Aún no tienes productos en tu cesta
LIBROS RECOMENDADOS DE FRANCESC TORRALBA
La mentalidad rigurosa y analítica de Edith Stein serefleja, nítidamente, en la arquitectura de sus obrasque poseen una gran sistematicidad. A pesar de ello,el foco de atención, lo que realmente se pretende, con este libro, es abordar su filosofía de la educación y, particularmente, su noción de formación (Bildung) y esta temática está esparcida por distintas obrasde carácter antropológico y pedagógico. No existe unaúnica obra dedicada a ello. Por lo tanto, en este trabajo se trata de atravesar el corpus steiniano a partir de la Bildung como constructo hermeneutico.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Vivir es alternar responsablemente afirmaciones y negaciones, porque continuamente nos vemos obligados a escoger entre un objeto u otro, entre diferentes opciones de ocio, o entre una ruta vital u otra. Vivir implica elegir. Escoger implica elegir, discernir es un acto distinto de escoger. A lo largo de nuestras vidas, más que elegir, separamos. Las opciones que se nos presentan no son nítidas ni diáfanas cual sustancias químicas aisladas en sus respectivos frascos de cristal. Hacer buenas elecciones, saber separar bien, es un signo de inteligencia y una manera de retroalimentar a esta última. Francesc Torralba nos facilita las claves imprescindibles para saber elegir entre el bien y el mal en nuestra vida cotidiana.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La paraula entusiasme, d’origen grec, significa emoció des de les entranyes, agitació interior, possessió dels déus. És un bé interior que traspassa tots els estrats de la persona. És densitat emocional que afecta el cos, la vida mental, la imaginació, el pla de les relacions socials i la mateixa vida sexual. És una mena d’energia que empeny a establir vincles, a sortir de nosaltres mateixos per crear ponts d’empatia i de complicitat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Gratuït és allò que no cerquem ni busquem, allò que no esperem, que està fora dels càlculs racionals i que ningú no preveu que passarà, fins que, finalment, s’esdevé. És l’inesperat, allò que s’esdevé contra pronòstic, que irromp en la pròpia vida i la capgira de ple. És el que no hem planificat, ni hem cercat obstinadament. Hi ha, encara, una segona forma d’entendre la gratuïtat. És gratuït allò que no respon a l’interès, el que es fa desinteressadament, sense esperar algun resultat a canvi. És gratuït allò que es dóna sense esforç, allò que no s’ha de pagar per a adquirir-ho.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
“Els valors no són realitats que es deixin posseir oagafar. Més aviat, són fonts d’inspiració, motors del’acció. Es poden definir com horitzons de referència, però també com la força motriu, com el que empeny aactuar, a moure’s i a viure.” La vida s’omple cadadia d’incomptables invitacions, estímuls, incitacionso suggeriments que ens fan moure. Però no sabem benbé on anem, ni com hi anem, i ens endinsem en un marde preguntes: què he de fer? Cap a on he d’anar? Quincamí he de prendre? Amb qui he de fer el viatge? Amb El valor de tenir valors, el prestigiós teòleg i filòsof Francesc Torralba desperta els valors amagats que hi ha tot ésser humà, fent-los sortir a la llum, perquè cadascú en prengui consciència, pugui respondreles seves pròpies preguntes i viure de manera lliurei independent.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La educación de la interioridad no es, en ningún caso, un lujo, ni una cuestión menor. Tiene como objetivo final el cuidado de sí (...) [y para ello] desarrollar todas las potencias latentes en el ser humano (su memoria, su imaginación, su voluntad, su inteligencia, su emotividad), pero, también, el fondo último de su ser, la espiritualidad, admitiendo que esta puede adquirir formas, expresiones y modalidades muy distintas en virtud de los contextos educativos y de los momentos históricos. En el modelo de la interioridad habitada, se reconocen, pues, dos magisterios: el ejercicio del maestro humano que habla y actúa desde fuera y el del Maestro interior que habita en los adentros.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Para Francesc Torralba la oración es una experiencia cotidiana plena de sentido y espiritualidad. En este texto tan personal, el autor reflexiona sobre el proceso de abandono y silencio que conlleva la oración y sobre la búsqueda de sentido en el diálogo con lo trascendente. «La oración sin transformación interior y exterior, es pura palabrería.» «Llega un día en que la hoja de roble se desprende de la rama y cae sobre el río. [...] No se pregunta adónde va, no se pregunta si se hundirá o flotará sobre el río hasta llegar al mar. Sencillamente, se abandona al río.» «La oración es un ejercicio espiritual que todo ser humano, independientemente de lo que crea, puede hacer. [...] La oración es la respiración del alma.». ''Con la colaboración del Departament de Cultura de la Generalitat''
