Aún no tienes productos en tu cesta
LIBROS RECOMENDADOS DE FRANCESC TORRALBA
La mentalidad rigurosa y analítica de Edith Stein serefleja, nítidamente, en la arquitectura de sus obrasque poseen una gran sistematicidad. A pesar de ello,el foco de atención, lo que realmente se pretende, con este libro, es abordar su filosofía de la educación y, particularmente, su noción de formación (Bildung) y esta temática está esparcida por distintas obrasde carácter antropológico y pedagógico. No existe unaúnica obra dedicada a ello. Por lo tanto, en este trabajo se trata de atravesar el corpus steiniano a partir de la Bildung como constructo hermeneutico.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El deporte no es solamente una actividad física, sino una actividad integral, holística, que altera, desarrolla y activa las distintas dimensiones del ser humano, las visibles y las invisibles, las materiales y las inmateriales, lo más nuclear y esencial que hay en él, pero también lo más exterior. Partiendo de esa premisa, esta obra muestra la práctica deportiva como un camino de extraordinaria utilidad para activar la inteligencia espiritual, trascendente o existencial, latente en todo ser humano, y que faculta a este para trascender, salir de sí mismo, liberarse del ego, sentirse integrado en un Todo y vivir experiencias cumbre que fortalecen su vida emocional y su bienestar interior. Francesc Torralba e Ismael Santos nos ayudan así a entender las implicaciones de la práctica deportiva, abordada desde múltiples puntos de vista, en nuestro desarrollo espiritual.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un regal que ens ajudarà a conèixer les nostres emocions i a sentir-nos vius amb elles. Les emocions són part de la condició humana, és el que som, el que de vegades ens defineix i el que de vegades patim. Hi ha emocions que fan la vida més bella, més noble, digna de ser viscuda, emocions que ens eleven a la casa dels déus, però hi ha emocions que emmetzinen l'ànima, que ofeguen l'anhel de viure, que enverinen el desig de ser i de fruir i ens aboquen a les portes de l'infern. En aquest llibre de regal, amb il·lustracions, Franscesc Torralba registra prop de 60 emocions. Més enllà d'un diccionari o una petita enciclopèdia de les passions humanes el llibre vol ser un quadern de bitàcola per orientar al lector en el mar canviant de les emocions.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E5 Aprendre a ser 09/Pregar
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E6 Aprendre a ser 11/Agrair
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E5 Aprendre a ser 10/Agrair
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E6 Aprendre a ser 12/Agrair
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E1 Aprendre a ser 2/Saber Fer
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Francesc Torralba es despulla de tots els condicionants superflus mentre comparteix amb el lector l'experiència de la pregària quotidiana, fins arribar a l'abandonament i el silenci amb què, ara, intenta trobar el sentit final al diàleg amb el transcendent. «La pregària, sense transformació interior i exterior, és pura xerrameca.» «Arriba un dia que la fulla de roure es despenja de la branca i cau sobre el riu. (...) No es pregunta on va, no es pregunta si s'enfonsarà o surarà fins arribar al mar. Senzillament, s'abandona al riu.» «La pregària és un exercici espiritual que tot ésser humà, independentment del que creu, pot realitzar. (...) La pregària és la respiració de l'ànima.» _''EDITAT AMB LA COL·LABORACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT''_
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hi ha graus de serenitat. Entre els dos extrems màxims, el desfici com a forma de vida i la pau total, hi ha una gamma de punts que expressen sensibilitats diferents. No és una qüestió de blanc o negre. Així com podem pacificar el món exterior progressivament, començant pel nostre àmbit més proper fins arribar als punts més allunyats del nostre microcosmos, també podem pacificar l'ànima, començant pel domini del desig.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Podem seguir els passos d'una persona pel carrer, podem veure com treballa en una oficina, com es distreu el dissabte a la tarda amb els amics, però no podem veure la vida del seu pensament, la vitalitat dels seus sentiments, les difícils mutacions interiors, les vivències del jo, l'existència dels records, el creixement intangible del jo. Tot això escapa a la mirada externa i és el que compta. Aquesta vida íntima, aquest moviment que no es percep amb els ulls exteriors és, pròpiament, la vida interior. Solament si es coneix aquesta vitalitat oculta, es coneix la persona.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tots anhelem la bellesa, en volem el màxim grau en les nostres vides, però quan intentem definir què és una cosa bella, se superposen veus molt diferents. No ens posem d’acord, ni tan sols, en les qualitats bàsiques que hauria de tenir. La bellesa és bàlsam, aquieta l’ànima i li dóna pau, salva de la tragèdia del món, però, a la vegada, és tempesta, foc, és un torrent impetuós. En el cas d’haver-hi una bellesa interior, ¿hi ha correspondència entre la bellesa exterior i la interior? ¿Té capacitat el llenguatge per expressar la bellesa? ¿Quin paper hi juga l’art? ¿I la música? ¿Per què cerquem la bellesa en la vida humana? ¿Per què ens causa torbació?
