Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Després de l'enderroc de la muralla, l'aprovació del Pla Cerdà, el 1860, posà les bases de la construcció de l'Eixample, en realitat una ciutat nova deu vegades més gran que l'existent, estesa fins a connectar amb els altres municipis del pla, que acabaria per engolir. Es tracta de quaranta anys cabdals, imprescindibles per comprendre la ciutat actual, un període durant el qual Barcelona es constituí en una ciutat moderna capaç de liderar una nació i projectar-la cap al futur, malgrat entrebancs, errors i impediments.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Ròmul Brotons i Segarra (Barcelona, 1957), dissenyador gràfic, il·lustrador i editor. És autor de La ciutat captiva, La ciutat expansiva, La ciutat trasbalsada, La ciutat neutral i La ciutat moderna, inclosos dins la col·lecció ?Història? d'Albertí Editor, a més d'El triomf de la imaginació, Estimats Reis Mags, L'increïble vestit minvant, Parcs d'atraccions de Barcelona, Coses de la vida moderna, Més lleugers que l'aire, Personatges populars, excèntrics i curiosos de Barcelona i Paraules amb nom propi a la col·lecció ?Orígens?.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Pro?leg .............................................................. .....................15acade?mia............................ ..................................................19adam ...................................................................... ..............19adonis ..................................... .............................................20afrodisi?ac, afrodisi?aca .......................................................20 a?gora ..................................................... ...............................21agost ..................... ...............................................................22alexandri? ..................................................... ........................23 algorisme.................................. ...........................................24 alpinisme............... ..............................................................24amazona ........................................................ ......................25americana .......................... .................................................26amfitrio?, amfitriona........................................... ................27 ampere............................................. ....................................28 angora......................... .........................................................28apol·lini, apol·li?nia ......................................... .....................29 arca?dia...................................... ...........................................29arlequi? ...................................................................... ...........30aspirina ...................................... .........................................30assassi?, assassina............................................................. ..31astracan ............................................... ...............................32a?tic ..................... .................................................................32atles ......................................................... ............................33 august*................................ ................................................34autobu?s ...................................................................... ..........34a?xel* ......................................... ...........................................35bacanal ...................................................................... ..........37ba?dminton ..................................... ......................................37baioneta ...................................................................... .........38baldaqui? ....................................... ........................................39bany maria................................................................. .........39 baquelita................................................. .............................40 barem................................. ..................................................40 bauxita............................................................... ..................41bego?nia ............................... .................................................41beixamel ...................................................................... ........4benjami?, benjamina ............................... ............................42berlina ...................... ...........................................................42bermudes ....................................................... .....................43bic* ................................ ......................................................43biquini ........................................................ ..........................43bisturi? ....................... ...........................................................45 blazer*............................................................... ..................45bohemi, bohe?mia ....................... .........................................46boicot ...................................................................... .............47braille* .................................... ............................................47buguenvi?l·lea ..................................................................... ..47bungalou ............................................... ...............................48bu?rbon* ...................................................................... .........48cacaolat* ....................................... ......................................49cafre ...................................................................... ..............50cai?nita ................................... ...............................................50caixmir ...................................................................... ..........50calvari ........................................ ..........................................51came?lia ...................................................................... .........51 canari.................................................... ...............................52cani?bal ...................................................................... ...........52canyardo* ..................................... ......................................52ca?rdigan ...................................................................... ........53carpaccio ........................................ .....................................53ca?rter ...................................................................... .............54cartesia?, cartesiana ....................... ....................................54casanova* ...................................................................... .....55celestina* .......................................... ..................................55cel·lo* ...................................................................... .............56cereal ...................................... .............................................56cicerone ...................................................................... .........56ciri?l·lic ...................................... ............................................57clementina ...................................................................... ....57cocacola*............................................. ................................58colacao* ...................................................................... ........58colo?nia ......................................... ........................................59colt* ...................................................................... ...............59condo? .................................... ...............................................60corbata ...................................................................... ...........61cotxe ......................................... ...........................................62coulomb ...................................................................... .........62cretona ......................................... .......................................63da?lia ...................................................................... ...............65da?lmata .................................. .............................................65daltonisme ...................................................................... ....66dantesc, dantesca ..