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hay pensadores que adquieren la categoría de acontecimiento porque después de ellos la manera de pensar se transforma radicalmente. Pensar la historia, Dios, el hombre o la libertad después de los maestros de la sospecha es un ejercicio muy sugerente. Marx, Nietzsche y Freud hacen tambalearse los pilares de la civilización occidental: son los epicentros de un movimiento sísmico que transforma sustantivamente el orden de las cosas. Nada volverá a ser pensado de la misma forma. Nadie queda impune tras pasar por los maestros de la sospecha. Marx, Nietzsche y Freud purifican la imagen de Dios y la vivencia religiosa. Sin quererlo, nos ayudan a practicar esta sospecha respecto a nuestras propias creencias y a vaciar la mente de estas divinidades antropomórficas que tendemos a forjarnos. En esta obra, Francesc Torralba expone con claridad y rigor la aportación de cada uno de los autores estudiados (Marx, Nietzsche y Freud) a la crítica de la religión y de la antropología heredadas.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El perdó mai no és una casualitat. Tampoc no és una necessitat de la natura, ni una fatalitat històrica. És, en qualsevol cas, un acte humà, una expressió de la més profunda llibertat, una manifestació de la creativitat. El perdó mai no s’esdevé d’una manera instintiva o mecànica. És la conseqüència d’un esforç, d’un acte decidit i reiterat de la voluntat que ha estat capaç de superar l’orgull ferit. No és fàcil perdonar, però és possible.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Com diu Aristòtil, l'ignorant afirma, mentre que el savi dubta i reflexiona. Per arribar a ser savi, cal aprendre a interrogar raonablement, a escoltar amb atenció, a respondre serenament i a callar quan no es té res a dir. El savi sap que ignora molt, però no sap exactament el que ignora, perquè si ho sabés ja no seria un ésser humà. Sap que el que coneix és ben poc en relació amb el que queda per conèixer. Per això és, essencialment, un ésser humil, disposat tothora a saber més, a preguntar, a qüestionar els altres. Com diu Isaac Newton, el que sabem és una gota d'aigua, el que ignorem és l'oceà.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El seny, com un tret del nostre ethos, és la nostra forma autòctona de saviesa, entesa com una capacitat que mesura i rebutja tot allò que és extravagant i forassenyat. Les persones que tenen seny i que obren assenyadament van molt buscades, especialment en un món com el nostre on fàcilment allò que brilla més és la bestiesa. Aparentment, el seny és una virtut discreta, perquè no brilla, però quan manca, quan no hi és, es troba molt a faltar. No pertany a una classe determinada de persones i es podria definir com un valor, però també com una virtut, fins i tot com una forma de vida.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Todo lo que parecía sólido se desvanece. El mundo político, social, económico, religioso y cultural se deshace, pero lo que emerge es informe, caótico, difícil de precisar, justamente, porque está emergiendo. Los valores tradicionales se descomponen, las creencias que habían sustentado a nuestros antepasados en los momentos críticos de sus vidas se desvanecen y la estructura social muta hacia formas desconocidas. Lo mismo ocurre con los ideales y certidumbres políticas, sociales, culturales y religiosas. Sin embargo, necesitamos mapas o cartografías culturales para orientarnos, para saber dónde estamos y qué es lo que está pasando, porque solo conociendo el escenario puede determinarse uno a sí mismo y comprender su lugar en el mundo y su rol en la sociedad. Este es el fin que mueve este atinado texto: diagnosticar el humus cultural y social de nuestro tiempo. En un universo tan volátil como el nuestro, cobra aún más sentido preguntarnos cómo es posible alcanzar la serenidad o la fuente interior para albergar una mínima tranquilidad anímica y sobrevivir en la era de la incertidumbre.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Argumentos, razón y provocación. Nuestro pensador másincisivo nos plantea un reto capital: ¿sabemos decirno? Saber decir no puede llegar a ser una fuerza liberadora. Pero ¿cómo podemos hacerlo sin sentirnos culpables o sin perjudicar las relaciones con las personas que tenemos en estima? ¿Cómo podemos discernir a qué hay que decir que sí y a qué hay que decir que no?Este un proceso que requiere aprendizaje y práctica,pero, según Francesc Torralba, es un arte que hay que reivindicar. «No pretendo enseñar a nadie cómo debediscernir sus síes y sus noes. Sencillamente, vindico el arte de saber decir no, un aprendizaje difícil que va ligado a la madurez de la vida y a la indignación creciente delante de un mundo que no me gusta y que querría que fuese diferente. Muy probablemente he vivido ya más de la mitad de mi vida y me doy cuenta de que en el mundo hay un montón de dinámicas, de tendencias y de fenómenos que me provocan enojo. Ya estaban cuando nací, pero persisten. Me sublevan, me asquean. Quisiera que este mundo fuera distinto, pero no pensando en mí, sino pensando en mis hijos y en los hijos de mis hijos. Quiero decir no a muchas actitudes,tópicos, estereotipos, formas de ser y de deshacer que me hieren profundamente. Tal vez muchos lectores experimenten el mismo deseo. Quizás coincidamos, quizás no. Lo mismo da. No escribo para ganar acólitos. Escribo para esclarecer mis pensamientos.»