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Les nostres societats han deixat de ser homogènies i s’han convertit progressivament en diverses. Aquesta circumstància no s’ha de considerar necessàriament com un problema, sinó que constitueix una oportunitat per tal que els membres de la gran família humana n’aprenguem mútuament i així comprenguem profundament allò que uneix els éssers humans per sobre de les diferències de gènere, raça o qualsevol altra qüestió cultural. A Afrontar la diversitat, tres especialistes reflexionen sobre els diferents aspectes de la nova societat en la qual estem immersos. No ens proporcionen solucions immediates ni respostes directes, però ens ajuden a desxifrar quins són els signes del nostre temps i a potenciar les millors actituds perquè viure en harmonia no sigui una utopia de futur, sinó una realitat de cada dia.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La maduresa com a punt àlgid de la vida, com el moment d'entregar-se generosament. «L'home madur és la resultant d'un llarg procés. Ha après bé el seu ofici, ha convertit en reals un conjunt de possibilitats, ha passat per etapes puerils, plenes de mancances, com l'adolescència, però tot això l'ha enfortit. Un ésser humà és madur quan està en condicions de donar-se al món, d'ensenyar el que ha après als altres, d'entregar-se generosament, perquè els altres puguin aprendre el que ell ja sap.» Francesc Torralba explora, amb una prosa meditada i rica en metàfores, l'univers en el qual ingressa la persona adulta i reflexiona sobre les profundes paradoxes a què es veu sotmès. D'una una banda, els fills que abans el necessitaven, en la seva joventut deixen de fer-ho. De l'altra, els seus pares, ja ancians, esdevenen cada dia més dependents mentre la vida se'ls escola. I, al bell mig, la persona adulta, amb els seus anhels i desigs. Somiar per pensar defensa que la persona que ingressa en la maduresa pot viure la seva existència com una època de màxima esplendor i realització, tot i els somnis truncats que arrossega.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tenéis entre manos el primer libro de narrativa de Francesc Torralba. En esta ocasión, el filósofo cambia de registro y nos orefrece una composición de tres narracionesbreves con base filosófica sobre la esencia y la conducta humanas, sobre la existenc
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E3 Aprendre a ser 2/Saber Fer
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E2 Aprendre a ser 2/Saber Fer
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E1 Aprendre a ser 1/Saber Fer
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E2 Aprendre a ser 1/Saber Fer
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E4 Aprendre a ser 2/Saber Fer
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E4 Aprendre a ser 1/Saber Fer
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aproximació a les tres grans figures que, en la contemporaneïtat, han qüestionat amb més força la religió i la concepció antrolopògica heretades. Els contrapunts estan centrats cadascun en una d’aquestes tres figures.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aproximació a les tres grans figures que, en la contemporaneïtat, han qüestionat amb més força la religió i la concepció antrolopògica heretades. Els contrapunts estan centrats cadascun en una d’aquestes tres figures.
n/a
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Yo me considero un agnóstico amigo de las religiones, admirador de las religiones», dice Vicenç Villatoro. «Soy un cristiano escéptico, un cristiano que busca, que trata de comprender mejor lo que cree», dice Francesc Torralba. A lo largo de cuarenta cartas —veinte por corresponsal—, Francesc Torralba y Vicenç Villatoro tratan temas como la pregunta por el sentido, Dios creado o Dios creador, lo sagrado y lo profano, la esfera religiosa y la esfera pública, la muerte y el consuelo, una ética sin Dios, la belleza, el misterio del mal, la transmisión de valores y convicciones, la existencia de los cristianos, la plaza pública, la capacidad de celebrar y la espiritualidad sin fe. Es un diálogo de ideas, pero también de experiencias vividas durante el medio año de redacción, entre el inicio del veraneo y las celebraciones familiares de Navidad. Las cartas cruzadas entre Torralba y Villatoro confrontan no solo a un creyente y a un no creyente, sino también a un filósofo y a un escritor, a un teólogo y a un periodista. Y ambos convierten a menudo el epistolario —el «género del alma»— en un dietario: en la exposición abierta y desacomplejada de los senderos —interiores y exteriores— de la propia vida.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic, un cristià que cerca, que tracta d’entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba. Al llarg de quaranta cartes —vint per corresponsal—, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l’esfera religiosa i l’esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l’existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l’espiritualitat sense fe. És un diàleg d’idees, però també d’experiències viscudes durant el mig any de redacció, entre l’inici de l’estiueig i les celebracions familiars de Nadal. Les cartes creuades entre Torralba i Villatoro confronten no tan sols un creient i un no creient, sinó també un filòsof i un escriptor, un teòleg i un periodista. I tots dos converteixen sovint l’epistolari —el «gènere de l’ànima»— en un dietari: en l’exposició oberta i desacomplexada dels viaranys —interiors i exteriors— de la pròpia vida.
Has añadido la cantidad máxima disponible.