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Saps on s’instal·là la primera bústia o la primera cabina telefònica? On s’obrí el primer restaurant i la primera pizzeria? Quins van ser els primers grans magatzems o el primer centre comercial? I la primera línia d’autobús i el primer metro? Què va ser primer, l’ascensor o la porta giratòria? La imatge de la coberta fou publicada el 1930 amb un peu que deia “La futura Barcelona” i es preguntava: ¿Llegarà algún dia a ser realidad esta Via Layetana que ha “construído” un visionario? Amb motiu de grans esdeveniments Barcelona experimentà salts endavant, amb la incorporació de novetats tecnològiques que la ciutadania acollí amb eufòria, però no podia faltar qui exclamés amb escepticisme i una barreja de resignació coses de la vida moderna Presentem 58 invents que han transformat la ciutat: restaurant, pizzeria, galeries comercials, cotxet infantil, lavabo públic, cotxe elèctric, restaurant xinès, tanca publicitària, ascensor, bústia, grans magatzems, columna de publicitat, quiosc, franquícia, metro, maniquí, tramvia, porta giratòria, enllumenat, gratacel, motocicleta, automòbil, màquina expenedora, cabina de telèfon, taxi, excala mecànica, cafeteria, aurobús, cinema, anunci de neó, semàfor, photomaton, supermercat, carro de supermercat, centre comercial, portes automàtiques, carret de la compra… El text va acompanyat amb 170 imatges, postals de l’època i fotografies.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Com es banyaven les catalanes al segle XIX? Com era el primer vestit de bany? Quan aparegué el biquini? Quan fou autoritzat el topless a Catalunya? Totes les respostes i moltes més, les trobareu a: l’increïble vestit minvant El vestit de bany és el mínim de roba que una societat està disposada a tolerar en públic i, per tant, constitueix el reflex moral d’un país i d’una època. Cap a 1860 va aparèixer la primera indumentària específicament concebuda per permetre el bany públic femení que deixava solament la cara i les mans al descobert, però la decidida incorporació de la dona als plaers de l’aire lliure faria que ben aviat s’iniciés una reducció imparable. De manera gens casual, els grans canvis socials experimentats durant els darrers dos-cents anys, especialment als països occidentals, han anat acompanyats d’una vertiginosa minva de les dimensions dels vestit de bany. Dels bombatxos al tanga, passant pel mallot i el biquini, una història de moral, prejudicis, modes, sensualitat, audàcia i alliberament. O el que és el mateix: el prodigiós viatge de l’increïble vestit minvant. El llibre inclou, a cadascun dels capítols, imatges provinents d’anuncis de l’època, gravats i fotografies. Material gràfic: 255 il·lustracions i fotografies
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En el volum precedent d?aquesta col·leccio? (La ciutat trasbalsada. Barcelona 1901-1910) vam deixar la ciutat profundament impressionada pels fets de la Setmana Tra?gica, i alhora indignada per la repressio? posterior. La soferta ciutadania barcelonina desitjava que la de?cada segu?ent fos una mica me?s benigna, que se solucionessin els problemes plantejats i que la ciutat avance?s al ritme de les societats me?s dina?miques del continent. La de?cada que ens ocupa ?la que va del 1911 al 1920? seguiria condicionada per la modernitat, sobretot per l?extensio? de l?u?s de l?energia ele?ctrica i les seves aplicacions, pero? tambe? ens els camps social, cultural i esportiu. D?aquesta manera, la ciutat procuraria adaptar-se a les circumsta?ncies, malgrat el regeneracionisme fallit del re?gim, amb el rei Alfons XIII al capdavant i el poder en mans de liberals i conservadors, que s?alternaven al govern mentre els seus partits es descomponien en mu?ltiples tende?ncies enfrontades. Des de Catalunya, la perspectiva era radicalment diferent. Tambe? predominava el desconcert poli?tic, pero? les forces hegemo?niques eren les vinculades al reformisme conservador de la Lliga Regionalista i les propostes trencadores del republicanisme, que fluctuava entre el lerrouxisme del Partido Radical i el catalanisme de la Unio? Federal Nacionalista Republicana, mentre que els partits dina?stics eren pra?cticament inexistents a les institucions catalanes. Amb aquesta distribucio? de forces, l?enfrontament amb l?Estat estava servit, me?s encara en vista del decantament de l?obrerisme cap al sindicalisme d?inspiracio? anarquista propugnat per una organitzacio? creada, precisament a Barcelona, el 1910: la Confederacio? Nacional