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Valent-se d'un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i una d'agnòstica. I encara que el creient sigui l'alter ego de l'autor, el seu discurs no adopta mai un to apologètic o acrític, de la mateixa manera que la figura de l'agnòstic no és la de l'infidel a convertir sinó la de l'interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa a prova, aportant també la seva pròpia lectura del text. ¿Per què s'ha de vincular la benaurança amb la pobresa? ¿Ens hem de sentir culpables per haver passat una vida alegre? ¿Afirmar el Regne en el més-enllà no és una manera de menystenir aquesta vida amb tots els seus dons i plaers? El pensament es desenvolupa, doncs, a través del diàleg, el contrast i la discrepància, cosa que afina les idees i les creences perquè les sotmet a l'escrutini de qui no en comparteix els pressupòsits.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El filòsof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt a córrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i curses populars, i aquí comparteix amb el lector les seves vivències i sensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estar sol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i l'entorn. Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la importància d'aquesta pràctica per articular la seva activitat diària i la seva actitud vital, ja que «córrer és una perfecta metàfora de la vida». - «Córrer és un exercici que m'omple, que em fa sentir viu, doblement viu, ple de força i de ganes d'existir. La primera paraula que associo a l'exercici de córrer és el mot alliberament.» - «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donat em vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentia res, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Una experiència única que mai més no he tornat a viure.» Una reflexió sobre les vivències, els sentiments i les sensacions que es desvetllen quan correm.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé que puguem vendre o comprar. És una vivència de l’ànima, una experiència per la qual podem passar. L’ésser humà no és tan sols l’animal social que teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i per ajudar-se mútuament. També es retira, pren distància, s’allunya de la comunitat, no per despit, ni per odi, senzillament perquè en sent la necessitat i creu que li fa bé. Un home que freqüenta la solitud es converteix en un home diferent del que era, canvia de to i de registre, adopta noves formes de vida i la seriositat i la gravetat embolcallen la seva personalitat. Aquest llibre no és un manifest contra la solitud. Tampoc és una defensa de la vida solitària. És una apologia de la soledat, d’aquest bell estat tan necessari per al desenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
L'Edith té trenta-nou anys i és una d'aquelles persones que tenen ganes de sentir, viure i conèixer. Sempre ha tingut una relació molt estreta amb el seu oncle Agustí, un venerable ancià que veu passar els darrers dies de la seva vida des d'una residència. No el pot anar a veure gaire sovint perquè viu la vida a contrarellotge, però s’escriuen i comparteixen els anhels, les pors i els dubtes. Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és filòsof i teòleg i li apassiona escriure. Es dedica a la docència universitària i dirigeix la Càtedra d’ètica aplicada Ethos de la Universitat Ramon Llull. La seva obra, que comprè més de vuitanta títols, ha estat traduïda al francès, l'anglès, l'alemany, l'italià, el portuguès Les cartes que s'escriuen l'Edith i l'Agustí ens acosten a dos personatges que es troben en moments vitals molt diferents: mentre ella viu la incertesa de l'edat adulta, ell contempla la vida des de l'experiència. Els moments compartits surten de ben endins i es converteixen en una reflexió vital al voltant del temps, la por i les preocupacions de la vida d'avui.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aspirem a tenir més followers, lluitem contra el pas del temps i pensem que la nostra vida és plena perquè estem constantment ocupats. Els valors tradicionals es descomponen, el món polític, social, econ.mic, religiós i cultural es desfà i ens sentim vulnerables i frustrats, perquè tot canvia vertiginosament i ens preguntem què és el que es manté s.lid en un món en transformació. Amb el seu to divulgatiu, el fi l.sof Francesc Torralba fa un diagn.stic de la societat actual i de com l'individu s'ha d'adaptar per viure en un món dominat per la incertesa, la hiperacceleració i l'excés d'informació.«Necessitem mapes, cartografies culturals, plànols per orientar-nos, per saber on som, cap a on anem, què és el que està passant, perquè només si coneixem mínimament l'escenari, podrem determinar i comprendre quin és el nostre lloc en el món i el nostre rol en la societat».Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La filosofía emerge de las profundidades cuando se le ofrece la posibilidad. No se trata de un ejercicio artificioso, ni de una operación accidental que se incrusta en el ser humano de manera aparatosa por vía de la educación. La pregunta por el sentido de la existencia, por lo que realmente dota de valor la vida humana está, en germen, en todo ser humano. No es un lujo para ociosos, ni tampoco una actividad estéril en cuanto a sus resultados y beneficios. Da respuesta a una necesidad fundamental del ser humano.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un regalo que nos ayudará a conocer nuestras emociones i a sentirnosvivos con ellas.Las emociones son parte de la condición humana, es lo que somos, lo quea veces nos define y lo que a veces sufrimos. Hay emociones que hacen lavida más bella, más noble, digna de ser vivida, emociones que nos elevena la casa de los dioses, pero hay otras que envenenan el alma, queahogan el anhelo de vivir, el deseo de ser y de disfrutar y nos llevan ala boca del infierno. En este libro de regalo, con ilustraciones,Francesc Torralba registra cerca de 60 emociones. Más allá de undiccionario o una pequeña enciclopedia de las pasiones humanas el libroquiere ser un cuaderno de bitácola para orientar al lector en el marcambiante de las emociones.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E3 Aprendre a ser 1/Saber Fer
n/a
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
PREMI RAMON TRIAS FARGAS D'ASSAIG POLÍTIC En la imatge ideal de líder s'hi apleguen valors i virtuts de diferent naturalesa, però també un extens conjunt d'habilitats, de destreses i de competències. És difícil sintetitzar, en una fórmula breu, què significa liderar bé una comunitat, governar correctament una organització, saber conjuntar bé un equip humà perquè assoleixi els seus màxims nivells d'excel·lència. Però, malgrat tot, al llarg del llibre Francesc Torralba explora com es construeix un «lideratge ètic» i els seus components imprescindibles, i ens presenta cinc líders mundials que han esdevingut referents morals, exemples inequívocs que la transformació social és encara possible en la societat contemporània, dominada per la desil·lusió i la fatiga. Per a Torralba, el lideratge ètic es desenvolupa considerant en tot moment els efectes que tenen les decisions i les pràctiques de l'organització tant en l'equip humà propi com en la societat.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Francesc Torralba i Rosselló (Barcelona, 1967): és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment és professor catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i membre col·laborador de l'Institut Borja de Bioètica. Ha publicat més d'una quarantena de llibres : Pares i fills, L'aventurade trobar-se avui (2003), L'art de saber escoltar (2007) i El sentit de la vida (Ara Llibres, 2008), entre d'altres. Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismesde consol davant de la mort d'un ésser estimat. Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui diacontinua sent un tabú en la nostra cultura. Quan unapersona té clar que aquest petó pot ser l'últim petó,que aquesta carícia pot ser l'última, besa com mai,acaricia com si la pell de l'altre fos el tresor méspreuat. Com escriu Ciceró, ''morir fugint és lleig,morir vencent, gloriós'', però per vèncer, cal plantar cara a la mort.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Arguments, raó i provocació. El nostre pensador més incisiu ens planteja un nou repte cabdal: sabem dir no? Saber dir no pot arribar a ser una força alliberadora. Però com podem fer-ho sense sentir-nos culpableso sense perjudicar les relacions amb les persones queestimem? Com podem discernir a què cal dir sí i a què cal dir no? Aquest és un procés que requereix aprenentatge i pràctica, però, segons Francesc Torralba, és un art que cal reivindicar. «No pretenc ensenyar aningú com ha de discernir els seus sís i els seus nos. Senzillament, vindico l’art de saber dir no, un aprenentatge difícil aquest, que va lligat a la maduresade la vida i a la indignació creixent enfront d’un món que no em plau i que voldria que fos diferent. Molt probablement he viscut ja més de la meitat de la meva vida i m’adono que en el món hi ha un munt de dinàmiques, de tendències i de fenomens que em causen enuig. Ja hi eren quan vaig néixer, però hi persisteixen. Em revolten, em fastiguegen. Voldria que aquest mónfos distint, però no pensant en mi, sinó pensant enels meus fills i en els seus. Vull dir no a moltes actituds, tòpics, estereotips, formes de fer i de desfer que em fereixen profundament. Tal vegada molts lectors experimenten el mateix desig. Potser coincidim,potser no. Tant se val. No escric per fer acòlits. Escric per aclarir els els meus pensaments.»
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.