra (Barcelona, 1957), dissenyador gràfic, il·lustrador i editor. És autor de La ciutat captiva, La ciutat expansiva, La ciutat trasbalsada, La ciutat neutral i La ciutat moderna, inclosos dins la col·lecció ?Història? d'Albertí Editor, a més d'El triomf de la imaginació, Estimats Reis Mags, L'increïble vestit minvant, Parcs d'atraccions de Barcelona, Coses de la vida moderna, Més lleugers que l'aire, Personatges populars, excèntrics i curiosos de Barcelona i Paraules amb nom propi a la col·lecció ?Orígens?.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En el volum precedent d?aquesta col·leccio? (La ciutat trasbalsada. Barcelona 1901-1910) vam deixar la ciutat profundament impressionada pels fets de la Setmana Tra?gica, i alhora indignada per la repressio? posterior. La soferta ciutadania barcelonina desitjava que la de?cada segu?ent fos una mica me?s benigna, que se solucionessin els problemes plantejats i que la ciutat avance?s al ritme de les societats me?s dina?miques del continent. La de?cada que ens ocupa ?la que va del 1911 al 1920? seguiria condicionada per la modernitat, sobretot per l?extensio? de l?u?s de l?energia ele?ctrica i les seves aplicacions, pero? tambe? ens els camps social, cultural i esportiu. D?aquesta manera, la ciutat procuraria adaptar-se a les circumsta?ncies, malgrat el regeneracionisme fallit del re?gim, amb el rei Alfons XIII al capdavant i el poder en mans de liberals i conservadors, que s?alternaven al govern mentre els seus partits es descomponien en mu?ltiples tende?ncies enfrontades. Des de Catalunya, la perspectiva era radicalment diferent. Tambe? predominava el desconcert poli?tic, pero? les forces hegemo?niques eren les vinculades al reformisme conservador de la Lliga Regionalista i les propostes trencadores del republicanisme, que fluctuava entre el lerrouxisme del Partido Radical i el catalanisme de la Unio? Federal Nacionalista Republicana, mentre que els partits dina?stics eren pra?cticament inexistents a les institucions catalanes. Amb aquesta distribucio? de forces, l?enfrontament amb l?Estat estava servit, me?s encara en vista del decantament de l?obrerisme cap al sindicalisme d?inspiracio? anarquista propugnat per una organitzacio? creada, precisament a Barcelona, el 1910: la Confederacio? Nacional del Treballl (CNT). Durant aquests deu anys, veurem els enormes esforc?os per assolir una mi?nima autonomia, amb la constitucio? de la Mancomunitat, les lluites per l?hegemonia municipal barcelonina entre regionalistes i republicans, l?intere?s de la burgesia industrial per organitzar una nova Exposicio? a Barcelona, els progressos del catalanisme, la instauracio? d?un sistema pu?blic d?ensenyament i la implantacio? del noucentisme com a superacio? del romanticisme modernista, tot amanit amb epide?mies i tempestes, pero? tambe? amb vagues i manifestacions, presentades per les autoritats mona?rquiques com a trastorns indesitjables. Tanmateix, el 28 de juliol de 1914 esclata? un conflicte be?l·lic d?abast planetari ?posteriorment conegut com a Primera Guerra Mundial? que ho modificaria tot. Davant de l?enfrontament entre els denominats imperis centrals i els re?gims parlamentaris, el Regne d?Espanya es declara? imparcial i, d?aquesta manera, s?evita? una terrible sagnia entre la joventut, pero? no es podrien defugir les derivacions. En virtut de la seva depende?ncia, Barcelona esdevingue? una ciutat neutral, la me?s important de l?a?rea mediterra?nia, cosa que li proporciona? una riquesa tan imprevista com fugac?, una nova febre d?or de consequ?e?ncies nefastes. Hem definit el peri?ode com a ciutat neutral, condicionada per una neutralitat ?lloada per uns, denigrada per d?altres? que porta? a Barcelona tots els excessos coneguts i desconeguts del cosmopolitisme i ompli? les butxa- ques d?especuladors sense escru?pols, pero? que empobri? la resta de la ciutadania fins a li?mits intolerables. La massa obrera ?nombrosi?ssima en una ciutat industrial? pretenia simplement millorar les condicions de vida amb treballs dignes, horaris raonables i sous justs, pero? eren unes aspiracions difi?cil- ment compatibles amb els interessos de l?Estat i bona part de la burgesia industrial. La reaccio? seria brutal. La neutralitat deixaria una here?ncia cao?tica i virulenta, subordinada a un re?gim incapac? de regenerar-se, cada cop me?s condicionat pel militarisme, decidit a utilitzar me?todes d?extrema viole?ncia com a resposta a les legi?times aspiracions d?una societat tan diversa com la barcelonina. I, malgrat els personatges tenebrosos que hi transitaven, la ciutat millorava, s?engrandia i evolucionava cap a un futur incert. Prepareu-vos per a emocions intenses, perque? teniu al davant la ciutat neutral.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
PREFACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 1921. LA LLEI DE LES PISTOLES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 LA CIUTAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 UNA CIUTAT TENALLADA PEL TERRORISME . . . . . . . . . . . .16 APARICIÓ DE LA LLEI DE FUGUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 ESTIU NEGRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 LA VIDA CIUTADANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 1922. ANNEXIÓ DE SARRIÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27 LA POLÍTICA MUNICIPAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 EL CAMP DE LES CORTS .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 BIFURCACIÓ CATALANISTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 CULTURA ELITISTA I CULTURA POPULAR . . . . . . . . . . . . . 40 INSTAURACIÓ DELS AUTOBUSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 ADEU A MARTÍNEZ ANIDO .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 TRAGÈDIA AL PORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 NOVETATS A LA CIUTAT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 1923. INICI DE LA DICTADURA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47 VISITA D?UN CIENTÍFIC PROMINENT . . . . . . . . . . . . . . . . 48 NOVES ESCOLES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 ASSASSINAT DEL NOI DEL SUCRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 LES ÚLTIMES ELECCIONS EN VUIT ANYS . . . . . . . . . . . . .54 DELÍCIES DE L?ESTIU DE 1923 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 DIADA DRAMÀTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 DESPRÉS DELS SABRES, LA DICTADURA . . . . . . . . . . . . . .60 LES PRIMERES INTERVENCIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62 UN MILITAR A L?AJUNTAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 ELS REIS JA PODEN TREPITJAR BARCELONA . . . . . . . . . . .63 1924. EL GRAN METROPOLITÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 ENTREBANCS DE LA MODERNITAT. . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 ELS REIS, UN ALTRE COP A BARCELONA . . . . . . . . . . . . . 71 LA FIRA DE MOSTRES, A MONTJUÏC PER PRIMERA VEGADA . .73 LA MORT DE GUIMERÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 LA SEDUCCIÓ DE LA RÀDIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 REGULACIÓ DELS TAXIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78 EL METRO, PER FI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79 1925. MÉS REPRESSIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 DISSOLUCIÓ DE LA MANCOMUNITAT, VICTÒRIA DEL BARÇA . .85 MORT I DESTRUCCIÓ .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 L?ESPLENDOR DEL CARRER DE PELAI. . . . . . . . . . . . . . . . . .90 EL REI, AUTOMÒBILS I BOMBES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92 MÉS CLAUSURES, ALGUNES DE SONADES. . . . . . . . . . . . .95 ÈXTASI DELS AFRICANISTES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 L?ART MODERN ARRIBA A TOTS ELS RACONS . . . . . . . . . . 99 CARLOS GARDEL ARRIBA A BARCELONA . . . . . . . . . . . . .99 1926. METRO, DICTADURA I XARLESTON. . . . . . . . . . . . .101 CONSOLIDACIÓ DE LA RÀDIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 OBRES I MÉS OBRES... I ALGUNA DISTRACCIÓ . . . . . . .104 EL METRO TRANSVERSAL, SEGONA LÍNIA BARCELONINA .106 EL MISTICISME D?ANTONI GAUDÍ . . . . . . . . .107 MÉS CANVIS I CALOR, MOLTA CALOR . . . . . . . . . . .110 UN ACCIDENT I UNA AGRESSIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . .113 LA TRISTA TARDOR DE 1926 . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 LLIBRES I GRANS MAGATZEMS . . . . . . . . . . . . . . . .115 NOTÍCIES DE LA FRONTERA . . . . . . . . . . . . . . . . . .117 LA VIDA ESPORTIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 1927. LA PLAÇA DE CATALUNYA. . . . . . . . . . . . . . . .121 EL PROBLEMA DEL BARRAQUISME . . . . . . . . . . . . . .122 UN RECUPERAT PARC DE LA CIUTADELLA . . . . . . . . .124 HOMENATGE ALS MÀRTIRS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .126 DISTRACCIONS ESTIVALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128 UNA PLAÇA POLÈMICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 LES REACCIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .136 EL PRIMER PONT AERI .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .137 1928. EL BARRI GÒTIC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .139 UN BARRI GÒTIC? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .141 HEROÏCITAT BLAUGRANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .142 CARRERS, ESCOLA DE MÚSICA I UN CASINO VORA EL MAR . . .144 NOVETATS D?ESTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .146 BARCELONA VOLA ALT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .148 UN NOU FUNICULAR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .150 LA CIUTAT, GAIREBÉ A PUNT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 EL BATEC CIUTADÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .155 1929. L?EXPOSICIÓ INTERNACIONAL . . . . . . . . . . . . . . 157 GRÀCIES I DESGRÀCIES DE LA CIUTAT. . . . . . . . . . . . .158 ELS ÚLTIMS RETOCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 EL GRAN DIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .165 EL RECINTE DE MONTJUÏC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .168 MUNTANYA AMUNT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 SOTA L?INFLUX DE L?EXPOSICIÓ . . . . . . . . . . . . . . ..175 MÉS INAUGURACIONS .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .177 UNA CIUTAT TRANSFORMADA . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 1930. LA FI DE LA DICTADURA . . . . . . . . . . . . . . . . 181 ÚLTIMES APARICIONS CONJUNTES DEL REI I EL DICTADOR .182 CAP A LA DISTENSIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .183 SENYALS POSITIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .185 LA REPRESA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..188 ADEU A L?EXPOSICIÓ NACIONAL . . . . . . . . . . . . . . . . .191 LENT RETORN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .193 UNA VAGA PER SORPRESA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195 CAP A LA REPÚBLICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .197 ÍNDEX ONOMÀSTIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .200 BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .203
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Pro?leg .............................................................. .....................15acade?mia............................ ..................................................19adam ...................................................................... ..............19adonis ..................................... .............................................20afrodisi?ac, afrodisi?aca .......................................................20 a?gora ..................................................... ...............................21agost ..................... ...............................................................22alexandri? ..................................................... ........................23 algorisme.................................. ...........................................24 alpinisme............... ..............................................................24amazona ........................................................ ......................25americana .......................... .................................................26amfitrio?, amfitriona........................................... ................27 ampere............................................. ....................................28 angora......................... .........................................................28apol·lini, apol·li?nia ......................................... .....................29 arca?dia...................................... ...........................................29arlequi? ...................................................................... ...........30aspirina ...................................... .........................................30assassi?, assassina............................................................. ..31astracan ............................................... ...............................32a?tic ..................... .................................................................32atles ......................................................... ............................33 august*................................ ................................................34autobu?s ...................................................................... ..........34a?xel* ......................................... ...........................................35bacanal ...................................................................... ..........37ba?dminton ..................................... ......................................37baioneta ...................................................................... .........38baldaqui? ....................................... ........................................39bany maria................................................................. .........39 baquelita................................................. .............................40 barem................................. ..................................................40 bauxita............................................................... ..................41bego?nia ............................... .................................................41beixamel ...................................................................... ........4benjami?, benjamina ............................... ............................42berlina ...................... ...........................................................42bermudes ....................................................... .....................43bic* ................................ ......................................................43biquini ........................................................ ..........................43bisturi? ....................... ...........................................................45 blazer*............................................................... ..................45bohemi, bohe?mia ....................... .........................................46boicot ...................................................................... .............47braille* .................................... ............................................47buguenvi?l·lea ..................................................................... ..47bungalou ............................................... ...............................48bu?rbon* ...................................................................... .........48cacaolat* ....................................... ......................................49cafre ...................................................................... ..............50cai?nita ................................... ...............................................50caixmir ...................................................................... ..........50calvari ........................................ ..........................................51came?lia ...................................................................... .........51 canari.................................................... ...............................52cani?bal ...................................................................... ...........52canyardo* ..................................... ......................................52ca?rdigan ...................................................................... ........53carpaccio ........................................ .....................................53ca?rter ...................................................................... .............54cartesia?, cartesiana ....................... ....................................54casanova* ...................................................................... .....55celestina* .......................................... ..................................55cel·lo* ...................................................................... .............56cereal ...................................... .............................................56cicerone ...................................................................... .........56ciri?l·lic ...................................... ............................................57clementina ...................................................................... ....57cocacola*............................................. ................................58colacao* ...................................................................... ........58colo?nia ......................................... ........................................59colt* ...................................................................... ...............59condo? .................................... ...............................................60corbata ...................................................................... ...........61cotxe ......................................... ...........................................62coulomb ...................................................................... .........62cretona ......................................... .......................................63da?lia ...................................................................... ...............65da?lmata .................................. .............................................65daltonisme ...................................................................... ....66dantesc, dantesca ..
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Els anys previs al canvi de segle s'havia estès la sensació que una nova centúria portaria inevitablement una vida millor, una idea il·lusòria que s'evaporà ben aviat. Els indubtables avenços tecnològics, amb l'energia elèctrica i l'automòbil en primer pla, dibuixaven un món ple de novetats sorprenents, invents que facilitaven la vida diària però alteraven els costums. De sobte, els vells principis, l'educació religiosa o el reverencial respecte pel poder semblaven coses del passat. Els canvis afectaven la globalitat dels països occidentals, però en el cas peninsular calia sumar-hi altres factors. Després del desastre colonial de 1898, el règim polític espanyol havia quedat en estat de xoc, ancorat en una monarquia desprestigiada i un anacrònic sistema de partits institucionals, el liberal i el conservador, que es rellevaven al Govern sense propostes creïbles de reforma. A Barcelona, el conflicte arribava a la màxima efervescència. La construcció de l'Eixample, l'annexió de gairebé totes les poblacions del Pla i l'aparició de noves indústries havien convertit la vella ciutat provinciana en una metròpoli activa, inquieta, diversa i cosmopolita, però carregada de contradiccions. En l'àmbit polític, durant la primera dècada del segle XX es produí la consolidació del catalanisme, l'aparició del republicanisme modern, la presa de consciència obrera i la implantació d'un populisme descarnat, posicionaments destinats a una col·lisió sense precedents.
Has añadido la cantidad máxima disponible.