del Treballl (CNT). Durant aquests deu anys, veurem els enormes esforc?os per assolir una mi?nima autonomia, amb la constitucio? de la Mancomunitat, les lluites per l?hegemonia municipal barcelonina entre regionalistes i republicans, l?intere?s de la burgesia industrial per organitzar una nova Exposicio? a Barcelona, els progressos del catalanisme, la instauracio? d?un sistema pu?blic d?ensenyament i la implantacio? del noucentisme com a superacio? del romanticisme modernista, tot amanit amb epide?mies i tempestes, pero? tambe? amb vagues i manifestacions, presentades per les autoritats mona?rquiques com a trastorns indesitjables. Tanmateix, el 28 de juliol de 1914 esclata? un conflicte be?l·lic d?abast planetari ?posteriorment conegut com a Primera Guerra Mundial? que ho modificaria tot. Davant de l?enfrontament entre els denominats imperis centrals i els re?gims parlamentaris, el Regne d?Espanya es declara? imparcial i, d?aquesta manera, s?evita? una terrible sagnia entre la joventut, pero? no es podrien defugir les derivacions. En virtut de la seva depende?ncia, Barcelona esdevingue? una ciutat neutral, la me?s important de l?a?rea mediterra?nia, cosa que li proporciona? una riquesa tan imprevista com fugac?, una nova febre d?or de consequ?e?ncies nefastes. Hem definit el peri?ode com a ciutat neutral, condicionada per una neutralitat ?lloada per uns, denigrada per d?altres? que porta? a Barcelona tots els excessos coneguts i desconeguts del cosmopolitisme i ompli? les butxa- ques d?especuladors sense escru?pols, pero? que empobri? la resta de la ciutadania fins a li?mits intolerables. La massa obrera ?nombrosi?ssima en una ciutat industrial? pretenia simplement millorar les condicions de vida amb treballs dignes, horaris raonables i sous justs, pero? eren unes aspiracions difi?cil- ment compatibles amb els interessos de l?Estat i bona part de la burgesia industrial. La reaccio? seria brutal. La neutralitat deixaria una here?ncia cao?tica i virulenta, subordinada a un re?gim incapac? de regenerar-se, cada cop me?s condicionat pel militarisme, decidit a utilitzar me?todes d?extrema viole?ncia com a resposta a les legi?times aspiracions d?una societat tan diversa com la barcelonina. I, malgrat els personatges tenebrosos que hi transitaven, la ciutat millorava, s?engrandia i evolucionava cap a un futur incert. Prepareu-vos per a emocions intenses, perque? teniu al davant la ciutat neutral.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Entre 1921-1930 Barcelona desenvolupà el seu projecte de ciutat metropolitana, la Gran Barcelona somiada, símbol de modernitat, però ho hauria de fer amenaçada per un clima de violència social exasperada, primer, i sota un règim de repres- sió generalitzada, després. Es tracta de deu anys imprescindibles per comprendre la ciutat actual, que tot just s'anunciava, un període ple de novetats però també de contradiccions que els barcelonins s'esforçarien a superar.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els anys previs al canvi de segle s'havia estès la sensació que una nova centúria portaria inevitablement una vida millor, una idea il·lusòria que s'evaporà ben aviat. Els indubtables avenços tecnològics, amb l'energia elèctrica i l'automòbil en primer pla, dibuixaven un món ple de novetats sorprenents, invents que facilitaven la vida diària però alteraven els costums. De sobte, els vells principis, l'educació religiosa o el reverencial respecte pel poder semblaven coses del passat. Els canvis afectaven la globalitat dels països occidentals, però en el cas peninsular calia sumar-hi altres factors. Després del desastre colonial de 1898, el règim polític espanyol havia quedat en estat de xoc, ancorat en una monarquia desprestigiada i un anacrònic sistema de partits institucionals, el liberal i el conservador, que es rellevaven al Govern sense propostes creïbles de reforma. A Barcelona, el conflicte arribava a la màxima efervescència. La construcció de l'Eixample, l'annexió de gairebé totes les poblacions del Pla i l'aparició de noves indústries havien convertit la vella ciutat provinciana en una metròpoli activa, inquieta, diversa i cosmopolita, però carregada de contradiccions. En l'àmbit polític, durant la primera dècada del segle XX es produí la consolidació del catalanisme, l'aparició del republicanisme modern, la presa de consciència obrera i la implantació d'un populisme descarnat, posicionaments destinats a una col·lisió sense precedents.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.